25 975
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Ciència ficció''' és la denominació d'un dels gèneros derivats de la lliteratura de ficció, junt en la lliteratura fantàstica i la narrativa de terror…»
'''Ciència ficció''' és la denominació d'un dels gèneros derivats de la lliteratura de ficció, junt en la lliteratura fantàstica i la narrativa de terror. Alguns autors estimen que el terme és una mala traducció de l'anglés ''science fiction'' i que la correcta és ficció científica.
Naixcuda com a gènero en la década de [[1920]] (encara que hi ha obres reconeixibles molt anteriors) i exportada posteriorment ad atres mijos, com el cinematogràfic, historietístic i televisiu, va gojar d'un gran auge en la segona mitat del [[sigle XX]] per l'interés popular sobre el futur que despertà l'espectacular alvanç tant científic com a tecnològic alcançat durant tots estos anys.
És un gènero especulatiu que relata acontenyiments possibles desenrollats en un marc imaginari, verosimilitut del qual es fonamenta narrativament en els camps de les ciències físiques, naturals i socials. L'acció pot girar entorn a un palmito gran de possibilitats (viages interestelars, conquista de l'espai, conseqüències d'una hecatombe terrestre o còsmica, evolució humana a causa de mutacions, evolució dels robots, realitat virtual, existència de civilisacions alienígenes, etc.). Esta acció pot tindre lloc en un temps passat, present o futur, o, fins i tot, en temps alternatius aliens a la realitat coneguda, i tindre per escenari espais físics (reals o imaginaris, terrestres o extraterrestres) o l'espai intern de la ment. Els personages són igualment diversos: a partir del patró natural humà, recorre i explota models antropomòrfics fins a desembocar en la creació d'entitats artificials de forma humana (robot, androide, cíborg) o en criatures no antropomòrfiques.
Entre els estudiosos del gènero no s'ha pogut aplegar a un consens ampli sobre una definició formal, sent est un tema de gran controvèrsia. En general es considera ciència ficció als contes o històries que versen sobre l'impacte que produïxen els alvanços científics, tecnològics, socials o culturals, presents o futurs, sobre la societat o els individus.
El terme «ciència ficció» fon utilisat en l'any [[1926]] per Hugo Gernsback quan ho va incorporar a la portada d'una de les revistes de narrativa especulativa més conegudes dels anys 1920 en els [[Estats Units]]: ''Amazing Stories''. L'us més primerenc del mateix sembla datar de [[1851]] i és atribuït a William Wilson, pero es tracta d'un us aïllat i el terme no es va generalisar en la seua accepció actual, fins que Gernsback ho va utilisar de forma consistent (despuix de fer un intent previ en el terme «scientifiction» que no va aplegar a quallar).
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ciencia_ficci%C3%B3n Ciència ficció en Wikipedia]
Naixcuda com a gènero en la década de [[1920]] (encara que hi ha obres reconeixibles molt anteriors) i exportada posteriorment ad atres mijos, com el cinematogràfic, historietístic i televisiu, va gojar d'un gran auge en la segona mitat del [[sigle XX]] per l'interés popular sobre el futur que despertà l'espectacular alvanç tant científic com a tecnològic alcançat durant tots estos anys.
És un gènero especulatiu que relata acontenyiments possibles desenrollats en un marc imaginari, verosimilitut del qual es fonamenta narrativament en els camps de les ciències físiques, naturals i socials. L'acció pot girar entorn a un palmito gran de possibilitats (viages interestelars, conquista de l'espai, conseqüències d'una hecatombe terrestre o còsmica, evolució humana a causa de mutacions, evolució dels robots, realitat virtual, existència de civilisacions alienígenes, etc.). Esta acció pot tindre lloc en un temps passat, present o futur, o, fins i tot, en temps alternatius aliens a la realitat coneguda, i tindre per escenari espais físics (reals o imaginaris, terrestres o extraterrestres) o l'espai intern de la ment. Els personages són igualment diversos: a partir del patró natural humà, recorre i explota models antropomòrfics fins a desembocar en la creació d'entitats artificials de forma humana (robot, androide, cíborg) o en criatures no antropomòrfiques.
Entre els estudiosos del gènero no s'ha pogut aplegar a un consens ampli sobre una definició formal, sent est un tema de gran controvèrsia. En general es considera ciència ficció als contes o històries que versen sobre l'impacte que produïxen els alvanços científics, tecnològics, socials o culturals, presents o futurs, sobre la societat o els individus.
El terme «ciència ficció» fon utilisat en l'any [[1926]] per Hugo Gernsback quan ho va incorporar a la portada d'una de les revistes de narrativa especulativa més conegudes dels anys 1920 en els [[Estats Units]]: ''Amazing Stories''. L'us més primerenc del mateix sembla datar de [[1851]] i és atribuït a William Wilson, pero es tracta d'un us aïllat i el terme no es va generalisar en la seua accepció actual, fins que Gernsback ho va utilisar de forma consistent (despuix de fer un intent previ en el terme «scientifiction» que no va aplegar a quallar).
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ciencia_ficci%C3%B3n Ciència ficció en Wikipedia]