2438
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Otto Jespersen''' (Randers, 16 d'abril de 1860-Copenhague, 30 d'abril de 1943) fon un llingüiste i filòsof Dinamarca|dan…»
'''Otto Jespersen''' ([[Randers]], [[16 d'abril]] de [[1860]]-[[Copenhague]], [[30 d'abril]] de [[1943]]) fon un [[llingüiste]] i [[filòsof]] [[Dinamarca|danés]].
== Carrera ==
Va estudiar [[fonètica]] i [[gramàtica]] en [[París]], [[Berlín]], [[*Leipzig]] i [[Londres]], lo que va supondre una àmplia i sòlida formació.
En [[Paul Passy]] va ser fundador de la [[Associació Fonètica Internacional]]. Va ser un defensor del desenroll de llengües auxiliars internacionals. En [[1907]] va participar en la creació del llenguage [[Anat]] i en [[1928]] ell mateixa va ser el creador de la llengua [[Novial]], una llengua auxiliar desenrollada per a millorar l'ido. També va participar i va colaborar en l'elaboració d'[[Interlingua]].
Cap a [[1890]] va propondre un [[método directe]] d'ensenyança de les llengües, basat en la seua pròpia experiència com a aprenenta, pioner en la renovació de les #metodologia didàctiques d'ensenyança de segones llengües.<ref>[http://elies.rediris.es/elies20/cap6.html La majoria dels métodos, particularment aquells que es desenrollen cap a la segona mitat del sigle, participen, en gran mesura, de les tendències defeses pel Moviment Reformiste, les quals estaven basades en els principis establits per l'Associació Fonètica Internacional]</ref>
En [[1893]] va accedir a la [[càtedra]] de [[llengua anglesa]] en la [[Universitat de Copenhague]], càtedra que va ocupar fins a [[1925]], quan es va retirar.
Va participar activament en tots els debats que la llingüística va desenrollar en el seu temps, sent un dels baluarts de les bases científiques de la llingüística moderna. Va intuir la noció de fonema i va idear un sistema de [[transcripció fonètica]].
Es va opondre a algunes de les idees bàsiques de [[Ferdinand de Saussure]], com la distinció entre [[diacronia]] i [[sincronia]] o entre llengua i [[parla]].
== Obra ==
* ''Progress in Language, with Special Reference to English'' ([[1894]]); és este llibre defén que les llengües estan contínuament evolucionant ([[progrés llingüístic]]), adequant-se als parlants, tesis que contradia l'opinió imperant.
* ''Modern English Grammar on Historical Principles'', monumental obra en sèt volums, escrita entre [[1909]] i [[1949]] (es va acabar póstumament). Supon una obra de referència per a la llingüística en anglés del [[sigle XX]].
* Va crear, a finals dels [[anys 1920]], una llengua artificial auxiliar, el ''[[novial]]'', en un moment en el que es creïa en la possibilitat de llengües universals.
* ''Language, its nature, Development and Origin'' ([[1922]]), en el que propugna una [[gramàtica nocional]], basada en l'existència de categories universals en les llengües.
* ''Analitic Syntax'' ([[1937]]).
[[Categoria:Escritors de Dinamarca]]
[[Categoria:Escritors en anglés]]
[[Categoria:Escritors en danés]]
[[Categoria:Escritors en ido]]
[[Categoria:Escritors en novial]]
[[Categoria:Llingüistes de Dinamarca]]
[[Categoria:Filòsofs de Dinamarca]]
== Carrera ==
Va estudiar [[fonètica]] i [[gramàtica]] en [[París]], [[Berlín]], [[*Leipzig]] i [[Londres]], lo que va supondre una àmplia i sòlida formació.
En [[Paul Passy]] va ser fundador de la [[Associació Fonètica Internacional]]. Va ser un defensor del desenroll de llengües auxiliars internacionals. En [[1907]] va participar en la creació del llenguage [[Anat]] i en [[1928]] ell mateixa va ser el creador de la llengua [[Novial]], una llengua auxiliar desenrollada per a millorar l'ido. També va participar i va colaborar en l'elaboració d'[[Interlingua]].
Cap a [[1890]] va propondre un [[método directe]] d'ensenyança de les llengües, basat en la seua pròpia experiència com a aprenenta, pioner en la renovació de les #metodologia didàctiques d'ensenyança de segones llengües.<ref>[http://elies.rediris.es/elies20/cap6.html La majoria dels métodos, particularment aquells que es desenrollen cap a la segona mitat del sigle, participen, en gran mesura, de les tendències defeses pel Moviment Reformiste, les quals estaven basades en els principis establits per l'Associació Fonètica Internacional]</ref>
En [[1893]] va accedir a la [[càtedra]] de [[llengua anglesa]] en la [[Universitat de Copenhague]], càtedra que va ocupar fins a [[1925]], quan es va retirar.
Va participar activament en tots els debats que la llingüística va desenrollar en el seu temps, sent un dels baluarts de les bases científiques de la llingüística moderna. Va intuir la noció de fonema i va idear un sistema de [[transcripció fonètica]].
Es va opondre a algunes de les idees bàsiques de [[Ferdinand de Saussure]], com la distinció entre [[diacronia]] i [[sincronia]] o entre llengua i [[parla]].
== Obra ==
* ''Progress in Language, with Special Reference to English'' ([[1894]]); és este llibre defén que les llengües estan contínuament evolucionant ([[progrés llingüístic]]), adequant-se als parlants, tesis que contradia l'opinió imperant.
* ''Modern English Grammar on Historical Principles'', monumental obra en sèt volums, escrita entre [[1909]] i [[1949]] (es va acabar póstumament). Supon una obra de referència per a la llingüística en anglés del [[sigle XX]].
* Va crear, a finals dels [[anys 1920]], una llengua artificial auxiliar, el ''[[novial]]'', en un moment en el que es creïa en la possibilitat de llengües universals.
* ''Language, its nature, Development and Origin'' ([[1922]]), en el que propugna una [[gramàtica nocional]], basada en l'existència de categories universals en les llengües.
* ''Analitic Syntax'' ([[1937]]).
[[Categoria:Escritors de Dinamarca]]
[[Categoria:Escritors en anglés]]
[[Categoria:Escritors en danés]]
[[Categoria:Escritors en ido]]
[[Categoria:Escritors en novial]]
[[Categoria:Llingüistes de Dinamarca]]
[[Categoria:Filòsofs de Dinamarca]]