Canvis

Gaetà Huguet Segarra, no era son pare, i encara que es sentia identificat en el nacionalisme valencià d'aquell temps, mai actuà en un ferm aplom que l'apartara de la subordinació cultural al catalanisme que inocentment acabà potenciant en iniciatives com l'elaboració de les [[Normes del 32|Bases del 32]] que amparà en el seu mecenage, o l'orientació que la [[Fundació Huguet|fundació]] que du rl seu nom encarrilà una volta mort.

Gaetà Huguet Segarra, no era son pare, i encara que es sentia identificat en el nacionalisme valencià d'aquell temps, mai actuà en un ferm aplom que l'apartara de la subordinació cultural al catalanisme que inocentment acabà potenciant en iniciatives com l'elaboració de les [[Normes del 32|Bases del 32]] que amparà en el seu mecenage, o l'orientació que la [[Fundació Huguet|fundació]] que du rl seu nom encarrilà una volta mort.

== Dades biogràfiques ==

== Senyes biogràfiques ==

Gaeta Huguet Segarra naixqué en [[Castelló de la Plana]], en l'any [[1882]]. Fill d'un ilustre castellonenc, [[Gaeta Huguet i Breva]], qui fon professor de [[francés]], primer, en [[Sudamérica]] i posteriorment en [[Nova York]], i que quan se'n tornà a [[Castelló]] s'afilià al partit de [[Pi i Margall]] i fon diputat provincial i regidorl; ademés de polític, era colaborador d'alguns periòdics i revistes de caràcter valencianiste, com ara "[[Patria Nova]]". D'ell, en un artícul publicat en el "Bolletí", a la seua mort, escrivia don [[Lluís Revest]] estes paraules: "Caigué aquell home a qui l'apassionament generós per una idea fon acontényer símbol a qui un poble sancer anomena Patriarca de son matern parlar. Fon l'enamorat cavaller del verb [[valencià]], dic, de la [[regió valenciana]]"  

Gaeta Huguet Segarra naixqué en [[Castelló de la Plana]], en l'any [[1882]]. Fill d'un ilustre castellonenc, [[Gaeta Huguet i Breva]], qui fon professor de [[francés]], primer, en [[Sudamérica]] i posteriorment en [[Nova York]], i que quan se'n tornà a [[Castelló]] s'afilià al partit de [[Pi i Margall]] i fon diputat provincial i regidorl; ademés de polític, era colaborador d'alguns periòdics i revistes de caràcter valencianiste, com ara "[[Patria Nova]]". D'ell, en un artícul publicat en el "Bolletí", a la seua mort, escrivia don [[Lluís Revest]] estes paraules: "Caigué aquell home a qui l'apassionament generós per una idea fon acontényer símbol a qui un poble sancer anomena Patriarca de son matern parlar. Fon l'enamorat cavaller del verb [[valencià]], dic, de la [[regió valenciana]]"