Canvis

|mapa=

|mapa=

}}

}}

L<nowiki>'</nowiki>'''Eusquera''',<ref>També escrit ''euskera''</ref> '''vasc''', '''éuscar''', '''lingua navarrorum''' o '''aquità''' (estos dos últims térmens antiquats) i ''euskara'' en eusquera ademés de varietats dialectals com ''eskuara'' o ''üskara'' és una llengua aïllada (sense relació en ninguna família de llengües del món) i es considera l'única preindoeuropea supervivent en Europa occidental, i per tant, la de raïls més antigues d'esta regió i entre les més longeves de les llengües europees.

L<nowiki>'</nowiki>'''Eusquera''',<ref>També escrit ''euskera''</ref> '''vasc''', '''éuscar''', '''lingua navarrorum''' o '''aquità''' (estos dos últims térmens antiquats) i ''euskara'' en eusquera ademés de varietats dialectals com ''eskuara'' o ''üskara'' és una llengua aïllada (sense relació en ninguna família de llengües del món) i es considera l'única preindoeuropea supervivent en [[Europa]] occidental, i per tant, la de raïls més antigues d'esta regió i entre les més longeves de les llengües europees.

== Introducció ==

== Introducció ==

[[Archiu:Percentage of basque speakers by municipalities.JPG|thumb|276px|Distribució dels parlants de vasc en el [[País Vasc]], [[Navarra]] i [[País Vasc francés]].]]

[[Archiu:Percentage of basque speakers by municipalities.JPG|thumb|276px|Distribució dels parlants de vasc en el [[País Vasc]], [[Navarra]] i [[País Vasc francés]].]]

L'eusquera és l'única llengua no [[indoeuropeu|indoeuropea]] de la [[Península Ibèrica]] i d'[[Europa]] Occidental. Tingué una marcada influència en l'evolució del sistema fonètic del castellà. Despuix d'un periodo prolongat de decliu, estigué a punt de desaparéixer: la seua lenta recuperació no començà fins a final de la década de [[1950]] i principi de la de [[1960]]. En l'arribada de la democràcia, la [[Constitució de 1978]] i l'Estatut de Guernica arrepleguen la seua cooficialitat en el [[País Vasc]] a on poc a poc ha tornat a la vida pública. Aixina mateix en l'artícul 9.2 de la Llei Orgànica de Reintegració i millorament del Règim Foral de [[Navarra]] de [[10 d'agost]] de [[1982]], se va establir l'oficialitat de l'eusquera en la zona vascoparlant de Navarra. La posterior Llei Foral del ''Vascuence'' de [[1986]] descriu la zonificació llingüística en la Comunitat Foral de Navarra i la reconeix com a llengua pròpia junt en el [[castellà]], aixina com la seua cooficialitat junt en aquell en la zona denominada "vascòfona". En el País vasc Francés, a l'igual que el restant de llengües regionals franceses, l'eusquera no goja de l'estatus de llengua oficial.

L'eusquera és l'única llengua no [[indoeuropeu|indoeuropea]] de la [[Península Ibèrica]] i d'Europa Occidental. Tingué una marcada influència en l'evolució del sistema fonètic del castellà. Despuix d'un periodo prolongat de decliu, estigué a punt de desaparéixer: la seua lenta recuperació no començà fins a final de la [[Anys 1950|década de 1950]] i principi de la de [[1960]]. En l'arribada de la democràcia, la [[Constitució de 1978]] i l'Estatut de Guernica arrepleguen la seua cooficialitat en el [[País Vasc]] a on poc a poc ha tornat a la vida pública. Aixina mateix en l'artícul 9.2 de la Llei Orgànica de Reintegració i millorament del Règim Foral de [[Navarra]] de [[10 d'agost]] de [[1982]], se va establir l'oficialitat de l'eusquera en la zona vascoparlant de Navarra. La posterior Llei Foral del ''Vascuence'' de [[1986]] descriu la zonificació llingüística en la Comunitat Foral de Navarra i la reconeix com a llengua pròpia junt en el [[castellà]], aixina com la seua cooficialitat junt en aquell en la zona denominada "vascòfona". En el País vasc Francés, a l'igual que el restant de llengües regionals franceses, l'eusquera no goja de l'estatus de llengua oficial.

== Us i distribució ==

== Us i distribució ==

===Us actual de l'eusquera ===

===Us actual de l'eusquera ===

Segons senyes de l'estudi realisat en 2006 per l'Eustat en la Comunitat Autònoma del País vasc, el 60% dels habitants entenia i parlava be o en alguna dificultat eusquera. 775.000 persones parlaven i entenien be la llengua mentres que 459.000 l'entenien pero el parlaven en dificultat. Els vascoparlants ascendiren en 118.000 en el periodo de [[2001]] a [[2006]]. Per províncies, el 53% dels guipuscoans, el 31% dels viscaïns i el 25% dels alavesos és vascoparlant.

Segons senyes de l'estudi realisat en 2006 per l'Eustat en la Comunitat Autònoma del País vasc, el 60% dels habitants entenia i parlava be o en alguna dificultat eusquera. 775.000 persones parlaven i entenien be la llengua mentres que 459.000 l'entenien pero el parlaven en dificultat. Els vascoparlants ascendiren en 118.000 en el periodo de [[2001]] a [[2006]]. Per províncies, el 53% dels guipuscoans, el 31% dels viscaïns i el 25% dels alavesos és vascoparlant.

En [[2008]] se constatà un aument creixent de la població que estudiava eusquera en [[Navarra]], quedant en un 18% el percentage de persones que tenien coneiximents d’eixa llengua en Navarra, en el 52% en Guipúscoa, en Viscaya 3º% i en Àlava 25%.

 

En l'any [[2008]] se constatà un aument creixent de la població que estudiava eusquera en [[Navarra]], quedant en un 18% el percentage de persones que tenien coneiximents d’eixa llengua en Navarra, en el 52% en Guipúscoa, en Viscaya 3º% i en Àlava 25%.

== Orige ==

== Orige ==