Canvis

Un '''sainet''' (Del cast. ''sainete'', mat. sign.) és una peça [[Teatre|teatral]] popular i humorística de caràcter costumiste en un acte, que sol representar-se a mitan o al final de les funcions teatrals. Des del Sigle d'Or fins a mitans del [[sigle XIX]] els sainets eren d'un sol acte i es intercalaven en els entreactes d'una obra dramàtica; a finals del sigle XIX varen adquirir gran auge tant els sainets dramàtics com els musicals. Els sainets substituïren als entremessos en els sigles [[sigle XVIII|XVIII]], XIX i [[Sigle XX|XX]].  

Un '''sainet''' (del [[castellà]] ''sainete'', mat. sign.) és una peça [[Teatre|teatral]] popular i humorística de caràcter costumiste en un acte, que sol representar-se a mitan o al final de les funcions teatrals. Des del [[Sigle d'Or]] fins a mitans del [[sigle XIX]] els sainets eren d'un sol acte i es intercalaven en els entreactes d'una obra dramàtica; a finals del sigle XIX varen adquirir gran auge tant els sainets dramàtics com els musicals. Els sainets substituïren als entremessos en els sigles [[sigle XVIII|XVIII]], XIX i [[Sigle XX|XX]].  

A finals del sigle XIX fon matèria freqüent del cridat gènero menut i del teatre per hores. Foren representats en tota [[Espanya]] tenint també molta acceptació en el [[Regne de Valéncia]]. Són destacables els sainets andalusos com els de [[Càdis]], els madrilenys i els valencians.   

A finals del sigle XIX fon matèria freqüent del cridat gènero menut i del teatre per hores. Foren representats en tota [[Espanya]] tenint també molta acceptació en el [[Regne de Valéncia]]. Són destacables els sainets andalusos com els de [[Càdis]], els madrilenys i els valencians.   

== Sainet valencià ==

== Sainet valencià ==

El sainet valencià pretengué ser un reflex de la vida social del Regne de Valéncia d'eixos sigles. Una de les seues característiques recurrents és que els personages de les classes baixes parlaven valencià, mentres que els forasters, els membres de la burguesia o tot aquell que tenia una voluntat de no ser classificat o d'aparentar més riquea i educació, parlaven un castellà plagat de valencianismes i d'incorreccions. La crítica que es realisa d'esta presunció és moral i, evidentment, sociollingüística.

El sainet valencià pretengué ser un reflex de la vida social del [[Regne de Valéncia]] d'eixos sigles. Una de les seues característiques recurrents és que els personages de les classes baixes parlaven [[valencià]], mentres que els forasters, els membres de la burguesia o tot aquell que tenia una voluntat de no ser classificat o d'aparentar més riquea i educació, parlaven un castellà plagat de valencianismes i d'incorreccions. La crítica que es realisa d'esta presunció és moral i, evidentment, sociollingüística.

Entre els sainetistes valencians més destacats trobem: [[Eduart Escalante]], [[Josep Bernat i Baldoví]] i [[Francisco Palanca i Roca]].

Entre els sainetistes valencians més destacats trobem: [[Eduart Escalante]], [[Josep Bernat i Baldoví]] i [[Francisco Palanca i Roca]].