Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Image:Michiel Jansz van Mierevelt - Hugo Grotius.jpg|right|thumb|Hugo Grotius.]] | | [[Image:Michiel Jansz van Mierevelt - Hugo Grotius.jpg|right|thumb|Hugo Grotius.]] |
− | '''Huig de Groot''' ([[Llatí|llatinisat]] com a '''Hugo Grotius''') ([[Delft]], [[Províncies Unides]], [[10 d'abril]] de [[1583]] - [[Rostock]], [[Mecklemburg-Schwerin]], [[Sacre Imperi]], [[28 d'agost]] de [[1645]]) va ser un [[jurista]], [[filòsof]], [[escritor]] i [[poeta]] holandés. De la mateixa manera que [[Francisco Suárez]], afirma que el [[dret internacional]] prové del [[dret natural]] i del dret de gents. El dret internacional és independent de la [[teologia]] o de l'existència de [[Deu]], el que implica que en les relacions internacionals no es pot diferenciar entre nacions cristianes i infidels. Per a Hugo Grotius el Dret és el dictat de la recta [[raó]] i existiria encara que Deu no existí. | + | '''Huig de Groot''' ([[Llatí|llatinisat]] com a '''Hugo Grotius''') ([[Delft]], [[Províncies Unides]], [[10 d'abril]] de [[1583]] - [[Rostock]], [[Mecklemburg-Schwerin]], [[Sacre Imperi]], [[28 d'agost]] de [[1645]]) va ser un [[juriste]], [[filòsof]], [[escritor]] i [[poeta]] holandés. De la mateixa manera que [[Francisco Suárez]], afirma que el [[dret internacional]] prové del [[dret natural]] i del dret de gents. El dret internacional és independent de la [[teologia]] o de l'existència de [[Deu]], el que implica que en les relacions internacionals no es pot diferenciar entre nacions cristianes i infidels. Per a Hugo Grotius el Dret és el dictat de la recta [[raó]] i existiria encara que Deu no existí. |
| | | |
| La seua estàtua presidix la plaça principal de [[Delft]], la seua ciutat natal. | | La seua estàtua presidix la plaça principal de [[Delft]], la seua ciutat natal. |
Llínea 7: |
Llínea 7: |
| Va ser un chiquet prodigi; als nou anys coneixia la poètica i fea versos de qualitat; va començar els seus estudis de Dret als deu anys, en [[Leiden]] (Holanda) en l'any [[1594]], i es va graduar quatre anys més tart a [[Orleans]] ([[França]]) en [[jurisprudència]] i [[filosofia]], havent a més aprovat els cursos d'[[astrologia]], [[matemàtiques]] i [[teologia]]. | | Va ser un chiquet prodigi; als nou anys coneixia la poètica i fea versos de qualitat; va començar els seus estudis de Dret als deu anys, en [[Leiden]] (Holanda) en l'any [[1594]], i es va graduar quatre anys més tart a [[Orleans]] ([[França]]) en [[jurisprudència]] i [[filosofia]], havent a més aprovat els cursos d'[[astrologia]], [[matemàtiques]] i [[teologia]]. |
| | | |
− | == Jurista == | + | == Juriste == |
− | En l'any [[1599]] va començar a eixercir de jurista en [[La Haya]]. En l'any [[1609]] va publicar de forma anònima ''Mare liberum'', breu tractat on afirmava que el mar no era propietat de ningú, sino territori internacional que totes les nacions eren lliures d'aprofitar, tesis a la qual es va opondre l'anglés [[John Selden]], en ''Mare clausum''. La disputa sobre la propietat o nacionalitat de les aigües tenien un refons econòmic, ya que afectava al comerç internacional. ''Mare liberum'' és part d'un obra major, ''De iure praede'', inèdita fins a [[1868]]. En l'any [[1613]] va formar part d'una missió diplomàtica en Anglaterra. | + | En l'any [[1599]] va començar a eixercir de juriste en [[La Haya]]. En l'any [[1609]] va publicar de forma anònima ''Mare liberum'', breu tractat on afirmava que el mar no era propietat de ningú, sino territori internacional que totes les nacions eren lliures d'aprofitar, tesis a la qual es va opondre l'anglés [[John Selden]], en ''Mare clausum''. La disputa sobre la propietat o nacionalitat de les aigües tenien un refons econòmic, ya que afectava al comerç internacional. ''Mare liberum'' és part d'un obra major, ''De iure praede'', inèdita fins a [[1868]]. En l'any [[1613]] va formar part d'una missió diplomàtica en Anglaterra. |
| | | |
| == Obres principals == | | == Obres principals == |