Canvis

El següent alvanç significatiu no es realisà fins que en l'any [[1773]] el químic francés [[Antoine-Laurent de Lavoisier]] va postular el seu enunciat: ''"La matèria no es crea ni es destruïx, simplement es transforma."''; demostrat més tart pels experiments del químic anglés [[John Dalton]] qui en l'any [[1804]], despuix de medir la massa dels reactius i productes d'una reacció, i va concloure que les substàncies estan compostes d'àtoms esfèrics idèntics per a cada element, pero diferents d'un element a un atre.<ref>[http://www.uv.es/bertomeu/revquim/persona/1.HTM Protagonistes de la revolució:Lavoisier, A.L.]</ref>

El següent alvanç significatiu no es realisà fins que en l'any [[1773]] el químic francés [[Antoine-Laurent de Lavoisier]] va postular el seu enunciat: ''"La matèria no es crea ni es destruïx, simplement es transforma."''; demostrat més tart pels experiments del químic anglés [[John Dalton]] qui en l'any [[1804]], despuix de medir la massa dels reactius i productes d'una reacció, i va concloure que les substàncies estan compostes d'àtoms esfèrics idèntics per a cada element, pero diferents d'un element a un atre.<ref>[http://www.uv.es/bertomeu/revquim/persona/1.HTM Protagonistes de la revolució:Lavoisier, A.L.]</ref>

Després en l'any [[1811]] [[Amedeo Avogadro]], físic italià, va postular que a una temperatura, pressió i volum donats, un gas conté sempre el mateix número de partícules, siguen àtoms o molècules, independentment de la naturalea del gas, fent al mateix temps l'hipòtesis de que els gasos són [[molècula|molècules]] poliatòmiques en lo que es va començar a distinguir entre àtoms i molècules.<ref>[http://www.ildiogene.it/EncyPages/Ency=Avogadro.Html Amedeo Avogadro] (en italià)</ref>

Despuix en l'any [[1811]] [[Amedeo Avogadro]], físic italià, va postular que a una temperatura, pressió i volum donats, un gas conté sempre el mateix número de partícules, siguen àtoms o molècules, independentment de la naturalea del gas, fent al mateix temps l'hipòtesis de que els gasos són [[molècula|molècules]] poliatòmiques en lo que es va començar a distinguir entre àtoms i molècules.<ref>[http://www.ildiogene.it/EncyPages/Ency=Avogadro.Html Amedeo Avogadro] (en italià)</ref>

El químic rus [[Dimitri Mendeleyev|Dmítri Ivánovich Mendeléyev]] creà en [[1869]] una classificació dels elements químics en orde creixent de la seua massa atòmica, remarcant que existia una periodicitat en les propietats químiques. Este treball fon el precursor de la [[taula periòdica]] dels elements com la coneixem actualment.<ref>[http://web.lemoyne.edu/~giunta/EA/MENDELEEVann.HTML Elements and Atoms: Chapter 12: Mendeleev's First Periodic Table] (en anglés)</ref>

El químic rus [[Dimitri Mendeleyev|Dmítri Ivánovich Mendeléyev]] creà en [[1869]] una classificació dels elements químics en orde creixent de la seua massa atòmica, remarcant que existia una periodicitat en les propietats químiques. Este treball fon el precursor de la [[taula periòdica]] dels elements com la coneixem actualment.<ref>[http://web.lemoyne.edu/~giunta/EA/MENDELEEVann.HTML Elements and Atoms: Chapter 12: Mendeleev's First Periodic Table] (en anglés)</ref>

Després del descobriment de l'electró en l'any [[1897]] per [[Joseph John Thomson]], es determinà que la matèria es componia de dos parts, una negativa i una positiva. La part negativa estava constituïda per electrons, els quals es trobaven segons este model immersos en una massa de càrrega positiva a manera de panses en un pastiç (de l'analogia de l'anglés ''plum-pudding model'') o raïm en gelatina. Posteriorment [[Jean Perrin]] va propondre un model modificat a partir del de Thompson a on les "panses" (electrons) se situaven en la part exterior del "pastiç" (la càrrega positiva).

Despuix del descobriment de l'electró en l'any [[1897]] per [[Joseph John Thomson]], es determinà que la matèria es componia de dos parts, una negativa i una positiva. La part negativa estava constituïda per electrons, els quals es trobaven segons este model immersos en una massa de càrrega positiva a manera de panses en un pastiç (de l'analogia de l'anglés ''plum-pudding model'') o raïm en gelatina. Posteriorment [[Jean Perrin]] va propondre un model modificat a partir del de Thompson a on les "panses" (electrons) se situaven en la part exterior del "pastiç" (la càrrega positiva).

Després que [[Louis-Victor de Broglie]] va propondre la [[Dualitat ona-corpúscul|naturalea ondulatòria de la matèria]] en l'any [[1924]], la qual fon generalisada per [[Erwin Schrödinger]] en [[1926]], es va actualisar novament el model de l'àtom.

Despuix que [[Louis-Victor de Broglie]] va propondre la [[Dualitat ona-corpúscul|naturalea ondulatòria de la matèria]] en l'any [[1924]], la qual fon generalisada per [[Erwin Schrödinger]] en [[1926]], es va actualisar novament el model de l'àtom.

En el model de Schrödinger s'abandona la concepció dels electrons com a esferes diminutes en càrrega que giren entorn del núcleu, que és una extrapolació de l'experiència a nivell macroscòpic cap a les diminutes dimensions de l'àtom. En conte d'açò, Schrödinger descriu als electrons per mig d'una [[funció d'ona]], el quadrat de la qual representa la ''provabilitat de presència'' en una regió delimitada de l'espai. Esta zona de provabilitat es coneix com [[orbital atòmic|orbital]]. La gràfica següent mostra els orbitals per als primers nivells d'energia disponibles en l'àtom d'hidrogen.

En el model de Schrödinger s'abandona la concepció dels electrons com a esferes diminutes en càrrega que giren entorn del núcleu, que és una extrapolació de l'experiència a nivell macroscòpic cap a les diminutes dimensions de l'àtom. En conte d'açò, Schrödinger descriu als electrons per mig d'una [[funció d'ona]], el quadrat de la qual representa la ''provabilitat de presència'' en una regió delimitada de l'espai. Esta zona de provabilitat es coneix com [[orbital atòmic|orbital]]. La gràfica següent mostra els orbitals per als primers nivells d'energia disponibles en l'àtom d'hidrogen.