Canvis

Almirall organisaria els dos primers congressos catalanistes on buscaria l'unió de totes les corrents catalanistes de l'época, ya fòra des del punt de vista lliterari, de federalistes com ell, del carlisme, etc.. Dit primer congrés en el que es presentava un escut de Catalunya travessat en un punyal en el blasó de Castella i Lleó, va tindre  resposta per part dels catalans de l'época com la de Joan Mañé i Flaquer que s'arreplega a continuació. A pesar de que hui es comenten estos fets com a rellevants, ya que hui nos governen nacionalistes, la realitat és que estos primers catalanistes eren molt poquets, de fet no contaven en molt respal popular i pràcticament es podien contar en els dits de la mà.

Almirall organisaria els dos primers congressos catalanistes on buscaria l'unió de totes les corrents catalanistes de l'época, ya fòra des del punt de vista lliterari, de federalistes com ell, del carlisme, etc.. Dit primer congrés en el que es presentava un escut de Catalunya travessat en un punyal en el blasó de Castella i Lleó, va tindre  resposta per part dels catalans de l'época com la de Joan Mañé i Flaquer que s'arreplega a continuació. A pesar de que hui es comenten estos fets com a rellevants, ya que hui nos governen nacionalistes, la realitat és que estos primers catalanistes eren molt poquets, de fet no contaven en molt respal popular i pràcticament es podien contar en els dits de la mà.

Pel panflet “Lo Catalanisme” entenem perfectament que açò de el “catalanisme” es tracta d'una doctrina xenòfoba, que busca avivar odis entre comunitats germanes, i que per lo tant és un moviment populiste en estar culpant de tots els mals haguts i per haver a uns atres que verdaderament poca culpa tenen. No existix l'autocrítica en este moviment. Ho sabem de sobres, i ho sofrim actualment. Aixina que esta ideologia populista anirà creixent aprofitant qualsevol moment de crisis, ambient ideal per a aumentar en adeptes. Realment funcionen com una secta ya des del principi. Una de les primeres ocasions que té el catalanisme polític per a inocular el seu virus a atres àmbits de la societat catalana, li ve quan es produïx el temor de que en [[1885]] Espanya puga posar fi al règim proteccioniste que tants beneficis va donar a Catalunya en detriment del restant de províncies Espanyoles. Aixina en l'any 1885 Almirall, en els seus feligresos de llavors, i part de la burguesia catalana entreguen al Rei [[Alfonso XII]] un memorial d'agravis, en on ademés de demanar que se seguixca protegint a l'indústria catalana (el monopoli més be), se li explica per a justificar la descentralisació, tota la llista de mentires històriques difoses pel catalanisme cultural, i de com els catalans són @victimar, estan maltractats, etc.. Es produïx ací el naiximent del plorar victimist agressiu del nacionalisme, alguna cosa que a dia de hui encara persistix.

Pel panflet “Lo Catalanisme” entenem perfectament que açò de el “catalanisme” es tracta d'una doctrina xenòfoba, que busca avivar odis entre comunitats germanes, i que per lo tant és un moviment populiste en estar culpant de tots els mals haguts i per haver a uns atres que verdaderament poca culpa tenen. No existix l'autocrítica en este moviment. Ho sabem de sobres, i ho sofrim actualment. Aixina que esta ideologia populista anirà creixent aprofitant qualsevol moment de crisis, ambient ideal per a aumentar en adeptes. Realment funcionen com una secta ya des del principi. Una de les primeres ocasions que té el catalanisme polític per a inocular el seu virus a atres àmbits de la societat catalana, li ve quan es produïx el temor de que en [[1885]] Espanya puga posar fi al règim proteccioniste que tants beneficis va donar a Catalunya en detriment del restant de províncies Espanyoles. Aixina en l'any 1885 Almirall, en els seus feligresos de llavors, i part de la burguesia catalana entreguen al Rei [[Alfonso XII]] un memorial d'agravis, en a on ademés de demanar que se seguixca protegint a l'indústria catalana (el monopoli més be), se li explica per a justificar la descentralisació, tota la llista de mentires històriques difoses pel catalanisme cultural, i de com els catalans són @victimar, estan maltractats, etc.. Es produïx ací el naiximent del plorar victimist agressiu del nacionalisme, alguna cosa que a dia de hui encara persistix.

Durant estos anys huitanta en els que Almirall té el seu paper protagoniste, aniran creant-se els símbols del catalanisme com La diada, 11 de setembre, en 1886 (que va consistir en una missa), l'himne Els Segadors, en 1882, o la sardana que aplegarà una miqueta més vesprada, ya en l'any [[1892]]. Símbols que no gojaran de l'estima de totes les corrents del catalanisme i que s'aniran acceptant en les següents décades. Valentí Almirall serà apartat pronte com a cap del catalanisme. Les escissions del Centre Català, en el que s'agrupaven diferents corrents del catalanisme, conservadors i d'esquerra, l'accés al mateix del multimillonario de llavors Eusebi Güell varen relegar a Almirall a l'ostracisme del catalanisme. Anys més tarde el ya oblidat primer apòstol del catalanisme intentarà ser recuperat pel hui tan mencionat (gràcies a Artur Mes en alusió a C’s), Alejandro Lerroux. En l'any [[1902]] en la traducció al castellà del seu panflet “Lo Catalanisme” Almirall redacta un pròlec en el que acusa als catalanistes de l'época (els seus discípuls) de precisament lo que ell havia fomentat: odi, fanatisme, insultar. En fi el tal Almirall va ser un autèntic pocavergonya, xenòfop, hipòcrita, que va donar orige al catalanisme polític. Anys abans una família d'iguals característiques havia fomentat estes idees en l'àmbit de la cultura.

Durant estos anys huitanta en els que Almirall té el seu paper protagoniste, aniran creant-se els símbols del catalanisme com La diada, 11 de setembre, en 1886 (que va consistir en una missa), l'himne Els Segadors, en 1882, o la sardana que aplegarà una miqueta més vesprada, ya en l'any [[1892]]. Símbols que no gojaran de l'estima de totes les corrents del catalanisme i que s'aniran acceptant en les següents décades. Valentí Almirall serà apartat pronte com a cap del catalanisme. Les escissions del Centre Català, en el que s'agrupaven diferents corrents del catalanisme, conservadors i d'esquerra, l'accés al mateix del multimillonario de llavors Eusebi Güell varen relegar a Almirall a l'ostracisme del catalanisme. Anys més tarde el ya oblidat primer apòstol del catalanisme intentarà ser recuperat pel hui tan mencionat (gràcies a Artur Mes en alusió a C’s), Alejandro Lerroux. En l'any [[1902]] en la traducció al castellà del seu panflet “Lo Catalanisme” Almirall redacta un pròlec en el que acusa als catalanistes de l'época (els seus discípuls) de precisament lo que ell havia fomentat: odi, fanatisme, insultar. En fi el tal Almirall va ser un autèntic pocavergonya, xenòfop, hipòcrita, que va donar orige al catalanisme polític. Anys abans una família d'iguals característiques havia fomentat estes idees en l'àmbit de la cultura.

A pesar de que la manipulació del Llibre de Repartiment del [[Regne de Valéncia]], és gravíssima, cal dir que el nebot de Pròsper, Antonio, és un personage molt més transcendental respecte a la seua contribució a la manipulació de l'història de Catalunya i en la difusió de falàcies, frut del seu apassionat interés per exagerar i glorificar el passat, real o inventat, de Catalunya. Antonio va tindre a un bon mestre en este sentit en el seu tio, pero també, com a fill de “bon romàntic català i fan de Walter Scott”, és Antonio un dels *difusores i *incitadores  a l'odi a lo castellà.

A pesar de que la manipulació del Llibre de Repartiment del [[Regne de Valéncia]], és gravíssima, cal dir que el nebot de Pròsper, Antonio, és un personage molt més transcendental respecte a la seua contribució a la manipulació de l'història de Catalunya i en la difusió de falàcies, frut del seu apassionat interés per exagerar i glorificar el passat, real o inventat, de Catalunya. Antonio va tindre a un bon mestre en este sentit en el seu tio, pero també, com a fill de “bon romàntic català i fan de Walter Scott”, és Antonio un dels *difusores i *incitadores  a l'odi a lo castellà.

Va ser Antonio autor d'una àmplia i extensa bibliografia. La seua activitat lliterària va ser *extenuante i se li deu reconéixer en este sentit la seua llabor per difondre l'història de Catalunya, encara a pesar del seu biaix “@chovinista” en moltes de les seues publicacions, que tant dany varen fer justament al correcte coneiximent de la mateixa. Ell, en *Victor *Balguer varen ser els impulsors de la Restauració *dels *Jocs *Florals de Barcelona, en 1859. És Antonio autor de la primera novela en català de l'época, “La *Orfaneta de *Menargues o Catalunya *Agonisant”, en on se nos reinterpreta el Compromís de Casp i se nos presenta al malvat Fernando de *Antequera, primer Rei d'Aragó *Trastámara, com el malvat castellà que li va llevar el tro al llegítim i molt català Jaime de *Urgel, “el desgraciat”. Es tracta d'una novela, no d'un llibre d'història, no obstant de la mateixa manera que les noveles anteriors a la mateixa, influïdes per l'estil de Walter Scott, van a difondre unes idees de mals i bons, en lo que l'història es deurà adaptar a esta visió romàntica, creant per a Catalunya, una història en la seua major part falsa. És també Antonio autor del concepte “Confederació *Catalano-Aragonesa”, eixemple de la “*desconceptualización” de l'història per part d'esta corrent romàntica que controlava l'Archiu de la Corona d'Aragó. Dita idea definitivament té acolliment entre els catalanistes de l'época. L'estil d'Antonio, és apassionat, exagerat i fins a obsessiu quan es tracta d'adornar les seues falàcies i invencions. Aixina podem apreciar en varis pròlecs de les seues obres, el “@chovinismo” català malaltiç que professava este senyor.

Va ser Antonio autor d'una àmplia i extensa bibliografia. La seua activitat lliterària va ser *extenuante i se li deu reconéixer en este sentit la seua llabor per difondre l'història de Catalunya, encara a pesar del seu biaix “@chovinista” en moltes de les seues publicacions, que tant dany varen fer justament al correcte coneiximent de la mateixa. Ell, en *Victor *Balguer varen ser els impulsors de la Restauració *dels *Jocs *Florals de Barcelona, en 1859. És Antonio autor de la primera novela en català de l'época, “La *Orfaneta de *Menargues o Catalunya *Agonisant”, en a on se nos reinterpreta el Compromís de Casp i se nos presenta al malvat Fernando de *Antequera, primer Rei d'Aragó *Trastámara, com el malvat castellà que li va llevar el tro al llegítim i molt català Jaime de *Urgel, “el desgraciat”. Es tracta d'una novela, no d'un llibre d'història, no obstant de la mateixa manera que les noveles anteriors a la mateixa, influïdes per l'estil de Walter Scott, van a difondre unes idees de mals i bons, en lo que l'història es deurà adaptar a esta visió romàntica, creant per a Catalunya, una història en la seua major part falsa. És també Antonio autor del concepte “Confederació *Catalano-Aragonesa”, eixemple de la “*desconceptualización” de l'història per part d'esta corrent romàntica que controlava l'Archiu de la Corona d'Aragó. Dita idea definitivament té acolliment entre els catalanistes de l'época. L'estil d'Antonio, és apassionat, exagerat i fins a obsessiu quan es tracta d'adornar les seues falàcies i invencions. Aixina podem apreciar en varis pròlecs de les seues obres, el “@chovinismo” català malaltiç que professava este senyor.

En esta introducció, escrita en l'any [[1850]], nos podem fer una clara idea del pensament i estil d'Antonio Bofarull. Un pensament que serà el precursor del catalanisme més intransigent que, no obstant, encara tardaria en aplegar. Note's que no nega el naiximent d'Espanya en els Reis Catòlics, i que a continuació existiren Monarques d'Espanya (alguna cosa que contradiu al seu tio). I és que com ya s'ha comentat la mentira nacionalista anirà evolucionant poc a poc, afegint també nous *bulos. En lo que els primers nacionalistes, com Prat de la *Riba, serien inclús  considerats “@españolista” pels nacionalistes més radicals de hui. De fet poc temps despuix de formar-se la *Lliga Regionalista, de Prat de la *Riba i *Cambó, els seus membres ya seran acusats de no ser verdaders catalanistes. Un atre eixemple que nos retrata a Antonio de *Bofarull i el seu toc “*castellanófobo” és la publicació “Els *trobadors *nous” en el qual arrepleguem una poesia que ataca a aquells que s'avergonyixen per parlar català i volen fer-se passar per castellans.

En esta introducció, escrita en l'any [[1850]], nos podem fer una clara idea del pensament i estil d'Antonio Bofarull. Un pensament que serà el precursor del catalanisme més intransigent que, no obstant, encara tardaria en aplegar. Note's que no nega el naiximent d'Espanya en els Reis Catòlics, i que a continuació existiren Monarques d'Espanya (alguna cosa que contradiu al seu tio). I és que com ya s'ha comentat la mentira nacionalista anirà evolucionant poc a poc, afegint també nous *bulos. En lo que els primers nacionalistes, com Prat de la *Riba, serien inclús  considerats “@españolista” pels nacionalistes més radicals de hui. De fet poc temps despuix de formar-se la *Lliga Regionalista, de Prat de la *Riba i *Cambó, els seus membres ya seran acusats de no ser verdaders catalanistes. Un atre eixemple que nos retrata a Antonio de *Bofarull i el seu toc “*castellanófobo” és la publicació “Els *trobadors *nous” en el qual arrepleguem una poesia que ataca a aquells que s'avergonyixen per parlar català i volen fer-se passar per castellans.