24 994
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «La '''bresquillera''', en castellá ''melocotonero'', és l'arbre que fa les bresquilles, és caducifoli de la família de les rosàcees (Prununs persica),…»
La '''bresquillera''', en castellá ''melocotonero'', és l'arbre que fa les bresquilles, és caducifoli de la família de les [[rosàcees]] (Prununs persica), en fulles llanceolades i serrades, flors de color rosa i solitàries; el seu fruit és la [[bresquilla]].
== Orige ==
És un arbre originari d'[[Afganistan]], [[China]] i [[Iran]]. Fon portat a Occident pels romans que ho varen prendre com a originari de [[Pèrsia]] i aixina ho varen denominar. Esta denominació, «persica» —usada en les seues antigues denominacions genèriques o específiques (Prunus persica, Amygdalus persicus, Persica vulgaris, ...)— persistix en numerosos noms populars ibèrics —i d'atres paisos— com, per eixemple, albèrchic (el pèrsic) o bresquilla/fresquilla (per metàtesis de «persquilla»).
== Descripció ==
És un arbre de fins a 6-8 m. d'altura, caducifoli i inerme. Els fulls són oblongues-llanceolades o elíptiques, acuminades, cuneades en la base, serrades en dents glandulífels, glabrescents, en estípules caduques denticulades. Les flors són solitàries o geminades i en numeroses bràctees. Els sépals són erectes sancers i els pétals denticulats en l'àpiç, de color rosat fort. L'ovari pot ser pubescent o glabre i el frut derivat, de 4-8 cm. de diàmetro, és una drupa comestible subglobosa en mesocarpi molt carnós i endocarpi (os) profundament solcat i alveolat en una sola llavor armelosa no comestible, per la presència, encara que en menuda cantitat, d'un precursor del cianur, l'amigdalina: un compost de glucosa, benzaldehít i cianur que, baix l'acció d'un ferment (emulsina) es descompon, produint àcit cianhídric, potencialment mortal. Per tal motiu, la seua llavor és tòxica.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Prunus_persica Bresquillera en Wikipedia]
* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=bresquillera Bresquillera - [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)]
== Orige ==
És un arbre originari d'[[Afganistan]], [[China]] i [[Iran]]. Fon portat a Occident pels romans que ho varen prendre com a originari de [[Pèrsia]] i aixina ho varen denominar. Esta denominació, «persica» —usada en les seues antigues denominacions genèriques o específiques (Prunus persica, Amygdalus persicus, Persica vulgaris, ...)— persistix en numerosos noms populars ibèrics —i d'atres paisos— com, per eixemple, albèrchic (el pèrsic) o bresquilla/fresquilla (per metàtesis de «persquilla»).
== Descripció ==
És un arbre de fins a 6-8 m. d'altura, caducifoli i inerme. Els fulls són oblongues-llanceolades o elíptiques, acuminades, cuneades en la base, serrades en dents glandulífels, glabrescents, en estípules caduques denticulades. Les flors són solitàries o geminades i en numeroses bràctees. Els sépals són erectes sancers i els pétals denticulats en l'àpiç, de color rosat fort. L'ovari pot ser pubescent o glabre i el frut derivat, de 4-8 cm. de diàmetro, és una drupa comestible subglobosa en mesocarpi molt carnós i endocarpi (os) profundament solcat i alveolat en una sola llavor armelosa no comestible, per la presència, encara que en menuda cantitat, d'un precursor del cianur, l'amigdalina: un compost de glucosa, benzaldehít i cianur que, baix l'acció d'un ferment (emulsina) es descompon, produint àcit cianhídric, potencialment mortal. Per tal motiu, la seua llavor és tòxica.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Prunus_persica Bresquillera en Wikipedia]
* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=bresquillera Bresquillera - [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)]