Canvis

No obstant això, esta extensa part mijana del Xúquer no és completament uniforme, i presenta trams on forma meandres divagants i atres zones de majors pendents, en els que s'encaixa profundament, com és l'àrea de [[meandres encaixats]] on es troba la localitat d'[[Alarcón]]. Precisament, este pantà retany les aigües del Xúquer a lo llarc de més de 40 km de llongitut, lo que dona idea de l'escàs pendent en este tram. El que se encaixe en el relleu en [[Alarcón]] significa l'inici d'una zona de major pendent en el punt on es desvia de nou cap al sur, on comença la gran curva cap a l'est per a eixir de la regió de [[La Mancha]].  

No obstant això, esta extensa part mijana del Xúquer no és completament uniforme, i presenta trams on forma meandres divagants i atres zones de majors pendents, en els que s'encaixa profundament, com és l'àrea de [[meandres encaixats]] on es troba la localitat d'[[Alarcón]]. Precisament, este pantà retany les aigües del Xúquer a lo llarc de més de 40 km de llongitut, lo que dona idea de l'escàs pendent en este tram. El que se encaixe en el relleu en [[Alarcón]] significa l'inici d'una zona de major pendent en el punt on es desvia de nou cap al sur, on comença la gran curva cap a l'est per a eixir de la regió de [[La Mancha]].  

Aixina, en [[la Mancha]] (concretament en [[La Manchuela]]), el Xúquer descriu un arc d'uns 90º i canvia la seua direcció cap a l'est, com resultat d'un antic fenomen de captura, i en este tram, on dibuixa numerosos meandres encaixats (la Hoz del Xúquer, en talls d'uns 150 m d'altura, entre [[Jorquera]] i [[Alcalá del Júcar]]), oberts en una espècie de relleu llaugerament plegat que formava originàriament la divisòria d'aigües entre la vertent atlàntica i la mediterrànea, el seu cabal absolut disminuïx a causa de l'utilisació de les seues aigües (abans ya s'ha iniciat el transvasament Tajo - Segura) i la menor pluviositat. Poc després torna a encaixar-se en la depressió tectònica de nort a sur per a on discorre la carretera [[N-330]] i a [[Cofrents]], on s'ha ubicat una central termonuclear, rep al Cabriel (el seu afluent més important) i les seues aigües són estancades en el pantà d'Embarcaderos, després de tot això, és torna a encaixar profundament en el massiç del Caroig, a lo llarc d'un canó d'uns 350 m d'altura, entre les moles de [[Cortes de Pallars]] i del Albeitar.  

Aixina, en [[la Mancha]] (concretament en [[La Manchuela]]), el Xúquer descriu un arc d'uns 90º i canvia la seua direcció cap a l'est, com resultat d'un antic fenomen de captura, i en este tram, on dibuixa numerosos meandres encaixats (la Hoz del Xúquer, en talls d'uns 150 m d'altura, entre [[Jorquera]] i [[Alcalá del Júcar]]), oberts en una espècie de relleu llaugerament plegat que formava originàriament la divisòria d'aigües entre la vertent atlàntica i la mediterrànea, el seu cabal absolut disminuïx a causa de l'utilisació de les seues aigües (abans ya s'ha iniciat el transvasament Tajo - Segura) i la menor pluviositat. Poc despuix torna a encaixar-se en la depressió tectònica de nort a sur per a on discorre la carretera [[N-330]] i a [[Cofrents]], on s'ha ubicat una central termonuclear, rep al Cabriel (el seu afluent més important) i les seues aigües són estancades en el pantà d'Embarcaderos, despuix de tot això, és torna a encaixar profundament en el massiç del Caroig, a lo llarc d'un canó d'uns 350 m d'altura, entre les moles de [[Cortes de Pallars]] i del Albeitar.  

En esta zona encaixada, el riu s'ha estancat en una successió de pantans escalonats fins a arribar al més recent i important, el [[pantà de Tous]], ubicat a uns 84 metres sobre el nivell del mar, a partir del qual entrem de ple en la plana aluvial de la Ribera.

En esta zona encaixada, el riu s'ha estancat en una successió de pantans escalonats fins a arribar al més recent i important, el [[pantà de Tous]], ubicat a uns 84 metres sobre el nivell del mar, a partir del qual entrem de ple en la plana aluvial de la Ribera.

== Curs baix ==

== Curs baix ==

[[Image: Concurso_regional_de_pesca_en_Fortaleny,_en_el_río_Júcar.JPG‎|thumb|350 px|left|Concurs regional de peixca (sense mort) en [[Fortaleny]], en la vora dreta del riu Xúquer]]

[[Image: Concurso_regional_de_pesca_en_Fortaleny,_en_el_río_Júcar.JPG‎|thumb|350 px|left|Concurs regional de peixca (sense mort) en [[Fortaleny]], en la vora dreta del riu Xúquer]]

Després de travessar la zona montanyosa del Caroig i eixir del [[pantà de Tous], conseguix el seu màxim cabal en [[Sumacàrcer]], en 49,22 m³/s i 2,75 l/s/k²; en este punt, o per a ser més precisos, en la Masia de Mompó (en el tradicional lloc d'aforament), el Xúquer s'obri en la plana després d'haver passat pels canons i goles on s'ubica el [[pantà de Tous]], i a partir d'eixe moment els seus nivells disminuïxen a causa de l'intens aprofitament per al regadiu en les Riberes: la [[Ribera Alta]] i la [[Ribera Baixa]].

Després de travessar la zona montanyosa del Caroig i eixir del [[pantà de Tous], conseguix el seu màxim cabal en [[Sumacàrcer]], en 49,22 m³/s i 2,75 l/s/k²; en este punt, o per a ser més precisos, en la Masia de Mompó (en el tradicional lloc d'aforament), el Xúquer s'obri en la plana despuix d'haver passat pels canons i goles on s'ubica el [[pantà de Tous]], i a partir d'eixe moment els seus nivells disminuïxen a causa de l'intens aprofitament per al regadiu en les Riberes: la [[Ribera Alta]] i la [[Ribera Baixa]].

[[Image: Estación_de_bombeo_de_agua_del_Júcar.JPG‎|thumb|right|200 px|Bombeig de l'aigua del Xúquer per al rec dels arrossars de [[Sueca]]]]  

[[Image: Estación_de_bombeo_de_agua_del_Júcar.JPG‎|thumb|right|200 px|Bombeig de l'aigua del Xúquer per al rec dels arrossars de [[Sueca]]]]  

Els últims trams del curs encaixat entre montanyes faciliten l'alimentació subterrànea d'alguns brolladors artesians (''ulls'' del riu Vert, brolladors de l'antic canal de la reva) que existixen en la Ribera. També el Canal Xúquer-Túria ix artificialment en forma subterrànea des del [[pantà de Tous]] per a aforar a un quilómetro al nort de la nova població de [[Tous]], des d'a on es dirigix cap al nortest, per a regar una bona part de la [[Ribera Alta]] i de l'[[Horta Sur]] de Valéncia.  

Els últims trams del curs encaixat entre montanyes faciliten l'alimentació subterrànea d'alguns brolladors artesians (''ulls'' del riu Vert, brolladors de l'antic canal de la reva) que existixen en la Ribera. També el Canal Xúquer-Túria ix artificialment en forma subterrànea des del [[pantà de Tous]] per a aforar a un quilómetro al nort de la nova població de [[Tous]], des d'a on es dirigix cap al nortest, per a regar una bona part de la [[Ribera Alta]] i de l'[[Horta Sur]] de Valéncia.  

== Règim fluvial ==

== Règim fluvial ==

El [[Règim fluvial|règim]] del riu en la seua capçalera és pluvio-nival en un màxim primaveral i un cabal abundant. En el seu curs mig i baix depén més de les pluges estacionals, conseguint un màxim en la primavera d'hivern coincidint en la ''[[gota freda]] '' tan característica de les terres valencianes. Com a conseqüència de les pluges torrencials ha conseguit els cabals més alts d'Espanya després de l'[[Ebre]]. Les principals [[inundació|riuades]] de l'història en [[Alzira]] són:

El [[Règim fluvial|règim]] del riu en la seua capçalera és pluvio-nival en un màxim primaveral i un cabal abundant. En el seu curs mig i baix depén més de les pluges estacionals, conseguint un màxim en la primavera d'hivern coincidint en la ''[[gota freda]] '' tan característica de les terres valencianes. Com a conseqüència de les pluges torrencials ha conseguit els cabals més alts d'Espanya despuix de l'[[Ebre]]. Les principals [[inundació|riuades]] de l'història en [[Alzira]] són:

* [[4 de novembre]] de [[1864]]: 13.000 m³/s, coneguda com ''Riuada de Sant Carles''.

* [[4 de novembre]] de [[1864]]: 13.000 m³/s, coneguda com ''Riuada de Sant Carles''.