Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
52 bytes afegits ,  10:52 8 jun 2020
m
sense resum d'edició
Llínea 10: Llínea 10:  
| lloc_mort =  
 
| lloc_mort =  
 
}}
 
}}
'''Jaume Roures Llop​''' ([[Barcelona]], [[1950]]) és un empresari i productor cinematogràfic català d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]].  
+
'''Jaume Roures Llop​''' ([[Barcelona]], [[1950]]) és un empresari i productor cinematogràfic [[Catalunya|català]] d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]].  
   −
Jaume Roures és administrador únic de [[Mediapro]] i propietari d'un 12% de Imagina Media Audiovisual. Alcançà especial rellevància pública en obtindre en [[2005]] la concessió de l'última llicència de televisió en obert que es va concedir ([[La Sexta]]) per part del govern de [[José Luis Rodríguez Zapatero|Zapatero]], sense concurs algun i quan ya s'havia decidit no concedir més llicències de televisió, en format analògic.  
+
Jaume Roures és administrador únic de [[Mediapro]] i propietari d'un 12% de Imagina Media Audiovisual. Alcançà especial rellevància pública en obtindre en l'any [[2005]] la concessió de l'última llicència de televisió en obert que es va concedir ([[La Sexta]]) per part del govern de [[José Luis Rodríguez Zapatero|Zapatero]], sense concurs algun i quan ya s'havia decidit no concedir més llicències de televisió, en format analògic.  
   −
En l'any [[2007]], fon el fundador del diari d'ideologia d'esquerra ''[[Público]]'' junt en Tatxo Benet i Toni Cases, a través de l'editora Mediapubli Sociedad de Publicaciones y Ediciones. En giner de [[2012]], ''Público'' despedí a la pràctica totalitat de la seua plantilla per mig de l'aplicació de dos [[ERE]] despuix del tancament de l'edició impresa del diari. El 22 de maig de 2012, una associació de extreballadors i llectors varen acodir a la subasta per a adquirir el rotatiu, que sorpresivament fon adjudicat de nou al grup de Roures.
+
En l'any [[2007]], fon el fundador del diari d'ideologia d'esquerra ''[[Público]]'' junt en Tatxo Benet i Toni Cases, a través de l'editora Mediapubli Sociedad de Publicaciones y Ediciones. En [[giner]] de l'any [[2012]], ''Público'' despedí a la pràctica totalitat de la seua plantilla per mig de l'aplicació de dos [[ERE]] despuix del tancament de l'edició impresa del diari. El [[22 de maig]] de 2012, una associació de extreballadors i llectors varen acodir a la subasta per a adquirir el rotatiu, que sorpresivament fon adjudicat de nou al grup de Roures.
   −
La seua estratègia empresarial conseguí arrancar els drets d'emissió dels partits de fútbol al [[Grupo Prisa]] en els anys 2007-2008 en la denominada "guerra del fútbol", una pugna que en [[2018]] perdura entre els diferents operadors i en la que Mediapro seguix sent protagoniste.​ També ha destacat per recolzar la producció de varis documentals de denúncia política i social, entre ells en [[2017]] va dirigir el documental ''Las cloacas del Interior''. També és productor del documental ''1-O'' sobre el referèndum d'independència convocat en Catalunya el 1 d'octubre de 2017 declarat illegal pel [[Tribunal Constitucional]].  
+
La seua estratègia empresarial conseguí arrancar els drets d'emissió dels partits de fútbol al [[Grupo Prisa]] en els anys 2007-[[2008]] en la denominada "guerra del fútbol", una pugna que en l'any [[2018]] perdura entre els diferents operadors i en la que Mediapro seguix sent protagoniste.​ També ha destacat per recolzar la producció de varis documentals de denúncia política i social, entre ells en [[2017]] va dirigir el documental ''Las cloacas del Interior''. També és productor del documental ''1-O'' sobre el referèndum d'independència convocat en Catalunya el [[1 d'octubre]] de [[2017]] declarat illegal pel [[Tribunal Constitucional]].  
    
Junt a les seues estratègies empresarials, Roures s'ha destacat per invertir en la producció de películes i documentals socials. Roures es definix com d'esquerres i catalaniste.
 
Junt a les seues estratègies empresarials, Roures s'ha destacat per invertir en la producció de películes i documentals socials. Roures es definix com d'esquerres i catalaniste.
113 205

edicions

Menú de navegació