| En el seu pas pel món, l'home ha deixat plasmades en coves, pedres i parets rocoses, innumerables representacions d'animals, plantes o objectes; escenes de la vida quotidiana, signes i figuracions geomètriques, etc., obres considerades entre les més antigues manifestacions de la seua destrea i pensament. Abans del desenroll de l'escritura, les societats humanes possiblement registraven ya, per mig de la pintura i el gravat en pedres, una gran part de les seues vivències, pensaments i creències. | | En el seu pas pel món, l'home ha deixat plasmades en coves, pedres i parets rocoses, innumerables representacions d'animals, plantes o objectes; escenes de la vida quotidiana, signes i figuracions geomètriques, etc., obres considerades entre les més antigues manifestacions de la seua destrea i pensament. Abans del desenroll de l'escritura, les societats humanes possiblement registraven ya, per mig de la pintura i el gravat en pedres, una gran part de les seues vivències, pensaments i creències. |
− | Fins a mitan [[sigle XIX]] en [[Europa]], s'havien trobat en algunes coves, numerosos objectes “prehistòrics” elaborats en pedra o os en representacions tallades d'animals; pero no fon sino fins a l'any [[1879]] quan es varen descobrir les primeres pintures rupestres. Marcelino Sanz de Sautuola, junt en la seua menuda filla María, varen trobar en el sostre d'una cova en Altamira ([[Santander]], Espanya), un excepcional conjunt de bisonts multicolors. | + | Fins a mitan [[sigle XIX]] en [[Europa]], s'havien trobat en algunes coves, numerosos objectes “prehistòrics” elaborats en pedra o os en representacions tallades d'animals; pero no fon sino fins a l'any [[1879]] quan es varen descobrir les primeres pintures rupestres. Marcelino Sanz de Sautuola, junt en la seua chicoteta filla María, varen trobar en el sostre d'una cova en Altamira ([[Santander]], Espanya), un excepcional conjunt de bisonts multicolors. |
| En l'orient de la [[Panínsula Ibèrica|península Ibèrica]] es troba un important conjunt pictogràfic denominat “art llevantí” l'antiguetat del qual es pot remontar al 8.000 a.C. i que a diferència de l'art parietal paleolític, sol trobar-se a l'aire lliure en abrics de poca profunditat i representant escenes vixcudes de la quotidianitat humana d'eixos temps. Es poden identificar, d'una manera molt esquemàtica, escenes de caça, treball agrícola, domesticació d'animals, combats i danses. | | En l'orient de la [[Panínsula Ibèrica|península Ibèrica]] es troba un important conjunt pictogràfic denominat “art llevantí” l'antiguetat del qual es pot remontar al 8.000 a.C. i que a diferència de l'art parietal paleolític, sol trobar-se a l'aire lliure en abrics de poca profunditat i representant escenes vixcudes de la quotidianitat humana d'eixos temps. Es poden identificar, d'una manera molt esquemàtica, escenes de caça, treball agrícola, domesticació d'animals, combats i danses. |