Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
5 bytes eliminats ,  11:06 3 jul 2021
Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'
Llínea 78: Llínea 78:     
== Govern i política ==
 
== Govern i política ==
El 20 d'agost de [[1959]], Senegal abandonà la federació i es va convertir en república independent. [[Léopold Senghor|Senghor]] fon el seu primer president i repetí mandat en [[1963]], [[1968]], [[1973]] i [[1978]]. Després del fallit colp d'estat del primer ministre [[Mamadou Dia]], el president va vore aumentats els seus poders en l'aprovació d'una nova constitució en [[1963]]. Baix el règim de Senghor, el país conseguí impulsar nous sectors econòmics, pero els ingressos procedents de la venda a atres països de les collites de cacaus continuaven dominant el panorama econòmic de Senegal.  
+
El 20 d'agost de [[1959]], Senegal abandonà la federació i es va convertir en república independent. [[Léopold Senghor|Senghor]] fon el seu primer president i repetí mandat en [[1963]], [[1968]], [[1973]] i [[1978]]. Despuix del fallit colp d'estat del primer ministre [[Mamadou Dia]], el president va vore aumentats els seus poders en l'aprovació d'una nova constitució en [[1963]]. Baix el règim de Senghor, el país conseguí impulsar nous sectors econòmics, pero els ingressos procedents de la venda a atres països de les collites de cacaus continuaven dominant el panorama econòmic de Senegal.  
    
En diverses ocasions, especialment en [[1968]] i [[1973]], els estudiants varen protagonisar manifestacions de protesta contra la concentració de poders en mans de Senghor. Les esmenes a la Constitució de [[1976]] establien l'introducció d'un sistema multipartidiste en el país, i a finals de [[1980]], Senghor dimití. La presidència fon llavors ocupada per Abdou Diouf, que ya en [[1970]] havia eixercit el càrrec de primer ministre.  
 
En diverses ocasions, especialment en [[1968]] i [[1973]], els estudiants varen protagonisar manifestacions de protesta contra la concentració de poders en mans de Senghor. Les esmenes a la Constitució de [[1976]] establien l'introducció d'un sistema multipartidiste en el país, i a finals de [[1980]], Senghor dimití. La presidència fon llavors ocupada per Abdou Diouf, que ya en [[1970]] havia eixercit el càrrec de primer ministre.  
Llínea 151: Llínea 151:  
== Economia ==
 
== Economia ==
 
[[File:SenegalStreet.jpg|right|thumb|Venedors de carrer]]
 
[[File:SenegalStreet.jpg|right|thumb|Venedors de carrer]]
En [[giner]] de l'any [[1994]], Senegal va mamprendre un valent i ambiciós programa de reforma econòmica en el soport de la comunitat de donants internacionals. Esta reforma escomençà en un 50 % de devaluació de la moneda de Senegal, el [[franc CFA]], que fon vinculat a una taxa fixa a l'antic [[franc (moneda)|franc]] francés i ara a l'[[euro]]. Els controls de preus i les subvencions del govern han segut desmantellades a ritme constant. Després de vore contraure la seua [[economia]] un 2,1% en [[1993]], Senegal va fer un important repunt, gràcies al programa de reforma, en un creiximent real en el [[Producte Intern Brut|PIB]] d'un 5 % anual durant [[1995]]-[[2001]]. L'[[inflació]] anual ha segut reduïda a manco d'un 1%, pero va créixer a un estimat 3,3% en [[2001]]. L'inversió va créixer a a ritme constant del 13,8% del [[PIB]] en [[1993]] al 16,5% en [[1997]].
+
En [[giner]] de l'any [[1994]], Senegal va mamprendre un valent i ambiciós programa de reforma econòmica en el soport de la comunitat de donants internacionals. Esta reforma escomençà en un 50 % de devaluació de la moneda de Senegal, el [[franc CFA]], que fon vinculat a una taxa fixa a l'antic [[franc (moneda)|franc]] francés i ara a l'[[euro]]. Els controls de preus i les subvencions del govern han segut desmantellades a ritme constant. Despuix de vore contraure la seua [[economia]] un 2,1% en [[1993]], Senegal va fer un important repunt, gràcies al programa de reforma, en un creiximent real en el [[Producte Intern Brut|PIB]] d'un 5 % anual durant [[1995]]-[[2001]]. L'[[inflació]] anual ha segut reduïda a manco d'un 1%, pero va créixer a un estimat 3,3% en [[2001]]. L'inversió va créixer a a ritme constant del 13,8% del [[PIB]] en [[1993]] al 16,5% en [[1997]].
    
Com un membre de l'[[Unió Econòmica i Monetària de l'Àfrica de l'Oest]] (UEMOA), Senegal està treballant cap a una major integració regional en un [[aranzel]] extern unificat. Senegal també realisà una completa conectivitat en [[Internet]] en [[1996]], creant un miniboom en els servicis basats en les [[tecnologies de l'informació]]. L'activitat privada ara conta en un 82% del [[PIB]]. En la part negativa, Senegal s'enfronta a problemes urbans profundament arrelats de [[desocupació]] crònic, disparitat socioeconòmica, delinqüència jovenil i [[toxicomania|drogadicció]].
 
Com un membre de l'[[Unió Econòmica i Monetària de l'Àfrica de l'Oest]] (UEMOA), Senegal està treballant cap a una major integració regional en un [[aranzel]] extern unificat. Senegal també realisà una completa conectivitat en [[Internet]] en [[1996]], creant un miniboom en els servicis basats en les [[tecnologies de l'informació]]. L'activitat privada ara conta en un 82% del [[PIB]]. En la part negativa, Senegal s'enfronta a problemes urbans profundament arrelats de [[desocupació]] crònic, disparitat socioeconòmica, delinqüència jovenil i [[toxicomania|drogadicció]].
Llínea 210: Llínea 210:  
Els matrimonis wolof varien si la comunitat és rural o urbana. En àrees rurals el matrimoni l'acorden els pares i l'espós ha de pagar un alt preu per la nóvia. Mentres el marit paga, la dòna ha de viure en els seus pares fins que son pare li concedixca els drets conjugals al nóvio. Una dòna pot haver tengut dos o tres fills abans que el seu espós acabe de pagar per ella. Quan ya s'ha pagat el preu de la nóvia, es realisa la segona part de l'unió i la dòna és portada en un drap que li cobrix el cap fins al domicili del seu marit. En el cas d'hòmens polígams cada esposa té, generalment, el seu propi lloc o casa i estes faran tandes per a passar la nit en el marit.
 
Els matrimonis wolof varien si la comunitat és rural o urbana. En àrees rurals el matrimoni l'acorden els pares i l'espós ha de pagar un alt preu per la nóvia. Mentres el marit paga, la dòna ha de viure en els seus pares fins que son pare li concedixca els drets conjugals al nóvio. Una dòna pot haver tengut dos o tres fills abans que el seu espós acabe de pagar per ella. Quan ya s'ha pagat el preu de la nóvia, es realisa la segona part de l'unió i la dòna és portada en un drap que li cobrix el cap fins al domicili del seu marit. En el cas d'hòmens polígams cada esposa té, generalment, el seu propi lloc o casa i estes faran tandes per a passar la nit en el marit.
   −
En àrees urbanes el matrimoni pot ser arreglat o pot realisar-se per afinitat de les parelles. El ritual és molt més complex que en les zones rurals, l'home ha de pagar una dot inicial a la família, que es repartix entre els veïns; despuix el nóvio dona una atra suma de diners a la nóvia en presència de la família. Qui siga qui haja rebut diners durant este procés li paga deu vegades la cantitat rebuda a la nóvia. El tio, germà del pare de la nóvia i representant d'este, rep una atra cantitat de diners rellevant pero en el compromís futur de fer-se càrrec del sopar del matrimoni. Després d'esta etapa s'anuncia l'unió religiosa. El marit paga el cost de la mesquita i entrega diners als seus amics i al marabout, pero ni ell ni la seua nóvia futura estan presents, els esposos són representats en la mesquita pels seus pares mentres el marabout realisa un  res que sella l'unió matrimonial. Quan el nóvio reclamarà a la seua esposa, la tia Paterna acompanya a la futura esposa durant una série de banys rituals abans que puga dirigir-se a on el marit. L'home entra i la tia li presenta la nóvia, despuix poden dormir junts. Si ella és verge, el marit la recompensa en una certa cantitat de diners. La tia torna, pren els diners, i fa públic l'acontenyiment. Al matí primerenc es toquen els tenors i atres senyores jóvens venen a felicitar-la. L'home ha d'amoblar una casa per a la seua esposa i el dia convingut ella ix i de peu enfront de la vivenda, fa burla al seu marit; si este no s'enuja, l'unió serà llarga i pròspera. La cunyada prepara el menjar i la celebració dura tres dies. Després, la nova esposa prepara el seu primer menjar en la seua nova llar. Abans que els hostes deixen la casa, la dòna aboca aigua en el canari. El marit i l'esposa s'afanyen per a introduir el seu peu en ell. Si el peu de l'home entra primer llavors el seu primer fill serà un chiquet, si al contrari és el peu de la dòna, el seu primer fill serà una chiqueta. Passat cert temps l'esposa rendirà homenage a sa mare. Abans que els nóvios siguen casats, es considera com indecorós que se'ls veja junts en llocs públics.
+
En àrees urbanes el matrimoni pot ser arreglat o pot realisar-se per afinitat de les parelles. El ritual és molt més complex que en les zones rurals, l'home ha de pagar una dot inicial a la família, que es repartix entre els veïns; despuix el nóvio dona una atra suma de diners a la nóvia en presència de la família. Qui siga qui haja rebut diners durant este procés li paga deu vegades la cantitat rebuda a la nóvia. El tio, germà del pare de la nóvia i representant d'este, rep una atra cantitat de diners rellevant pero en el compromís futur de fer-se càrrec del sopar del matrimoni. Despuix d'esta etapa s'anuncia l'unió religiosa. El marit paga el cost de la mesquita i entrega diners als seus amics i al marabout, pero ni ell ni la seua nóvia futura estan presents, els esposos són representats en la mesquita pels seus pares mentres el marabout realisa un  res que sella l'unió matrimonial. Quan el nóvio reclamarà a la seua esposa, la tia Paterna acompanya a la futura esposa durant una série de banys rituals abans que puga dirigir-se a on el marit. L'home entra i la tia li presenta la nóvia, despuix poden dormir junts. Si ella és verge, el marit la recompensa en una certa cantitat de diners. La tia torna, pren els diners, i fa públic l'acontenyiment. Al matí primerenc es toquen els tenors i atres senyores jóvens venen a felicitar-la. L'home ha d'amoblar una casa per a la seua esposa i el dia convingut ella ix i de peu enfront de la vivenda, fa burla al seu marit; si este no s'enuja, l'unió serà llarga i pròspera. La cunyada prepara el menjar i la celebració dura tres dies. Despuix, la nova esposa prepara el seu primer menjar en la seua nova llar. Abans que els hostes deixen la casa, la dòna aboca aigua en el canari. El marit i l'esposa s'afanyen per a introduir el seu peu en ell. Si el peu de l'home entra primer llavors el seu primer fill serà un chiquet, si al contrari és el peu de la dòna, el seu primer fill serà una chiqueta. Passat cert temps l'esposa rendirà homenage a sa mare. Abans que els nóvios siguen casats, es considera com indecorós que se'ls veja junts en llocs públics.
   −
L'embaràs i el part es rodegen de molt de misteri en la societat senegalesa. La gent no parla sobre l'embaràs d'una persona i s'observa absoluta discreció durant tot l'embaràs. Pensen que parlar de l'embaràs podria posar en risc la vida del bebé. Després d'un part, una fogata ha d'estar encesa durant una semana, temps que la mare ha de permaneixer dins de l'habitàcul. Si la mare ha d'eixir del quarto per un curt periodo el chiquet mai pot quedar assoles.
+
L'embaràs i el part es rodegen de molt de misteri en la societat senegalesa. La gent no parla sobre l'embaràs d'una persona i s'observa absoluta discreció durant tot l'embaràs. Pensen que parlar de l'embaràs podria posar en risc la vida del bebé. Despuix d'un part, una fogata ha d'estar encesa durant una semana, temps que la mare ha de permaneixer dins de l'habitàcul. Si la mare ha d'eixir del quarto per un curt periodo el chiquet mai pot quedar assoles.
    
Atres rituals de la societat wolof són la circumcisió dels jóvens, (no sols consistix en una cirugia, sino que és el pas de la joventut a ser adult dels hòmens), la valoració dels captadors i menjar en els carrers en forma comunitària (ritual ple de formalitats i de riscs si estes no es complixen).       
 
Atres rituals de la societat wolof són la circumcisió dels jóvens, (no sols consistix en una cirugia, sino que és el pas de la joventut a ser adult dels hòmens), la valoració dels captadors i menjar en els carrers en forma comunitària (ritual ple de formalitats i de riscs si estes no es complixen).       
124 718

edicions

Menú de navegació