Canvis

'''James Cook''' va tindre un orige humil. Va nàixer en Marton, [[North Yorkshire]], prop de l'actual localitat de [[Middlesbrough]]. Els seus pares, Grace i James, feyen tasques rurals. El pare era immigrant [[Escòcia|escocés]]. En total eren cinc germans. James es va educar en l'escola de Great Ayton, ciutat a on tota la [[família]] s'havia mudat per raons laborals. Quan va tindre 13 anys, va començar a treballar en son pare en l'administració d'una granja.

'''James Cook''' va tindre un orige humil. Va nàixer en Marton, [[North Yorkshire]], prop de l'actual localitat de [[Middlesbrough]]. Els seus pares, Grace i James, feyen tasques rurals. El pare era immigrant [[Escòcia|escocés]]. En total eren cinc germans. James es va educar en l'escola de Great Ayton, ciutat a on tota la [[família]] s'havia mudat per raons laborals. Quan va tindre 13 anys, va començar a treballar en son pare en l'administració d'una granja.

En l'any [[1745]] Cook va deixar el seu hogar pera treballar com a deprenent de botiguer en l'aldea de peixcadors de [[Staithes]]. Després d'un any i mig allí, l'amo de la botiga va trobar que James no era apropiat per a eixe treball, ho va portar portar a la ciutat portaria de [[Whitby]] i ho va presentar John i Henry Walker. Ells eren armadors prominents i estaven en el negoci del [[carbó]]. Cook fon prendre com a deprenent en una nau mercant de la chicoteta flota de barcos que transportaven carbó a lo llarc de la costa anglesa.

En l'any [[1745]] Cook va deixar el seu hogar pera treballar com a deprenent de botiguer en l'aldea de peixcadors de [[Staithes]]. Despuix d'un any i mig allí, l'amo de la botiga va trobar que James no era apropiat per a eixe treball, ho va portar portar a la ciutat portaria de [[Whitby]] i ho va presentar John i Henry Walker. Ells eren armadors prominents i estaven en el negoci del [[carbó]]. Cook fon prendre com a deprenent en una nau mercant de la chicoteta flota de barcos que transportaven carbó a lo llarc de la costa anglesa.

Una vegada que va completar el seu aprenentage de tres anys, va començar a treballar en barcos comercials del [[mar Bàltic]], on va escalar ràpidament a través dels rancs de la [[marina mercant]]. En l'any [[1755]] se li va oferir ser [[comandant]] del [[bergantí]] ''Friendship'', pero al poc de temps es va postular com a voluntari al servici de la [[Royal Navy]] (Armada Real Britànica).

Una vegada que va completar el seu aprenentage de tres anys, va començar a treballar en barcos comercials del [[mar Bàltic]], on va escalar ràpidament a través dels rancs de la [[marina mercant]]. En l'any [[1755]] se li va oferir ser [[comandant]] del [[bergantí]] ''Friendship'', pero al poc de temps es va postular com a voluntari al servici de la [[Royal Navy]] (Armada Real Britànica).

El lloc besllumenat  és generalment calculat com un punt a mitat de camí entre les actuals ciutats de [[Orbost]] i [[Mallacota]], en l'estat de [[Victòria (Austràlia)|Victoria]]. Un nou reconeiximent de la zona, realisat en l'any [[1843]], va tornar a batejar el lloc com a Cap Everard. Per al centèsim aniversari del besllumenament , el nom fon oficialment canviat per ''Punta Hicks'' novament.

El lloc besllumenat  és generalment calculat com un punt a mitat de camí entre les actuals ciutats de [[Orbost]] i [[Mallacota]], en l'estat de [[Victòria (Austràlia)|Victoria]]. Un nou reconeiximent de la zona, realisat en l'any [[1843]], va tornar a batejar el lloc com a Cap Everard. Per al centèsim aniversari del besllumenament , el nom fon oficialment canviat per ''Punta Hicks'' novament.

El ''Endeavour'' va continuar rumbo al nort, vorejant la costa, mantenint la terra a la vista. Cook va cartografiar i va batejar en diferents noms a uns quants llocs. Després d'una semana, varen passar per una gran cala de poca profunditat. En este lloc, nomenat [[Kurnell]], Cook i la seua tripulació varen tindre el primer contacte en el continent.

El ''Endeavour'' va continuar rumbo al nort, vorejant la costa, mantenint la terra a la vista. Cook va cartografiar i va batejar en diferents noms a uns quants llocs. Despuix d'una semana, varen passar per una gran cala de poca profunditat. En este lloc, nomenat [[Kurnell]], Cook i la seua tripulació varen tindre el primer contacte en el continent.

Al principi, Cook va nomenar al lloc ''Baïa Stingaree'', a causa de la gran cantitat de [[Rajiformes|rajades]] trobades allí; despuix fon canviat a ''Badia Botànic'', i finalment a ''Baïa Botànica'' (Botany Bay), per les espècies úniques trobades per [[Joseph Banks|Banks]], [[Daniel Solander|Solander]] i Spöring.

Al principi, Cook va nomenar al lloc ''Baïa Stingaree'', a causa de la gran cantitat de [[Rajiformes|rajades]] trobades allí; despuix fon canviat a ''Badia Botànic'', i finalment a ''Baïa Botànica'' (Botany Bay), per les espècies úniques trobades per [[Joseph Banks|Banks]], [[Daniel Solander|Solander]] i Spöring.

En este viage, Cook va comandar la nau ''HMS Resolution'', mentres que [[Tobies Furneauz]] va comandar la nau companyona ''HMS Adventure''. L'expedició va circumnavegar el globus terraqüi a molt alta latitut sur, convertint-se en un dels primers a creuar el [[círcul polar antàrtic]], el [[17 de giner]] de [[1773]], conseguint 71º 10' sur. També va descobrir [[Geòrgia del Sur]] i les [[illes Sandwich del Sur]]. En la boira antàrtica, els dos barcos es varen separar. Furneaux fon cap a Nova Zelanda, on va perdre alguns dels seus hòmens per una baralla en els [[Maori]]és, i despuix va navegar cap a [[Gran Bretanya]], mentres que Cook va continuar explorant l'[[Antàrtica]].

En este viage, Cook va comandar la nau ''HMS Resolution'', mentres que [[Tobies Furneauz]] va comandar la nau companyona ''HMS Adventure''. L'expedició va circumnavegar el globus terraqüi a molt alta latitut sur, convertint-se en un dels primers a creuar el [[círcul polar antàrtic]], el [[17 de giner]] de [[1773]], conseguint 71º 10' sur. També va descobrir [[Geòrgia del Sur]] i les [[illes Sandwich del Sur]]. En la boira antàrtica, els dos barcos es varen separar. Furneaux fon cap a Nova Zelanda, on va perdre alguns dels seus hòmens per una baralla en els [[Maori]]és, i despuix va navegar cap a [[Gran Bretanya]], mentres que Cook va continuar explorant l'[[Antàrtica]].

Cook quasi va descobrir el continent antàrtic, pero va tornar cap al nort, en direcció a [[Tahití]] per a reproveir el barco. Després va reprendre el seu curs cap al sur en un segon intent infructuós de trobar el continent. En este tram del viage va portar en ell a un jove haitià cridat Omai, que va demostrar ser alguna cosa menys especialiste sobre l'[[Oceà Pacífic]] del que havia segut Tupaia en el primer viage.  Durant el viage de tornada, varen estar en les illes Friendly, [[illa de Pasqua]] i [[Vanuatu]], en l'any [[1774]]. Els seus informes sobre el retorn del viage varen posar quietut sobre el popular mit de ''Terra Australis''.

Cook quasi va descobrir el continent antàrtic, pero va tornar cap al nort, en direcció a [[Tahití]] per a reproveir el barco. Despuix va reprendre el seu curs cap al sur en un segon intent infructuós de trobar el continent. En este tram del viage va portar en ell a un jove haitià cridat Omai, que va demostrar ser alguna cosa menys especialiste sobre l'[[Oceà Pacífic]] del que havia segut Tupaia en el primer viage.  Durant el viage de tornada, varen estar en les illes Friendly, [[illa de Pasqua]] i [[Vanuatu]], en l'any [[1774]]. Els seus informes sobre el retorn del viage varen posar quietut sobre el popular mit de ''Terra Australis''.

Un atre èxit del segon viage fon l'ocupació reeixida del [[cronómetro]] K1, que va facilitar mesurar la llongitut de forma més precisa.

Un atre èxit del segon viage fon l'ocupació reeixida del [[cronómetro]] K1, que va facilitar mesurar la llongitut de forma més precisa.

== Tercer viage (1776–1779) ==

== Tercer viage (1776–1779) ==

En el seu últim viage, Cook va comandar una vegada més el ''HMS Resolution'', mentres que el capità [[Charles Clerke]] comandava el ''[[HMS Discovery]] ''. Ostensiblement, el viage fon planejat per a portar de tornada a Omai cap a [[Thaití]]; açò era lo que el públic en general creïa, ya que s'havia convertit en una "curiositat" en [[Londres]]. Després de deixar a Omai, Cook va viajar cap al nort, i en l'any [[1778]] es va convertir en el primer europeu a visitar les illes Hawai, a les que va nomenar ''illes Sandwich'', pel Quart Comte de Sandwich, [[John Montagu]], en eixe moment a càrrec de la Royal Navy. En [[Hawai]] fon tractat en gran reverència, ya que els natius varen pensar que era una reencarnació del deu [[Lono]]. Des d'allí va viajar cap a l'est, per a explorar la costa oest de [[Amèrica del Nort]]. Va explorar i va fer mapes de la costa, des de [[California]] fins al [[estret de Bering]].

En el seu últim viage, Cook va comandar una vegada més el ''HMS Resolution'', mentres que el capità [[Charles Clerke]] comandava el ''[[HMS Discovery]] ''. Ostensiblement, el viage fon planejat per a portar de tornada a Omai cap a [[Thaití]]; açò era lo que el públic en general creïa, ya que s'havia convertit en una "curiositat" en [[Londres]]. Despuix de deixar a Omai, Cook va viajar cap al nort, i en l'any [[1778]] es va convertir en el primer europeu a visitar les illes Hawai, a les que va nomenar ''illes Sandwich'', pel Quart Comte de Sandwich, [[John Montagu]], en eixe moment a càrrec de la Royal Navy. En [[Hawai]] fon tractat en gran reverència, ya que els natius varen pensar que era una reencarnació del deu [[Lono]]. Des d'allí va viajar cap a l'est, per a explorar la costa oest de [[Amèrica del Nort]]. Va explorar i va fer mapes de la costa, des de [[California]] fins al [[estret de Bering]].

El [[estret de Bering]] no va poder ser atravessat per Cook, encara que va fer diversos intents. Cook havia començat a tindre algun trastorn estomacal des de feya algun temps, i açò és pres com a explicació al seu comportament irracional cap a la tripulació durant el viage.

El [[estret de Bering]] no va poder ser atravessat per Cook, encara que va fer diversos intents. Cook havia començat a tindre algun trastorn estomacal des de feya algun temps, i açò és pres com a explicació al seu comportament irracional cap a la tripulació durant el viage.