Canvis

== Causes comunes ==

== Causes comunes ==

En el més de maig de l'any [[2009]], l'[[Organisació Mundial de la Salut]] (OMS) modificà la definició de pandèmia. Abans d'este canvi, pandèmia es definia com: “Infecció per un agent infecciós, simultànea en diferents paisos, en una mortalitat significativa en relació en la proporció de població infectada”. En la nova definició, es va eliminar la característica de “mortalitat”.

En el més de [[maig]] de l'any [[2009]], l'[[Organisació Mundial de la Salut]] (OMS) modificà la definició de pandèmia. Abans d'este canvi, pandèmia es definia com: “Infecció per un agent infecciós, simultànea en diferents països, en una mortalitat significativa en relació en la proporció de població infectada”. En la nova definició, es va eliminar la característica de “mortalitat”.

== Pandèmies històriques ==

== Pandèmies històriques ==

Hi ha hagut un número important de pandèmies en l'història humana, totes elles generalment per zoonòsis, que han aplegat en la domesticació d'animals, tals com la [[pigota]], [[diftèria]], [[grip]] i [[tuberculosis]]. Hi ha hagut un número d'[[Epidèmia|epidèmies]] particularment importants que mereixen una menció per damunt de la «mera» destrucció de ciutats:  

Hi ha hagut un número important de pandèmies en l'història humana, totes elles generalment per [[zoonòsis]], que han aplegat en la domesticació d'animals, tals com la [[pigota]], [[diftèria]], [[grip]] i [[tuberculosis]]. Hi ha hagut un número d'[[Epidèmia|epidèmies]] particularment importants que mereixen una menció per damunt de la «mera» destrucció de ciutats:  

* La '''plaga d'Atenes''': Durant la guerra del Peloponeso, 430 a. C., un agent desconegut, possiblement febra tifoidea​ va matar a la quarta part de les tropes atenienses i a una quarta part de la població a lo llarc de quatre anys. Açò va debilitar fatalment la preeminència d'Atenes, pero la virulència absoluta de la malaltia va evitar una major expansió.

* La '''plaga d'Atenes''': Durant la guerra del Peloponeso, [[430 a. C.]], un agent desconegut, possiblement febra tifoidea​ va matar a la quarta part de les tropes atenienses i a una quarta part de la població a lo llarc de quatre anys. Açò va debilitar fatalment la preeminència d'Atenes, pero la virulència absoluta de la malaltia va evitar una major expansió.

* La '''pesta antonina''', 165-180. Possiblement pigota portada de l'Orient pròxim, va matar a una quarta part dels infectats i fins a cinc millons en total. En el moment més actiu d'un segon brot (251-266), es va dir que morien 5.000 persones per dia en Roma.

* La '''pesta antonina''', [[165]]-[[180]]. Possiblement pigota portada de l'Orient pròxim, va matar a una quarta part dels infectats i fins a cinc millons en total. En el moment més actiu d'un segon brot ([[251]]-[[266]]), es va dir que morien 5.000 persones per dia en [[Antiga Roma|Roma]].

* La '''pesta de Justinià''' va començar en l'any 541. Fon el primer brot registrat de la pesta bubònica. Començà en Egipte i va alcançar Constantinopla en la següent primavera i va matar (segons el croniste bizantí Procopio de Cesarea) a 10.000 persones per dia, en el seu moment més actiu, i potser a un 40 per cent dels habitants de la ciutat. Va continuar fins a destruir fins i tot la quarta part dels habitants del Mediterràneu oriental.

* La '''pesta de Justinià''' va començar en l'any [[541]]. Fon el primer brot registrat de la pesta bubònica. Començà en [[Egipte]] i va alcançar Constantinopla en la següent primavera i va matar (segons el croniste bizantí Procopio de Cesarea) a 10.000 persones per dia, en el seu moment més actiu, i potser a un 40 per cent dels habitants de la ciutat. Va continuar fins a destruir fins i tot la quarta part dels habitants del Mediterràneu oriental.

* La '''pesta negra''' va començar en el sigle XIV. Huitcents anys despuix de l'últim brot, la pesta bubònica tornava a Europa. Començant en Àsia, la malaltia va alcançar el Mediterràneu i Europa occidental en [[1348]] (possiblement portada per mercaders italians que fugien de la guerra en Crimea), i va matar a vint millons d'europeus en sis anys, una quarta part de la població total i fins a la mitat en les zones urbanes més afectades.

* La '''pesta negra''' va començar en el [[sigle XIV]]. Huitcents anys despuix de l'últim brot, la pesta bubònica tornava a [[Europa]]. Començant en [[Àsia]], la malaltia va alcançar el Mediterràneu i Europa occidental en l'any [[1348]] (possiblement portada per mercaders italians que fugien de la guerra en Crimea), i va matar a vint millons d'europeus en sis anys, una quarta part de la població total i fins a la mitat en les zones urbanes més afectades.

* El '''còlera'''

* El '''còlera'''

** Primera pandèmia (1816-1826). Prèviament restringida al subcontinent indi, la pandèmia va començar en Bengala i es va expandir a través de l'Índia cap a 1820. Es va estendre fins a la China i la mar Caspi abans de disminuir.

** Primera pandèmia ([[1816]]-[[1826]]). Prèviament restringida al subcontinent indi, la pandèmia va començar en Bengala i es va expandir a través de l'[[Índia]] cap a l'any [[1820]]. Es va estendre fins a [[China]] i la [[mar Caspi]] abans de disminuir.

** La segona pandèmia (1829-1851) va alcançar Europa, Londres en 1832, Nova York en el mateix any, i la costa del Pacífic en Norteamèrica per l'any 1834.

** La segona pandèmia ([[1829]]-[[1851]]) va alcançar Europa, [[Londres]] en [[1832]], [[Nova York]] en el mateix any, i la costa del Pacífic en Nortamèrica per l'any [[1834]].

** La tercera pandèmia (1852-1860) principalment va afectar a Rússia, en més d'un milló de morts.

** La tercera pandèmia ([[1852]]-[[1860]]) principalment va afectar a Rússia, en més d'un milló de morts.

** La quarta pandèmia (1863-1875) es va estendre en la seua major part per Europa i Àfrica.

** La quarta pandèmia (1863-1875) es va estendre en la seua major part per Europa i [[Àfrica]].

** La quinta pandèmia (1899-1923) va tindre pocs efectes en Europa gràcies als progressos en salut pública, pero Rússia va ser greument afectada de nou.

** La quinta pandèmia ([[1899]]-[[1923]]) va tindre pocs efectes en Europa gràcies als progressos en salut pública, pero [[Rússia]] va ser greument afectada de nou.

** La sexta pandèmia, cridada «El Tor» pel seu cep, va començar en Indonèsia en 1961 i va alcançar Bangladés en 1963, Índia en 1964, i l'URSS en 1966.

** La sexta pandèmia, cridada «El Tor» pel seu cep, va començar en [[Indonèsia]] en l'any [[1961]] i va alcançar [[Bangladés]] en l'any [[1963]], Índia en [[1964]], i l'URSS en [[1966]].

** La pandèmia de Llatinoamèrica (1991-1993), que va causar prop de 800.000 afectats i al voltant de 7.500 morts.

** La pandèmia de Llatinoamèrica ([[1991]]-[[1993]]), que va causar prop de 800.000 afectats i al voltant de 7.500 morts.

* '''Grip'''

* '''Grip'''

** La mal nomenada «grip espanyola» (1918-1919). Va començar en març de 1918 en Fort Riley, Kansas, Estats Units. Una greu i mortífera cep de grip es va expandir pel món. La malaltia va matar a 25 millons de persones en el curs de sis mesos; alguns estimen el total de morts en tot lo món en més del doble d'eixe número. Uns 17 millons s'estima que varen morir en l'Índia, 500.000 en els EE.UU. i 200.000 en Anglaterra. Es va desvanir en 18 mesos i el cep concret va ser la H1N1.

** La mal nomenada «grip espanyola» ([[1918]]-[[1919]]). Va començar en [[març]] de 1918 en Fort Riley, Kansas, [[Estats Units]]. Una greu i mortífera cep de grip es va expandir pel món. La malaltia va matar a 25 millons de persones en el curs de sis mesos; alguns estimen el total de morts en tot lo món en més del doble d'eixe número. Uns 17 millons s'estima que varen morir en l'Índia, 500.000 en els [[EE.UU.]] i 200.000 en [[Anglaterra]]. Es va desvanir en 18 mesos i el cep concret va ser la H1N1.

** La grip asiàtica de 1957.

** La grip asiàtica de [[1957]].

** La grip de Hong Kong de 1968.

** La grip de [[Hong Kong]] de [[1968]].

** La grip russa de 1977.

** La grip russa de [[1977]].

* El '''VIH/SIDA''' és la malaltia que consistix en l'incapacitat del sistema inmunitari per a fer front a les infeccions i atres processos patològics. Es considera pandèmia per la seua ràpida propagació. Les seues víctimes s'estimen entre els 20 i 25 millons, sobretot en l'Àfrica.

* El '''VIH/SIDA''' és la malaltia que consistix en l'incapacitat del sistema inmunitari per a fer front a les infeccions i atres processos patològics. Es considera pandèmia per la seua ràpida propagació. Les seues víctimes s'estimen entre els 20 i 25 millons, sobretot en Àfrica.

(Secció per completar)

(Secció per completar)