Diferència entre les revisions de "Idioma vasc"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{esbos}} | {{esbos}} | ||
| − | L''''Eusquera''', '''euskera''', '''vascuence''', '''vasc''', '''èuscar''', '''vascongat'', '''linga navarrorum''' o '''aquità''' (estos dos ultims termens antiquats) i ''euskara'' en eusquera ademés de varietats dialectals com ''eskuara'' o ''üskara'' és una llengua | + | L<nowiki>'</nowiki>'''Eusquera''', '''euskera''', '''vascuence''', '''vasc''', '''èuscar''', '''vascongat'', '''linga navarrorum''' o '''aquità''' (estos dos ultims termens antiquats) i ''euskara'' en eusquera ademés de varietats dialectals com ''eskuara'' o ''üskara'' és una llengua aïllada (sense relació en ninguna família de llengües del món) i es considera la única preindoeuropea supervivent en Europa occidental, i per tant, la de arrels més antigues d'esta regió i entre les més longeves de les llengües europees. |
== Introducció == | == Introducció == | ||
| − | El eusquera és la única llengua no indoeuropea de la península Ibèrica i de Europa Occidental. Tingué una marcà influència en la evolució del sistema fonètic del castellà. | + | El eusquera és la única llengua no indoeuropea de la península Ibèrica i de Europa Occidental. Tingué una marcà influència en la evolució del sistema fonètic del castellà. Després d'un periodo prolongat de decliu, estigué a punt de desaparéixer: sa llenta recuperació no començà fins finals de la década de 1950 i principis de la de 1960. En la arribada de la democràcia, la Constitució de 1978 i el Estatut de Guernica arrepleguen la seua cooficialitat en el País Vasc a on poc a poc a tornat a la vida pública. Aixina mateix en el artícul 9.2 de la Llei Orgànica de Reintegració i millorament del Règim Foral de NAvarra de 10 d'agost de 1982, es va establir la oficialitat del eusquera en la zona vascoparlant de NAvarra. La posterior Llei Foral del Vasqüence de 1986 descriu la zonificació llingüística en la Comunitat Foral de Navarra i la reconeix com a llengua pròpia junt en el castellà, aixina com la seua cooficialitat junt en aquell en la zona denominà "vascòfona". En el País vasc Francés, al igual que el rest de llengües regionals franceses, el eusquera no goja del estatus de llengua oficial. |
[[Categoria:Idiomes]] | [[Categoria:Idiomes]] | ||
Revisió de 19:20 3 jun 2009
Plantilla:Esbos L''Eusquera, euskera, vascuence, vasc, èuscar, vascongat, linga navarrorum o aquità (estos dos ultims termens antiquats) i euskara en eusquera ademés de varietats dialectals com eskuara o üskara és una llengua aïllada (sense relació en ninguna família de llengües del món) i es considera la única preindoeuropea supervivent en Europa occidental, i per tant, la de arrels més antigues d'esta regió i entre les més longeves de les llengües europees.
Introducció
El eusquera és la única llengua no indoeuropea de la península Ibèrica i de Europa Occidental. Tingué una marcà influència en la evolució del sistema fonètic del castellà. Després d'un periodo prolongat de decliu, estigué a punt de desaparéixer: sa llenta recuperació no començà fins finals de la década de 1950 i principis de la de 1960. En la arribada de la democràcia, la Constitució de 1978 i el Estatut de Guernica arrepleguen la seua cooficialitat en el País Vasc a on poc a poc a tornat a la vida pública. Aixina mateix en el artícul 9.2 de la Llei Orgànica de Reintegració i millorament del Règim Foral de NAvarra de 10 d'agost de 1982, es va establir la oficialitat del eusquera en la zona vascoparlant de NAvarra. La posterior Llei Foral del Vasqüence de 1986 descriu la zonificació llingüística en la Comunitat Foral de Navarra i la reconeix com a llengua pròpia junt en el castellà, aixina com la seua cooficialitat junt en aquell en la zona denominà "vascòfona". En el País vasc Francés, al igual que el rest de llengües regionals franceses, el eusquera no goja del estatus de llengua oficial.