Canvis

En l'any [[1968]] es va traslladar als [[Estats Units]], a on va conéixer a músics de vanguarda com John Cage, que li marcaren molt el seu estil, la seua actitut i la seua estètica posteriors, lo qual va passejar com a intérpret per escenaris de tot lo món.

En l'any [[1968]] es va traslladar als [[Estats Units]], a on va conéixer a músics de vanguarda com John Cage, que li marcaren molt el seu estil, la seua actitut i la seua estètica posteriors, lo qual va passejar com a intérpret per escenaris de tot lo món.

En els [[Anys 1970|anys setanta]] del [[sigle XX]] fundà, junt en Josep Maria Mestres Quadreny, el Grup Instrumental Català (GIC). Durant esta época va conéixer a Pere Portabella, en qui va començar a treballar en el cine, com a compositor, intérpret, guioniste i fins i tot realisador.

En els [[Anys 1970|anys setanta]] del [[sigle XX]] fundà, junt en Josep Maria Mestres Quadreny, el Grup Instrumental Català (GIC). Durant esta época va conéixer a Pere Portabella, en qui va començar a treballar en el cine, com a compositor, intérpret, guioniste e inclús realisador.

A lo llarc de la seua carrera va rebre varis encàrrecs especials, com la música de l'espectàcul Concert Irregular, de Joan Brossa, com a commemoració del 75 aniversari del naiximent de [[Joan Miró]]. També va compondre i va dirigir les fanfàrries de la cerimònia inaugural dels [[Jocs Olímpics de Barcelona 1992]], aixina com la Fanfàrria per a 2.001 músics per a l'inauguració de la Bienal de les Arts de [[Valéncia]].

A lo llarc de la seua carrera va rebre varis encàrrecs especials, com la música de l'espectàcul Concert Irregular, de Joan Brossa, com a commemoració del 75 aniversari del naiximent de [[Joan Miró]]. També va compondre i va dirigir les fanfàrries de la cerimònia inaugural dels [[Jocs Olímpics de Barcelona 1992]], aixina com la Fanfàrria per a 2.001 músics per a l'inauguració de la Bienal de les Arts de [[Valéncia]].