124 718
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − [[File:Llotja pati tarongers.jpg|thumb|left|300px|<center>Pati interior de la Llonja de la Seda.</center>]]+ + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
{{Valéncia}}
{{Valéncia}}
La '''Llonja de la Seda de Valéncia''' o '''Llonja dels Mercaders''' és l'obra mestra del gòtic civil valencià situada en el centre històric de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]). Declarada [[Patrimoni de l'Humanitat]] per l'[[Unesco]], se troba situada en la [[Plaça del Mercat]], número 31, front a l'[[Iglésia dels Sants Joans]] i del [[Mercat Central]] de Valéncia.
La '''Llonja de la Seda de Valéncia''' o '''Llonja dels Mercaders''' és l'obra mestra del gòtic civil valencià situada en el centre històric de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]). Declarada [[Patrimoni de l'Humanitat]] per l'[[Unesco]], se troba situada en la [[Plaça del Mercat]], número 31, front a l'[[Iglésia dels Sants Joans]] i del [[Mercat Central]] de Valéncia.
Si un edifici poguera simbolisar l'espenta i la riquea del florent [[sigle XV]] valencià, este sería sense cap dubte ''La Llonja''. Mostra de l'alcanç de la revolució comercial en l'Edat mija, del desenroll social i del prestigi alcançat per la burguesia valenciana. És la peça més singularment bella de l'arquitectura civil valenciana en la Baixa Edat Mija.
Si un edifici poguera simbolisar l'espenta i la riquea del florent [[sigle XV]] valencià, este sería sense cap dubte ''La Llonja''. Mostra de l'alcanç de la revolució comercial en l'Edat mija, del desenroll social i del prestigi alcançat per la burguesia valenciana. És la peça més singularment bella de l'arquitectura civil valenciana en la Baixa Edat Mija.
<br>
<br>
<br>
<br>
=== Història ===
=== Història ===
[[File:Llotja pati tarongers.jpg|thumb|left|300px|<center>Pati interior de la Llonja de la Seda.</center>]]
La Llonja fon construida entre els anys [[1482]] i [[1498]] pels mestres canters [[Pere Conte]], Johan Yvarra, Johan Corbera i Domingo Urtiaga, que donà per acabada la Llonja en [[1548]] ([[sigle XVI]]). La seua construcció es pareix als castells migevals per l'aspecte de fortalea que adquerixen els seus grossos murs i les seues almenes. La llonja està formada per quatre parts que són: la Torre, a on se troba un calabós en el qual eren introduïts els lladres de seda i els mercaders i comerciants poc honrats fins que venien les autoritats, la Sala del Consulat del Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati dels Tarongers i el Saló Columnari o Sala de Contratació. La superfície del monument supera els 2.000 metros quadrats entre zones edificades i no edificades. La Llonja de Valéncia representa el poder econòmic de la ciutat a finals del [[sigle XV]].
La Llonja fon construida entre els anys [[1482]] i [[1498]] pels mestres canters [[Pere Conte]], Johan Yvarra, Johan Corbera i Domingo Urtiaga, que donà per acabada la Llonja en [[1548]] ([[sigle XVI]]). La seua construcció es pareix als castells migevals per l'aspecte de fortalea que adquerixen els seus grossos murs i les seues almenes. La llonja està formada per quatre parts que són: la Torre, a on se troba un calabós en el qual eren introduïts els lladres de seda i els mercaders i comerciants poc honrats fins que venien les autoritats, la Sala del Consulat del Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati dels Tarongers i el Saló Columnari o Sala de Contratació. La superfície del monument supera els 2.000 metros quadrats entre zones edificades i no edificades. La Llonja de Valéncia representa el poder econòmic de la ciutat a finals del [[sigle XV]].
<br>
<br>
<br>
<br>
== El Saló Columnari o Sala de Contratació ==
== El Saló Columnari o Sala de Contratació ==