26 302
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 12:
Llínea 12: − Va destacar per la fondària i autenticitat dels seus versos, reflex del seu compromís social i polític. + + + + + + + + + + + + + + + − El seu interés per la lliteratura ho va portar portar a profundisar en els clàssics espanyols, com [[Garcilaso de la Vega]] o [[Luis de Góngora]], que varen tindre molta influència en els seus versos. També li va agradar l'obra d'autors com [[Rubén Darío]] o [[Antonio Machado]]. + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − Participà en les tertúlies lliteràries locals organisades pel seu amic [[Ramón Sijé]], trobades en els que va conéixer i se relacionà en [[Josefina Manresa]], que despuix fon la seua esposa i musa de molts dels seus poemes, .+ − En vint-i-quatre anys va viajar a [[Madrit]] i allí va conéixer [[Vicent Aleixandre]] i [[Pablo Neruda]] en qui va fundar la reviste Cavall Vert per a la Poesia. + − Les idees marxistes de Neruda varen alluntar a Miguel del catolicisme i va iniciar l'evolució ideològica, terminant per prendre posicions beligerants en la [[Guerra Civil espanyola]].+ − En el [[Front Popular]] va colaborar en atres intelectuals en nomenades [[Missions Pedagògiques]]. En [[1936]] se va allistar com a voluntari en l'eixèrcit republicà. Durant la guerra se va casar en Josefina Manresa i publicà diversos poemes en les revistes [[La Mona Blava]], [[Hora d'Espanya]] i [[Nova Cultura]], i va donar numerosos recitals en el front. La mort del seu primer fill ([[1938]]) i el naiximent del segon ([[1939]]) marcà la seua poesia.+ − Després de la guerra va tornar a [[Oriola]], a on fon detengut. Condenat a mort, despuix se li va commutar la pena per la de cadena perpètua. + − Va morir en la presó d'[[Alacant]], despuix de passar per atres penitenciaries, víctima de la [[Tuberculosis|tuberculosis]]. +
sense resum d'edició
'''Miguel Hernández Gilabert''' ([[Oriola]], [[30 d'octubre]] de [[1910]] – [[Alacant]], [[28 de març]] de [[1942]]) fon un escritor, poeta i dramaturc [[Comunitat Valenciana|valencià]] del [[sigle XX]]. Miguel Hernández va mantindre una gran proximitat en la generació nomenada del 27, fins al punt de ser considerat per [[Dámaso Alonso]] com «genial epígon de la generació del 27».
'''Miguel Hernández Gilabert''' ([[Oriola]], [[30 d'octubre]] de [[1910]] – [[Alacant]], [[28 de març]] de [[1942]]) fon un escritor, poeta i dramaturc [[Comunitat Valenciana|valencià]] del [[sigle XX]]. Miguel Hernández va mantindre una gran proximitat en la generació nomenada del 27, fins al punt de ser considerat per [[Dámaso Alonso]] com «genial epígon de la generació del 27».
== Biografia ==
Miguel Hernández naixqué en Oriola, el 30 d'octubre de 1910, en la comarca de la [[Vega Baixa]]. La família de Miguel estava composta pel matrimoni, un chiquet, Vicente, i una chiqueta, Elvira. El pare, Miguel Hernández Sánchez, es dedicava a la criança i pastoreig de ganado. La seua mare, Concepció Gilabert Giner, s'ocupava de la casa. El matrimoni tingué, en total, sèt fills, d'els que només varen sobreviure quatre: Vicente, Elvira, Miguel i Encarnación.
Als quatre anys del naiximent de Miguel, el seu pare decidix traslladar la llar familiar a una casa més àmplia, situada en el carrer de Dalt d'Oriola (actualment Casa Museu). L'infància del poeta transcorre entre els jocs i el treball.
Des dels sèt anys ajuda al seu germà Vicente en les tasques del pastoreig, deprenent d'este l'ofici del ganado. Assistix a una guarderia privada, situada en el seu mateix carrer.
El seu pare conseguix que admeten al fill en les Escoles Ave María, anexes al Colege Santo Domingo. A l'edat de nou anys s'inicia l'aprenentage escolar de Miguel.
En el curs de [[1924]]-[[1925]] s'incorpora Miguel a les classes, on també estudiava Ramón Sijé, el que més tart seria el seu gran amic. Pronte destaca l'interés de Miguel per la llectura i els estudis, conseguint excelents calificacions.
En març de l'any [[1925]] té que abandonar els seus estudis en el Colege Santo Domingo davant la crisis econòmica que travessa la seua família. El seu pare el necessita per a atendre el ganado pero, pese a tot, ell aprofita les seues hores de pastoreig en la serra per a seguir estudiant. Miguel es convertix en un assidu visitant de la biblioteca de Luis Almarcha, sacerdot i canonge de la catedral oriolana.
És allí on descobrix als principals escritors clàssics de llengua espanyola, aixina com traduccions d'escritors grecs i llatins. En esta etapa també se sent atret pel [[teatre]]. Llig en avidea la colecció teatral «La Farsa» i, junt en atres amics, forma un grup teatral. Miguel representa diversos papers en actuacions realisades en la Casa del Poble i en el Círcul Catòlic.
Naixcut en el si d'una família humil, en l'ambient llaurador d'Oriola, de chiquet fon pastor de cabres i no va tindre accés més que a estudis molt elementals, per lo que la seua formació fon autodidacta.
Naixcut en el si d'una família humil, en l'ambient llaurador d'Oriola, de chiquet fon pastor de cabres i no va tindre accés més que a estudis molt elementals, per lo que la seua formació fon autodidacta.
== Primeres publicacions (1925-1930) ==
Miguel Hernández comença a escriure poesia, aproximadament, cap a [[1925]]. La seua principal font d'inspiració és l'entorn en el que viu: l'horta, el seu pati, la montanya, les cabres, el pastoreig, el riu, etc. Miguel aprofita qualsevol ocasió per a escriure. Fins i tot té que amagar-se de son pare, a qui li molesta eixa afició poètica del seu fill.
Alguns diaris de la província varen començar a publicar els seus primers poemes. El primer que apareix publicat és el titulat ''Pastoril'', en el periòdic local ''El Pueblo de Orihuela'' (El Poble d'Oriola). Despuix d'esta aparició pública del jove poeta s'aniran prodigant les seues colaboracions en la prensa local i, posteriorment, en la provincial.
Aixina, els seus poemes van apareixent en ''Voluntad'', ''Actualidad'', ''El Día'', ''Destellos'', ''La Verdad'', etc. Es tracta, en estos primers ensajos creatius, d'una poesia mimètica en la que el jove Miguel va buscant la seua pròpia identitat a través de totes les llectures que està realisant en eixos moments. La major part d'estos poemes adolescents estan composts en art menor combinant romancejos, octosílaps, heptasílaps, etc., en prou destrea.
Es forma el grup lliterari nomenat "Grupo de Orihuela" (Grup d'Oriola), com a frut de l'amistat entre Carlos Fenoll, Miguel Hernández i Ramón Sijé. Les seues inquietuts lliteràries els animen a reunir-se periòdicament en la fleca propietat del pare de Carlos Fenoll. Cadascú compagina el seu treball o els seus estudis en estes aficions lliteràries, per lo que tenen que celebrar les reunions en acabar la jornada. Participà en les tertúlies lliteràries locals organisades pel seu amic [[Ramón Sijé]], trobades en les que va conéixer i se relacionà en [[Josefina Manresa]], que despuix fon la seua esposa i musa de molts dels seus poemes.
== Estància de Miguel Hernández en Madrit (1931-1936) ==
En l'any [[1931]] realisa el seu primer viage a [[Madrit]] i, al no trobar el respal que esperava, retorna a [[Oriola]]. Participa en Oriola en un homenage a [[Gabriel Miró]]. En [[1933]] s'edita el seu primer llibre, ''Perito en lunas''. En [[1934]] realisa el seu segon viage a Madrit. Este viage supon un cert triumfo per ad ell.
Es publica en la revista ''Cruz y Raya'' el seu auto sacramental "Quién te ha visto y quién te ve y sombra de lo que eras". Comença a relacionar-se en grans poetes com [[Rafael Alberti|Alberti]], [[Luis Rosales|Rosales]], Aleixandre i Neruda. Retorna a Oriola en l'estiu. En només vintiquatre anys que viaja a [[Madrit]] a on coneix a [[Vicent Aleixandre]] i [[Pablo Neruda]] en qui va fundar la revista poètica "Caballo Verde".
En setembre formalisa el seu festeig en Josefina Manresa.
En novembre de [[1934]], despuix de començar el drama titulat "El torero más valiente, vuelve a Madrid", coneixerà millor l'ambient lliterari. En [[1935]] colabora en les Missions Pedagògiques.
Comença el seu treball en l'enciclopèdia ''Los Toros'', en José María de Cossío. Miguel participa, en [[Cartagena]], en un acte-homenage a [[Lope de Vega]]. Escriu el drama "Los hijos de la piedra". El seu amic Ramón Sijé fallix en decembre de 1935.
En [[1936]] publica el seu poema titulat "Elegía" dedicada al seu gran amic Ramón Sijé. S'edita el seu llibre de poemes ''El rayo que no cesa''. Termina la seua obra teatral "El labrador de más aire". S'incorpora a l'Eixèrcit Popular de la República. És nomenat Comissari de Cultura.
== Guerra Civil Espanyola i mort de Miguel Hernández (1937-1942) ==
En febrer de [[1937]] és destinat en [[Andalusia]] al «Altaveu del Front». En març es casa en Josefina Manresa. Participa en el II Congrés Internacional d'Intelectuals en Defensa de la Cultura, celebrat en [[Valéncia]]. Realisa un viage a la [[URSS]], formant part d'una delegació espanyola enviada pel Ministeri d'Instrucció Pública, per a assistir al V Festival de Teatre Soviètic.
Es publiquen ''Viento del Pueblo'', ''Teatro en la guerra'' i ''El labrador de más aire''. En decembre naix el seu primer fill, Manuel Ramón. En autumne de [[1938]] mor el seu fill i això provoca una série de poemes que anuncia en el seu llibre ''Cancionero y romancero de ausencias''. Escriu el drama ''Pastor de la muerte''. Actua com a soldat, i com a poeta, en diversos fronts.
En [[1939]] naix el seu segon fill, Manuel Miguel. En abril el general [[Franco]] declara conclosa la guerra. Miguel intenta escapar-se a [[Portugal]], pero li ho impedix la policia portuguesa i és entregat a la Guàrdia Civil fronteriça.
Despuix del seu pas per [[Huelva]] i [[Sevilla]], en la presó de Torrijos en Madrit, on compon les famoses "Nanas de la cebolla". Inesperadament, en llibertat, és detingut de nou en Oriola. En [[1940]] se li trasllada a la presó de la plaça de Comte de Toreno en Madrit. És condenat a la pena de mort. Més tart la condena és commutada per la de 30 anys de presó. En setembre, és traslladat a la presó de [[Palència]] i en novembre, al penal d'Ocaña. En [[1941]] és traslladat al Reformatori d'Adults d'Alacant. Es manifesta en Miguel una greu afecció pulmonar que es complica en una [[tuberculosis]].
En [[1942]] mor Miguel Hernández en l'enfermeria de la presó alacantina, sent enterrat en el cementeri de La nostra Senyora del Remei d'Alacant. Contava, a la seua mort, en només 31 anys d'edat.
== Ideologia ==
Miguel Hernández destacà per la fondària i autenticitat dels seus versos, reflex del seu compromís social i polític.
El seu interés per la lliteratura el va portar a profundisar en els clàssics espanyols, com [[Garcilaso de la Vega]] o [[Luis de Góngora]], que varen tindre molta influència en els seus versos. També li va agradar l'obra d'autors com [[Rubén Darío]] o [[Antonio Machado]].
Les idees marxistes de [[Pablo Neruda|Neruda]] varen alluntar a Miguel del [[catolicisme]] i va iniciar l'evolució ideològica, acabant per prendre posicions beligerants en la [[Guerra Civil espanyola]].
En el [[Front Popular]] va colaborar en atres intelectuals en les nomenades [[Missions Pedagògiques]]. En [[1936]] se va allistar com a voluntari en l'eixèrcit republicà. Durant la guerra se va casar en Josefina Manresa i publicà diversos poemes en les revistes [[La Mona Blava]], [[Hora d'Espanya]] i [[Nova Cultura]], i va donar numerosos recitals en el front. La mort del seu primer fill ([[1938]]) i el naiximent del segon ([[1939]]) marcà la seua poesia.
== Cites ==
== Cites ==