Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
61 bytes afegits ,  19:41 18 maig 2020
m
sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:  
[[Image:Furs_copia.jpg||right|thumb|300px|Primera fulla del llibre dels '''Furs de Valéncia'''. Destaca la lletra capitular.]]
 
[[Image:Furs_copia.jpg||right|thumb|300px|Primera fulla del llibre dels '''Furs de Valéncia'''. Destaca la lletra capitular.]]
   −
Els '''Furs de Valéncia''', '''Furs del [[Regne de Valéncia]] ''' o '''Furs Valencians''' foren la llegislació territorial [[Regne de Valéncia|valenciana]] durant més de quatre sigles, des de [[1261]], quan [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] els jurà i promulgà en una reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix [[any]], fins a [[1707]], en els [[decrets de Nova Planta]].
+
Els '''Furs de Valéncia''', '''Furs del [[Regne de Valéncia]] ''' o '''Furs Valencians''' foren la llegislació territorial [[Regne de Valéncia|valenciana]] durant més de quatre sigles, des de l'any [[1261]], quan [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] els jurà i promulgà en una reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix [[any]], fins a l'any [[1707]], en els [[decrets de Nova Planta]].
    
'''Els Furs''' de Valéncia eren les lleis pròpies valencianes. Estan vigents fa més de quatre sigles, des del [[1261]], quan [[Jaume I]] els jurà i promulgà i arromançar, durant la reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix any, fins a l'any [[1707]], despuix de la derrota en la [[Batalla d'Almansa]] el dia [[25 d'abril]] i el consegüent [[Decret de Nova Planta]] del [[Regne de Valéncia]], en [[juny]] del mateix any, se pergueren els furs.
 
'''Els Furs''' de Valéncia eren les lleis pròpies valencianes. Estan vigents fa més de quatre sigles, des del [[1261]], quan [[Jaume I]] els jurà i promulgà i arromançar, durant la reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix any, fins a l'any [[1707]], despuix de la derrota en la [[Batalla d'Almansa]] el dia [[25 d'abril]] i el consegüent [[Decret de Nova Planta]] del [[Regne de Valéncia]], en [[juny]] del mateix any, se pergueren els furs.
Llínea 16: Llínea 16:     
== Orige ==
 
== Orige ==
Els furs s'originen en ''els costums'' i les [[cartes pobles]] otorgades pel rei o els senyors, majoritàriament seguint el [[fur d'Aragó]] com el cas de [[Burriana]] en [[1233]]. Únicament se troba una excepció fins a [[1240]] i és el fur de [[Lleida]] concedit a [[Cervera del Maestre]] en [[1235]]. Segons les senyes disponibles pareix que [[Jaume I]] donava clara preferència a les lleis aragoneses. Estes costums foren una série de normes de la vida comuna i d'ordenació de la ciutat de [[Valéncia]] i diverses viles, que es crearen despuix de la conquista per Jaume I. La norma valenciana s'aplicava en part del territori conquistat, mentres que una atra part seguien els [[Furs d'Aragó]]. També s'incorpora ad esta llegislació, (o a lo manco no es deroga) un tribunal d'orige romà i consolidat pels musulmans, el [[Tribunal de les Aigües]] de la vega de [[Valéncia]]. El primer ''costum'' fon promulgat per Jaume I el [[21 de març]] de [[1238]], en [[Xàtiva]], conferint juges civils i criminals, aixina com la ([[Cambra dels jurats de Valéncia]]) en la ciutat. Esta creació de lleis pròpies per a Valéncia suponia una oposició al poder de la noblea aragonesa que desijava estendre els furs d'Aragó a Valéncia.
+
Els furs s'originen en ''els costums'' i les [[cartes pobles]] otorgades pel rei o els senyors, majoritàriament seguint el [[fur d'Aragó]] com el cas de [[Burriana]] en l'any  [[1233]]. Únicament se troba una excepció fins a [[1240]] i és el fur de [[Lleida]] concedit a [[Cervera del Maestre]] en l'any [[1235]]. Segons les senyes disponibles pareix que [[Jaume I]] donava clara preferència a les lleis aragoneses. Estes costums foren una série de normes de la vida comuna i d'ordenació de la ciutat de [[Valéncia]] i diverses viles, que es crearen despuix de la conquista per Jaume I. La norma valenciana s'aplicava en part del territori conquistat, mentres que una atra part seguien els [[Furs d'Aragó]]. També s'incorpora ad esta llegislació, (o a lo manco no es deroga) un tribunal d'orige romà i consolidat pels musulmans, el [[Tribunal de les Aigües]] de la vega de [[Valéncia]]. El primer ''costum'' fon promulgat per Jaume I el [[21 de març]] de [[1238]], en [[Xàtiva]], conferint juges civils i criminals, aixina com la ([[Cambra dels jurats de Valéncia]]) en la ciutat. Esta creació de lleis pròpies per a Valéncia suponia una oposició al poder de la noblea aragonesa que desijava estendre els furs d'Aragó a Valéncia.
    
El [[21 de maig]] de [[1239]] apareix el primer privilegi en que es parla del ''[[cúria de Valéncia]] '', en el que se li dona un lloc per al seu tribunal.
 
El [[21 de maig]] de [[1239]] apareix el primer privilegi en que es parla del ''[[cúria de Valéncia]] '', en el que se li dona un lloc per al seu tribunal.
Llínea 22: Llínea 22:  
El [[29 de decembre]] de [[1239]] concedix [[Jaume I]] a [[Valéncia]] el de [[Justícia]].
 
El [[29 de decembre]] de [[1239]] concedix [[Jaume I]] a [[Valéncia]] el de [[Justícia]].
   −
És en [[1251]] quan, inspirat pel nom dels furs d'Aragó es començà a mencionar als ''costums'' valencians com '''furs''', despuix de l'orde real d'arreplegar totes les normes que havien segut promulgades en els primers anys de la [[Valéncia]] cristiana. En aquell any [[Jaume I]] ordenà que els juges s'atingueren als furs i els arromançà, es dir  escriure-los "en la llengua que parlava el poble" el '''[[romanç valencià]] '''.
+
És en l'any [[1251]] quan, inspirat pel nom dels furs d'Aragó es començà a mencionar als ''costums'' valencians com '''furs''', despuix de l'orde real d'arreplegar totes les normes que havien segut promulgades en els primers anys de la [[Valéncia]] cristiana. En aquell any [[Jaume I]] ordenà que els juges s'atingueren als furs i els arromançà, es dir  escriure-los "en la llengua que parlava el poble" el '''[[romanç valencià]] '''.
    
Durant un temps les aspiracions de les "costums" depenien de la voluntat del rei que les havia promulgades, i per tant podien ser revocades per este. La ciutat de Valéncia i algunes viles tractaren d'obtindre l'irrevocabilitat del dret valencià per part del rei, per lo que es solicità que el rei jurara els furs. Açò succeí finalment el [[7 d'abril]] de [[1261]]. [[Jaume I]] jurà en [[Valéncia]], davant de les [[Corts Valencianes]] els '''furs de Valéncia'''. Quatre dies més tart promulgà un privilegi al nou regne, segons el qual, tots els successors del monarca també havien de jurar-los en [[Valéncia]] abans de complit el més del seu regnat. Esta supeditació del rei als Furs supongué la constitució del [[Regne de Valéncia]] com a estat sobirà.  
 
Durant un temps les aspiracions de les "costums" depenien de la voluntat del rei que les havia promulgades, i per tant podien ser revocades per este. La ciutat de Valéncia i algunes viles tractaren d'obtindre l'irrevocabilitat del dret valencià per part del rei, per lo que es solicità que el rei jurara els furs. Açò succeí finalment el [[7 d'abril]] de [[1261]]. [[Jaume I]] jurà en [[Valéncia]], davant de les [[Corts Valencianes]] els '''furs de Valéncia'''. Quatre dies més tart promulgà un privilegi al nou regne, segons el qual, tots els successors del monarca també havien de jurar-los en [[Valéncia]] abans de complit el més del seu regnat. Esta supeditació del rei als Furs supongué la constitució del [[Regne de Valéncia]] com a estat sobirà.  
Llínea 29: Llínea 29:     
== Acceptació i extensió dels Furs de Valéncia ==
 
== Acceptació i extensió dels Furs de Valéncia ==
El jurament dels furs per [[Jaume I]] i per atres reis de la [[Corona d'Aragó]] obtingué contraprestacions econòmiques per a la corona. El primer jurament de 1261 ho feu el rei a canvi d'una assignació de 48.000 sous reunits i donats per la ciutat de Valéncia, els llocs i viles de l'Horta de Valéncia que pertanyien a clercs i nobles i les viles de [[Castelló de la Plana]], [[Vilafamés]], [[Onda]], [[Llíria]], [[Corbera]], [[Cullera]] i [[Gandia]].
+
El jurament dels furs per [[Jaume I]] i per atres reis de la [[Corona d'Aragó]] obtingué contraprestacions econòmiques per a la corona. El primer jurament de l'any 1261 ho feu el rei a canvi d'una assignació de 48.000 sous reunits i donats per la ciutat de Valéncia, els llocs i viles de l'Horta de Valéncia que pertanyien a clercs i nobles i les viles de [[Castelló de la Plana]], [[Vilafamés]], [[Onda]], [[Llíria]], [[Corbera]], [[Cullera]] i [[Gandia]].
    
És important aclarir que estos furs no foren inicialment els furs de tot el [[Regne de Valéncia]]. És molt destacat l'absència en les Corts de [[1261]] de les viles reals més importants del regne en aquella época, com eren [[Morella]], [[Burriana]], [[Sagunt|Morvedre]] (Sagunt), [[Alzira]] i [[Xàtiva]].
 
És important aclarir que estos furs no foren inicialment els furs de tot el [[Regne de Valéncia]]. És molt destacat l'absència en les Corts de [[1261]] de les viles reals més importants del regne en aquella época, com eren [[Morella]], [[Burriana]], [[Sagunt|Morvedre]] (Sagunt), [[Alzira]] i [[Xàtiva]].
   −
Més concretament, l'any [[1263]] els furs aragonesos regien en [[Cirat]], en Morella, en [[Vallibona]], en [[Vinaròs]], [[Boixar]] i [[Fredes]], en [[Vilanova d'Alcolea|Vilanova]], en les actuals pedanies de [[Mola Escabrosa]], [[Corachà]] i la [[Penya de l'Aranyol]] situades en l'actual terme de [[Castell de Cabres]], [[Castellfort]], [[Burriana]], [[Benicarló]], [[Almassora]], [[Salzedella]] i [[Lludient]], [[Benassal]], [[Albocàsser]], [[Catí]], i [[Riu de Truites]].
+
Més concretament, en l'any [[1263]] els furs aragonesos regien en [[Cirat]], en Morella, en [[Vallibona]], en [[Vinaròs]], [[Boixar]] i [[Fredes]], en [[Vilanova d'Alcolea|Vilanova]], en les actuals pedanies de [[Mola Escabrosa]], [[Corachà]] i la [[Penya de l'Aranyol]] situades en l'actual terme de [[Castell de Cabres]], [[Castellfort]], [[Burriana]], [[Benicarló]], [[Almassora]], [[Salzedella]] i [[Lludient]], [[Benassal]], [[Albocàsser]], [[Catí]], i [[Riu de Truites]].
   −
En [[1263]] els ''costums'' de [[Lleida]] regien en [[Calig]], [[Cervera del Maestrat]], [[Rossell]] i [[Sant Mateu]], [[Vilafamés]], [[Vinaròs]] i [[Cabanes]]. I els de Barcelona regien en [[Alcalà de Chivert|Castell de Chivert]], [[Moncada]] i [[Beniacaldim d'Almenara]].
+
En l'any [[1263]] els ''costums'' de [[Lleida]] regien en [[Calig]], [[Cervera del Maestrat]], [[Rossell]] i [[Sant Mateu]], [[Vilafamés]], [[Vinaròs]] i [[Cabanes]]. I els de Barcelona regien en [[Alcalà de Chivert|Castell de Chivert]], [[Moncada]] i [[Beniacaldim d'Almenara]].
    
Com a mostra d'interés de [[Jaume I]] en els furs, en [[1270]] [[Jaume I]] tornà a ordenar als juges que no s'atingueren als decrets sino als furs. En [[1271]] tornà a confirmar els furs intentant deixar clara la seua voluntat de consolidació del nou règim. També als que s'adheriren el rei els condonaria alguns deutes pendents.
 
Com a mostra d'interés de [[Jaume I]] en els furs, en [[1270]] [[Jaume I]] tornà a ordenar als juges que no s'atingueren als decrets sino als furs. En [[1271]] tornà a confirmar els furs intentant deixar clara la seua voluntat de consolidació del nou règim. També als que s'adheriren el rei els condonaria alguns deutes pendents.
   −
Un fet molt important per a la consolidació dels furs fon el decret que [[Pere III d'Aragó|Pere III]], fill de [[Jaume I]] jurara també els furs en [[1277]], en la seua coronació. Pero tingué un impacte important el fet de que Pere fora escombregat pel [[papa]], fet que aparella la potestat dels regnes de trencar el tribut de vassallage. Això fon aprofitat per Catalunya i [[Aragó]], pero especialment per [[Valéncia]], per a reforçar els seus furs i privilegis. De fet, a partir de [[1283]], en virtut del ''[[Privilegium Magnum]] '', el rei no podia impondre nous imposts sense l'aprovació de les corts. Ademés, en [[Valéncia]] li fon otorgada la potestat de nomenar cònsuls.  
+
Un fet molt important per a la consolidació dels furs fon el decret que [[Pere III d'Aragó|Pere III]], fill de [[Jaume I]] jurara també els furs en l'any [[1277]], en la seua coronació. Pero tingué un impacte important el fet de que Pere fora escombregat pel [[papa]], fet que aparella la potestat dels regnes de trencar el tribut de vassallage. Això fon aprofitat per Catalunya i [[Aragó]], pero especialment per [[Valéncia]], per a reforçar els seus furs i privilegis. De fet, a partir de [[1283]], en virtut del ''[[Privilegium Magnum]] '', el rei no podia impondre nous imposts sense l'aprovació de les corts. Ademés, en [[Valéncia]] li fon otorgada la potestat de nomenar cònsuls.  
   −
L'any [[1283]] el rei [[Pere III]] autorisa la instalació del [[Consolat del Mar]] de [[Valéncia]], que fon el primer d'[[Espanya]].
+
En l'any [[1283]] el rei [[Pere III]] autorisa la instalació del [[Consolat del Mar]] de [[Valéncia]], que fon el primer d'[[Espanya]].
    
En el temps, a pesar de l'oposició de part de la noblea als '''furs de Valéncia''' i davant del risc de que en el restant del territori es pogueren aplicar els furs d'[[Aragó]], la corona i les Corts Valencianes foren consolidant a poc a poc els '''furs de Valéncia''', com a normes per a tot el territori del [[Regne de Valéncia]].
 
En el temps, a pesar de l'oposició de part de la noblea als '''furs de Valéncia''' i davant del risc de que en el restant del territori es pogueren aplicar els furs d'[[Aragó]], la corona i les Corts Valencianes foren consolidant a poc a poc els '''furs de Valéncia''', com a normes per a tot el territori del [[Regne de Valéncia]].
Llínea 55: Llínea 55:     
== El conflicte de 1333 ==
 
== El conflicte de 1333 ==
En [[1333]] el rei [[Alfons IV d'Aragó]], davall la influència de la seua segona dòna, Leonor, donà els senyorius de [[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Morvedre]] ([[Sagunt]]), [[Alacant]], [[Morella]], [[Castelló]] de la Plana i [[Burriana]] a l'infant Ferrando, (fill de Leonor). Açò infringia una promesa feta davant de les Corts en els anys [[1329]] i [[1330]]. Açò provocà un enfrontament entre una porció de la noblea que donava soport a la mida i una atra porció junt en el poble pla que reaccionaren contra ella i en favor i defensa dels furs. El cap del jurat de [[Valéncia]], [[Francesc de Vinatea]], s'entrevistà numeroses vegades en el Rei i en Elionor fins que conseguí l'anulació de la donació, en la conseqüent irritació de Leonor, pero donant fi al conflicte i als disturbis civils que estava provocant.
+
En l'any [[1333]] el rei [[Alfons IV d'Aragó]], davall la influència de la seua segona dòna, Leonor, donà els senyorius de [[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Morvedre]] ([[Sagunt]]), [[Alacant]], [[Morella]], [[Castelló]] de la Plana i [[Burriana]] a l'infant Ferrando, (fill de Leonor). Açò infringia una promesa feta davant de les Corts en els anys [[1329]] i [[1330]]. Açò provocà un enfrontament entre una porció de la noblea que donava soport a la mida i una atra porció junt en el poble pla que reaccionaren contra ella i en favor i defensa dels furs. El cap del jurat de [[Valéncia]], [[Francesc de Vinatea]], s'entrevistà numeroses vegades en el Rei i en Elionor fins que conseguí l'anulació de la donació, en la conseqüent irritació de Leonor, pero donant fi al conflicte i als disturbis civils que estava provocant.
    
== Guerra de Successió, decrets de Nova Planta i abolició dels furs ==
 
== Guerra de Successió, decrets de Nova Planta i abolició dels furs ==
124 351

edicions

Menú de navegació