Diferència entre les revisions de "Historiografia catalanista"
(Text reemplaça - 'Fins i tot ' a 'Inclús ') |
|||
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 42: | Llínea 42: | ||
== Llengua == | == Llengua == | ||
− | Sent la llengua u del pilars bàsics del pancatalanisme, tenint en conte que és l'argument principal per a unificar Catalunya, el Regne de Valéncia i les Illes Balears, dient que "tots estos territoris parlen la mateixa llengua", les polítiques pancatalanistes han centrat els seus esforços en catalanisar al màxim abdós llengües creant, en el cas del Regne, una neollengua que normalment se denomina "catlencià" o "valencià de l'AVL" i, en el cas de les Illes Balears, a soles queden algunes particularitats de la llengua balear, com l'artícul salat, | + | Sent la llengua u del pilars bàsics del pancatalanisme, tenint en conte que és l'argument principal per a unificar Catalunya, el Regne de Valéncia i les Illes Balears, dient que "tots estos territoris parlen la mateixa llengua", les polítiques pancatalanistes han centrat els seus esforços en catalanisar al màxim abdós llengües creant, en el cas del Regne, una neollengua que normalment se denomina "catlencià" o "valencià de l'AVL" i, en el cas de les Illes Balears, a soles queden algunes particularitats de la llengua balear, com l'artícul salat, inclús dins de la mateixa Catalunya s'està fent una forta campanya per a unificar tots els dialectes i que es vagen pareixent cada volta més al barceloní promovent les característiques d'este dialecte com poden ser: l'us del subjuntiu en -i (la forma barcelonina ''pateixi'', en lloc de les formes catalanes dialectals ''pateixca'' o ''patixco''), vocabulari barceloní (''ens'' en conte de la forma més estesa en Catalunya ''mos'') entre d'atres. |
Tractant-se d'un pilar fonamental, qualsevol atac ad esta falàcia és repelit utilisant diverses tàctiques, com és l'ocultació i destrucció de proves, la ridiculisació dels defensors de l'independència de les llenguas valenciana i balear, la remuneració econòmica dels defensors de les teòries pancatalanistes, etc. | Tractant-se d'un pilar fonamental, qualsevol atac ad esta falàcia és repelit utilisant diverses tàctiques, com és l'ocultació i destrucció de proves, la ridiculisació dels defensors de l'independència de les llenguas valenciana i balear, la remuneració econòmica dels defensors de les teòries pancatalanistes, etc. | ||
Llínea 54: | Llínea 54: | ||
== Llibres de text == | == Llibres de text == | ||
{{AP|Manipulació dels llibres de text en Catalunya}} | {{AP|Manipulació dels llibres de text en Catalunya}} | ||
− | + | Inclús els llibres de text han anat modificant-se per a adaptar-se a les tesis catalanistes. | |
− | == | + | == Referències == |
<references group="n."/> | <references group="n."/> | ||
Última revisió del 09:50 12 jul 2021
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
Pancatalanisme |
Conceptes
Historia
Mitos i fasificacions
Simbols
Atres
|
|
- Est artícul parla sobre la falsificació de l'història per part del catalanisme, potser estigues buscant l'artícul Historiografia catalana.
L'historigrafia catalanista és l'us fals que fa de l'historiografia el catalanisme[n. 1] i les mentires històriques i historiogràfiques creades pel catalanisme per a adaptar l'història i l'historiografia a les seues tesis.
Personages[editar | editar còdic]
- Las teorías independentistas que convierten en catalanes a personajes históricos
- Catalanes ilustres según los nacionalistas
Cristòfol Colon[editar | editar còdic]
Miguel de Cervantes[editar | editar còdic]
Leonardo Da Vinci[editar | editar còdic]
L'historiador José Luís Espejo, en el seu llibre "El viaje secreto de Leonardo Da Vinci" sosté que era d'una familia catalana que emigrà a Itàlia per ser càtars. [1]
Fray Bartolomé de las Casas[editar | editar còdic]
Juan Sebastián Elcano[editar | editar còdic]
Hernán Cortés[editar | editar còdic]
Gonzalo Fernández de Córdoba[editar | editar còdic]
Marco Polo[editar | editar còdic]
Santa Teresa[editar | editar còdic]
Segons Víctor Cucurull "fon durant 41 anys abatesa del monasteri de Pedralbes"[2]
Fets històrics[editar | editar còdic]
Guerra de successió espanyola[editar | editar còdic]
En l'historiografia catalanista, la Guerra de successió espanyola, que fon una guerra entre el partidaris de dos dinasties, se presenta com una guerra entre la Corona d'Aragó i la de Castella, quan hagué partidaris d'abdós corones en els dos territoris.
Els catalanisme la presenten com a guerra de secessio i no de sucessio, opossant dos bandos como si fos una guerra entre la Cora de Castella i la Corona d'Arago quan en realitat fon una guerra entre partidaris d'una dinastia o d'atra.
Geografia[editar | editar còdic]
En relacio a la geografia, la principal característica de l'historiografia catalanista és parlar de l'història dels territoris de Catalunya, Balears i del Regne de Valéncia en conjunt ignorant el restant d'Espanya. També destaca l'utilisació de térmens inventats com el de Corona catalano-aragonesa, Països Catalans i País Valencià, entre d'atres.
Corona catalano-aragonesa[editar | editar còdic]
En lloc d'utilisar el terme Corona d'Aragó, l'historiografia catalanista utilisa Corona catalano-aragonesa[3][4][5], terme inexistent fins a la seua invenció en el sigle XX. Este terme també és utilisat en els llibres de text en Catalunya, fomentant el seu us.[falta referencia]
Confederació Catalanoaragonesa[editar | editar còdic]
Segons Víctor Cucurull, en una lliçó magistral del 14 d'abril de l'any 2014, la Corona d'Aragó era una confederació d'estats en el nom de Confederació Catalanoaragonesa[6].
Països Catalans[editar | editar còdic]
País Valencià[editar | editar còdic]
Llengua[editar | editar còdic]
Sent la llengua u del pilars bàsics del pancatalanisme, tenint en conte que és l'argument principal per a unificar Catalunya, el Regne de Valéncia i les Illes Balears, dient que "tots estos territoris parlen la mateixa llengua", les polítiques pancatalanistes han centrat els seus esforços en catalanisar al màxim abdós llengües creant, en el cas del Regne, una neollengua que normalment se denomina "catlencià" o "valencià de l'AVL" i, en el cas de les Illes Balears, a soles queden algunes particularitats de la llengua balear, com l'artícul salat, inclús dins de la mateixa Catalunya s'està fent una forta campanya per a unificar tots els dialectes i que es vagen pareixent cada volta més al barceloní promovent les característiques d'este dialecte com poden ser: l'us del subjuntiu en -i (la forma barcelonina pateixi, en lloc de les formes catalanes dialectals pateixca o patixco), vocabulari barceloní (ens en conte de la forma més estesa en Catalunya mos) entre d'atres.
Tractant-se d'un pilar fonamental, qualsevol atac ad esta falàcia és repelit utilisant diverses tàctiques, com és l'ocultació i destrucció de proves, la ridiculisació dels defensors de l'independència de les llenguas valenciana i balear, la remuneració econòmica dels defensors de les teòries pancatalanistes, etc.
Llengua valenciana[editar | editar còdic]
Llengua balear[editar | editar còdic]
Organismes[editar | editar còdic]
Institut Nova Història[editar | editar còdic]
Llibres de text[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Manipulació dels llibres de text en Catalunya.
Inclús els llibres de text han anat modificant-se per a adaptar-se a les tesis catalanistes.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ En est artícul s'utilisarà el terme "catalanisme" per a parlar tant del catalanisme com del pancatalanisme.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Un historiador sostiene que Da Vinci tenía origen catalán
- ↑ Un miembro de la ANC dice que "Santa Teresa era una catalana de arriba abajo"
- ↑ La Corona catalanoaragonesa que nunca existió
- ↑ La Generalitat catalana fabrica su «reino» vapuleando la historia
- ↑ La Generalitat refuerza en internet la falsa tesis de la 'Corona Catalanoaragonesa'
- ↑ Historia: Los siete reinos de Cataluña, la última teoría histórica de los independentistas . Noticias de Cataluña
|