550
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 16:
Llínea 16: − + + + +
sense resum d'edició
La primera presència humana es detectà prop de l'actual núcleu de la població, en el llímit del terme en [[Alfarp]], en la zona de la [[Font de l'Almaguer]]. Allí se trobaren restes del periodo [[epipaleolític]], fa uns 10.000 a 8.000 anys. De l'[[eneolític]] provenen recialles de la Paridera, [[Pla de les Cloches]], i un [[estral]] de pedra polida junt al núcleu urbà. En la [[Font de Mussa]] aparegueren puntes de fleches i divers material lític clarament eneolític. De l'[[Edat de Bronze]], anys 1-800 a 700 ans de Crist, existixen poblats en la [[Font de l'Almaguer]].
La primera presència humana es detectà prop de l'actual núcleu de la població, en el llímit del terme en [[Alfarp]], en la zona de la [[Font de l'Almaguer]]. Allí se trobaren restes del periodo [[epipaleolític]], fa uns 10.000 a 8.000 anys. De l'[[eneolític]] provenen recialles de la Paridera, [[Pla de les Cloches]], i un [[estral]] de pedra polida junt al núcleu urbà. En la [[Font de Mussa]] aparegueren puntes de fleches i divers material lític clarament eneolític. De l'[[Edat de Bronze]], anys 1-800 a 700 ans de Crist, existixen poblats en la [[Font de l'Almaguer]].
Pero els més clars vestigis de poblaments provenen de l'época [[Roma|romana]] i es troben a les afores del núcleu urbà. Destaca l'existència d'una vila rústica d'a on vingueren els seus habitants entre els sigles I a IV després de Crist, segons nos mostren les recialles numismàtiques i de ceràmiques variades. La vila s'alçava dalt d'un chicotet tossal prop de la desapareguda [[Font de Mussa]], a on es trobà un altar en una inscripció dedicada al deu [[Mitra]]. A l'any 2002, durant unes excavacions aparegué un mosaic bicromat, en una habitació completa de la vila romana, actualment expost en la [[Museu de la Beneficència de Valéncia|Beneficència de Valéncia]].
Pero els més clars vestigis de poblaments provenen de l'época [[Roma|romana]] i es troben a les afores del núcleu urbà. Destaca l'existència d'una vila rústica d'a on vingueren els seus habitants entre els sigles [[Segle_I|I]] a [[Segle_IV|IV]] després de Crist, segons nos mostren les recialles numismàtiques i de ceràmiques variades. La vila s'alçava dalt d'un chicotet tossal prop de la desapareguda [[Font de Mussa]], a on es trobà un altar en una inscripció dedicada al deu [[Mitra]]. A l'any 2002, durant unes excavacions aparegué un mosaic bicromat, en una habitació completa de la vila romana, actualment expost en la [[Museu de la Beneficència de Valéncia|Beneficència de Valéncia]].
El primitiu Benifayó seria l'originalment nomenada alqueria musulmana citada en el [[Llibre del Repartiment]]. El 9 d'Abril de 1238 el rei [[Jaume I]] arrendà per tres anys la dècima part que le corresponia de les alqueries de Benifayó i Janet ([[Alginet]]), en eixos temps terme de [[Valéncia]].
En el sigle [[Segle_XV|XV]] se formà un reduït núcleu urbà, al voltant d'una iglésia gòtica de la qual havia pintat un retaule [[Gonzalo Peris]]. La població, que depenia eclesiàsticament d'[[Espioca]], junt a la d'[[Alginet]] i [[Almussafes]], passà a ser la sèu per la despoblació que patí el poble d'[[Espioca]] a causa de les epidèmies provocades pel cultiu d'arròs. A Benifayó se traslladà el clero i la campana, i a [[Picassent]] l'autoritat civil, quedant [[Espioca]] incorporada al seu terme municipal.
== Referències ==
== Referències ==