Canvis

A partir de l'any [[1874]] començà una llinea pictorica més intima i impresionista. Quant regressà a la seua ciutat natal, abandonà els temes històrics i en el seu lloc començà a pintar temes familiars, nuets, i escenes de la vida quotidiana. Se li considerà precursor, en temes i estils, de [[Joaquim Sorolla i Bastida]] i de [[Francisco Domingo]] tant en el tema com en l'estil.

A partir de l'any [[1874]] començà una llinea pictorica més intima i impresionista. Quant regressà a la seua ciutat natal, abandonà els temes històrics i en el seu lloc començà a pintar temes familiars, nuets, i escenes de la vida quotidiana. Se li considerà precursor, en temes i estils, de [[Joaquim Sorolla i Bastida]] i de [[Francisco Domingo]] tant en el tema com en l'estil.

Degut a una epidemia de colera en Valéncia, Pinazo anà en [[1884]] temporalment a [[Betera]], a on es detingué en la casa de camp en el nom de "Villa María" del banquer José Jaumandreu. Des de l'any [[1884]] fins a l'any [[1886]] ensenyà en l'Escola de Valéncia. Va rebre molts encarrecs de l'aristocracia valenciana; entre els seus clients estigué la Marquesa de Benicarló.

Degut a una epidemia de colera en Valéncia, Pinazo anà en l'any [[1884]] temporalment a [[Betera]], a on es detingué en la casa de camp en el nom de "Villa María" del banquer José Jaumandreu. Des de l'any [[1884]] fins a l'any [[1886]] ensenyà en l'Escola de Valéncia. Va rebre molts encarrecs de l'aristocracia valenciana; entre els seus clients estigué la Marquesa de Benicarló.

En les exposicions anuals d'art Pinazo va conseguir, en [[1881]] i [[1885]], una medalla d'[[argent]] i en [[1897]] i [[1899]], medalla d'[[or]]. En [[1896]] ingressà com Academic en l'Escola de Belles Arts de San Carles (Valéncia). En l'any [[1890]] intervingué en la decoració de l'escalinata del palau d'En José Ayora, en companyia de [[Antonio Fillol]],[[ Peris Brell]], [[Ricardo Verde]] i [[Lluis Beüt]]. En [[1903]] és nomenat academic de San Fernando. Va rebre una medalla real i en [[1912]], la ciutat de Valéncia li dedicà un carrer.

En les exposicions anuals d'art Pinazo va conseguir, en [[1881]] i [[1885]], una medalla d'[[argent]] i en els anys [[1897]] i [[1899]], medalla d'[[or]]. En [[1896]] ingressà com Academic en l'Escola de Belles Arts de San Carles (Valéncia). En l'any [[1890]] intervingué en la decoració de l'escalinata del palau d'En José Ayora, en companyia de [[Antonio Fillol]],[[ Peris Brell]], [[Ricardo Verde]] i [[Lluis Beüt]]. En l'any [[1903]] és nomenat academic de San Fernando. Va rebre una medalla real i en [[1912]], la ciutat de Valéncia li dedicà un carrer.

Del seu matrimoni en Teresa Martínez Montfort tingué dos fills, Ignacio i José, més tart també serien pintors.

Del seu matrimoni en Teresa Martínez Montfort tingué dos fills, Ignacio i José, més tart també serien pintors.