| En moltes zones algunes os àtones poden tancar-se en u (''Juan'', ''Jusep'', ''mun pare'', ''juvenil''... en conte de: Joan, Josep, mon pare, jovenil...), considerada com a pronunciació coloquial. Una atra forma coloquial amplament estesa és la pronunciació com a au- de la o inicial (''auliva'', ''aubrir'', ''aufegar''... en conte de: oliva, obrir, ofegar...), cap d'estes pronunciacions són correctes en un valencià estàndart. | | En moltes zones algunes os àtones poden tancar-se en u (''Juan'', ''Jusep'', ''mun pare'', ''juvenil''... en conte de: Joan, Josep, mon pare, jovenil...), considerada com a pronunciació coloquial. Una atra forma coloquial amplament estesa és la pronunciació com a au- de la o inicial (''auliva'', ''aubrir'', ''aufegar''... en conte de: oliva, obrir, ofegar...), cap d'estes pronunciacions són correctes en un valencià estàndart. |
− | En quant a la paraula ''ho'', té vàries pronunciacions: normalment se pronuncia ''hu'' (ho entenc, pronunciat: ''hu entenc''; porta-ho, pronunciat: ''porta-hu''); despuix dels pronoms ''me'', ''te'', ''se'' i ''ne'' es pronuncia ''heu'' (m'ho diran, pronunciat: ''m'heu diran''; dis-m'ho, pronunciat: ''dis-m'heu''); abans de verp començat per consonant se pot pronunciar ''heu'' o ''hu'' (ho duré, pronunciat: ''heu duré'' o ''hu duré'') i, finalment, despuix de verb acabat en consonant, se pronuncia ''ho'' (vullc portar-ho, pronunciat: ''vullc portar-ho''). | + | En quant a la paraula ''ho'', té diverses pronunciacions: normalment se pronuncia ''hu'' (ho entenc, pronunciat: ''hu entenc''; porta-ho, pronunciat: ''porta-hu''); despuix dels pronoms ''me'', ''te'', ''se'' i ''ne'' es pronuncia ''heu'' (m'ho diran, pronunciat: ''m'heu diran''; dis-m'ho, pronunciat: ''dis-m'heu''); abans de verp començat per consonant se pot pronunciar ''heu'' o ''hu'' (ho duré, pronunciat: ''heu duré'' o ''hu duré'') i, finalment, despuix de verb acabat en consonant, se pronuncia ''ho'' (vullc portar-ho, pronunciat: ''vullc portar-ho''). |