Canvis

}}

}}

El '''llatí''' és una [[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]] de la branca itàlica que fon parlada en l'antiga República Romana i l'Imperi romà des del sigle IX a. C. El seu nom deriva de l'existència d'una zona geogràfica de la península itàlica denominada Vetus Latium o ''Antic plà'' (hui dit Laci).

El '''llatí''' és una [[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]] de la branca itàlica que fon parlada en l'antiga República Romana i l'[[Imperi romà]] des del sigle IX a. C. El seu nom deriva de l'existència d'una zona geogràfica de la península itàlica denominada Vetus Latium o ''Antic plà'' (hui dit Laci).

Guanyà gran importància en l'expansió de l'estat romà, següent llengua oficial de l'imperi en gran part d'[[Europa]] i [[Àfrica]] septentrional, junt en el [[grec]]. Com les demés llengües indoeuropees en general, el llatí era una llengua flexiva de tipo fusional en un major grau de síntesis nominal que les actuals llengües romances, en la qual dominava la flexió per mig de sufixos que combinava en determinades voltes en l'us de les preposicions; mentres que en les llengües modernes derivades dominen les construccions analítices en preposicions, havent-se reduït la flexió nominal a marcar a soles el gènero i el plural, conservant els casos de declinació a soles en els pronoms personals (tenint estos un orde fix en els sintagmes verbals).

Guanyà gran importància en l'expansió de l'estat romà, següent llengua oficial de l'imperi en gran part d'[[Europa]] i [[Àfrica]] septentrional, junt en el [[grec]]. Com les demés llengües indoeuropees en general, el llatí era una llengua flexiva de tipo fusional en un major grau de síntesis nominal que les actuals llengües romances, en la qual dominava la flexió per mig de sufixos que combinava en determinades voltes en l'us de les preposicions; mentres que en les llengües modernes derivades dominen les construccions analítices en preposicions, havent-se reduït la flexió nominal a marcar a soles el gènero i el plural, conservant els casos de declinació a soles en els pronoms personals (tenint estos un orde fix en els sintagmes verbals).