120 389
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Parma '''Parma''' és una ciutat d'Italia, situada en la regió d'Emília-Romanya en la província de Par…»
[[File:Piazza Garibaldi a Parma.jpg|thumb|250px|Parma]]
'''Parma''' és una ciutat d'[[Italia]], situada en la regió d'Emília-Romanya en la província de Parma.
Segons el cens de l'any [[2018]], conta en una població de 195.687 habitants.
== Història ==
Parma fon una ciutat de la Gàlia Cispadana, en la via Emília a la vora d'un rierol nomenat també Parma. És possible que siguera un llogaret dels gals, pero no va tindre importància fins a l'establiment de la colònia [[Antiga Roma|romana]] en l'any [[183 a. C.]], enq ue pronte va ser una ciutat pròspera i important.
En el período de les guerres civils va prendre part a favor del partit senatorial contra Marc Antoni i este la va ocupar i saquejar ([[43 a. C.]]). En l'any [[377]] la població s'havia reduït i Gracià hi va establir una colònia de gots. En l'any [[451]] fon saquejada per [[Àtila]].
Des de l'any [[774]] fon possessió dels francs i administrada per un comte, i fon inclosa en el Regne d'Itàlia el [[sigle IX]].
En el [[sigle XIII]] els caps familiars varen ostentar poders senyorials baix el càrrec de podestà o de capità. En l'any [[1344]] Azzo de Correggio, va vendre la ciutat a Obizzo III d'Este, senyor de Mòdena, que la va revendre en [[1346]] a Lluc Visconti, senyor de Milà.
L'estat milanès la va conservar fins a l'any [[1511]], però baix la família Terzi es va fer independent breument ([[1404]]-[[1409]]); els Sforza la varen recuperar pel Milanesat ([[1440]]-[[1449]]) a través de les famílies feudals dels Pallavicini, Rossi, Landi, Sanvitale i Correggio que varen senyorejar diversos feus i castells que quasi foren estats independents. En el Congrés de Màntua de l'any [[1511]] es va acordar restituir el Milanesat als Visconti, en segregar Parma i Piacenza que varen passar al [[Papa]], que en va prendre possessió en l'any [[1512]].
El Papa Pau III (Alexandre Farnese) va erigir a Parma i Plasència en ducat pel seu fill natural Pere Lluís Farnese. La dinastia dels Farnese va conservar el ducat fins a l'any [[1731]] a la mort d'Antoni Farnese, últim varó de la dinastia.
El ducat va passar a la casa de Borbó. En l'any [[1802]] va caure en poder de [[França]] i va rebre el nom de Parme. La restauració va arribar en [[1814]] i en [[1815]] el Congrés de Viena en va establir les directrius. Maria Lluïsa va governar fins a la seua mort en l'any [[1847]] quan, tal com s'havia establit, va passar de nou als borbons. En l'any [[1860]] es va proclamar l'unió al Regne de Sardenya.
A començaments del sigle XX Parma era coneguda pel seu fort moviment obrer i revolucionari. En l'any [[1922]] 3.000 camises negres, milicians feixistes comandats per Italo Balbo, varen intentar conquerir Parma; les numeroses barricades i la resistència de l'Oltretorrente i dels barris del Nort els ho varen impedir.
En la [[Segona Guerra Mundial]] els aliats varen entrar en Parma el [[25 d'abril]] de [[1945]].
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
'''Parma''' és una ciutat d'[[Italia]], situada en la regió d'Emília-Romanya en la província de Parma.
Segons el cens de l'any [[2018]], conta en una població de 195.687 habitants.
== Història ==
Parma fon una ciutat de la Gàlia Cispadana, en la via Emília a la vora d'un rierol nomenat també Parma. És possible que siguera un llogaret dels gals, pero no va tindre importància fins a l'establiment de la colònia [[Antiga Roma|romana]] en l'any [[183 a. C.]], enq ue pronte va ser una ciutat pròspera i important.
En el período de les guerres civils va prendre part a favor del partit senatorial contra Marc Antoni i este la va ocupar i saquejar ([[43 a. C.]]). En l'any [[377]] la població s'havia reduït i Gracià hi va establir una colònia de gots. En l'any [[451]] fon saquejada per [[Àtila]].
Des de l'any [[774]] fon possessió dels francs i administrada per un comte, i fon inclosa en el Regne d'Itàlia el [[sigle IX]].
En el [[sigle XIII]] els caps familiars varen ostentar poders senyorials baix el càrrec de podestà o de capità. En l'any [[1344]] Azzo de Correggio, va vendre la ciutat a Obizzo III d'Este, senyor de Mòdena, que la va revendre en [[1346]] a Lluc Visconti, senyor de Milà.
L'estat milanès la va conservar fins a l'any [[1511]], però baix la família Terzi es va fer independent breument ([[1404]]-[[1409]]); els Sforza la varen recuperar pel Milanesat ([[1440]]-[[1449]]) a través de les famílies feudals dels Pallavicini, Rossi, Landi, Sanvitale i Correggio que varen senyorejar diversos feus i castells que quasi foren estats independents. En el Congrés de Màntua de l'any [[1511]] es va acordar restituir el Milanesat als Visconti, en segregar Parma i Piacenza que varen passar al [[Papa]], que en va prendre possessió en l'any [[1512]].
El Papa Pau III (Alexandre Farnese) va erigir a Parma i Plasència en ducat pel seu fill natural Pere Lluís Farnese. La dinastia dels Farnese va conservar el ducat fins a l'any [[1731]] a la mort d'Antoni Farnese, últim varó de la dinastia.
El ducat va passar a la casa de Borbó. En l'any [[1802]] va caure en poder de [[França]] i va rebre el nom de Parme. La restauració va arribar en [[1814]] i en [[1815]] el Congrés de Viena en va establir les directrius. Maria Lluïsa va governar fins a la seua mort en l'any [[1847]] quan, tal com s'havia establit, va passar de nou als borbons. En l'any [[1860]] es va proclamar l'unió al Regne de Sardenya.
A començaments del sigle XX Parma era coneguda pel seu fort moviment obrer i revolucionari. En l'any [[1922]] 3.000 camises negres, milicians feixistes comandats per Italo Balbo, varen intentar conquerir Parma; les numeroses barricades i la resistència de l'Oltretorrente i dels barris del Nort els ho varen impedir.
En la [[Segona Guerra Mundial]] els aliats varen entrar en Parma el [[25 d'abril]] de [[1945]].
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}