Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
21 bytes afegits ,  20:50 19 maig 2021
sense resum d'edició
Llínea 16: Llínea 16:     
=== La tornada a Espanya ===
 
=== La tornada a Espanya ===
[[Image:Casa Piquer.jpg|thumb|250px|'''[[Casa Natalícia de Concha Piquer]] ''', en el Carrer Ruaya de [[Valéncia]], hui en dia és un museu dedicat a l'artista valenciana]]
+
[[File:Casa-Museu Concha Piquer, vestits.JPG|thumb|250px|'''[[Casa Natalícia de Concha Piquer]] ''', en el Carrer Ruaya de [[Valéncia]], hui en dia és un museu dedicat a l'artista valenciana]]
    
Va tornar a Espanya, a on va actuar en el Teatre Romea de [[Madrit]] i en el Coliseum barceloní, i va rodar en París ''El negre que tenia l'ànima blanca'', de Benito Perojo. Va seguir en ''La bodega'' ([[1930]], Benito Perojo), ''Yo canto para ti'' ([[1935]], Fernando Roldán), ''La Dolores'' ([[1940]], [[Florián Rey]]), ''Filigrana'' ([[1949]], Luis Marquina) i ''Me casé con una estrella'' ([[1951]], Luis César Amadori). En 1933 va contraure matrimoni en el [[torero]] [[Antonio Márquez]], pare de la seu filla [[Concha Márquez Piquer]]. Conegué al poeta i lletriste Rafael de León i junt en Antonio Quintero i el mestre Manuel López-Quiroga y Miquel, crearen una série d'espectàculs a on apareixien cançons que es feren molt populars, como la copla Dolores Parrales "La Parrala". Atres de les seues cançons son "[[Tatuaje (cançó)|Tatuaje]]", "Cinco Farolas", "Ojos verdes", "No te mires en el río", "Los piconeros", "La Lirio", "Romance de la reina Mercedes", "A la lima y al limón", "Antonio Vargas Heredia", "Cárcel de oro", "La niña de la estación", "No me quieras tanto", "Yo soy esa", "Y sin embargo te quiero", sense cap dubte, una de las millors cantants de copla d'Espanya.  
 
Va tornar a Espanya, a on va actuar en el Teatre Romea de [[Madrit]] i en el Coliseum barceloní, i va rodar en París ''El negre que tenia l'ànima blanca'', de Benito Perojo. Va seguir en ''La bodega'' ([[1930]], Benito Perojo), ''Yo canto para ti'' ([[1935]], Fernando Roldán), ''La Dolores'' ([[1940]], [[Florián Rey]]), ''Filigrana'' ([[1949]], Luis Marquina) i ''Me casé con una estrella'' ([[1951]], Luis César Amadori). En 1933 va contraure matrimoni en el [[torero]] [[Antonio Márquez]], pare de la seu filla [[Concha Márquez Piquer]]. Conegué al poeta i lletriste Rafael de León i junt en Antonio Quintero i el mestre Manuel López-Quiroga y Miquel, crearen una série d'espectàculs a on apareixien cançons que es feren molt populars, como la copla Dolores Parrales "La Parrala". Atres de les seues cançons son "[[Tatuaje (cançó)|Tatuaje]]", "Cinco Farolas", "Ojos verdes", "No te mires en el río", "Los piconeros", "La Lirio", "Romance de la reina Mercedes", "A la lima y al limón", "Antonio Vargas Heredia", "Cárcel de oro", "La niña de la estación", "No me quieras tanto", "Yo soy esa", "Y sin embargo te quiero", sense cap dubte, una de las millors cantants de copla d'Espanya.  
124 534

edicions

Menú de navegació