Canvis

El [[12 de giner]] de [[1920]], un artícul en primera pàgina en [[The New York Times]], divulgà una nota de prensa de la Smithsonian sobre un "coet d'alta eficiència de múltiple càrrega". El principal us considerat era "la possibilitat d'enviar aparats de registres a altituts moderades i extremes dins de l'[[atmòsfera]] terrestre," la ventaja sobre els instruments transportats per globos seria la facilitat de la seua recuperació ya que "el nou dispositiu de coet aniria en ascensió dreta cap amunt i cauria també en llínea dreta. Pero també se mencionava una proposta "de [enviar] a la part oscura de la Lluna nova en una suficient cantitat de la pólvora més retillent, que se capcionaria en l'impacte, sent visible per a un telescopi de gran alcanç. Esta seria l'única manera de provar que el coet havia eixit de l'atracció de la Terra puix no retornaria mai".

El [[12 de giner]] de [[1920]], un artícul en primera pàgina en [[The New York Times]], divulgà una nota de prensa de la Smithsonian sobre un "coet d'alta eficiència de múltiple càrrega". El principal us considerat era "la possibilitat d'enviar aparats de registres a altituts moderades i extremes dins de l'[[atmòsfera]] terrestre," la ventaja sobre els instruments transportats per globos seria la facilitat de la seua recuperació ya que "el nou dispositiu de coet aniria en ascensió dreta cap amunt i cauria també en llínea dreta. Pero també se mencionava una proposta "de [enviar] a la part oscura de la Lluna nova en una suficient cantitat de la pólvora més retillent, que se capcionaria en l'impacte, sent visible per a un telescopi de gran alcanç. Esta seria l'única manera de provar que el coet havia eixit de l'atracció de la Terra puix no retornaria mai".

Al dia següent, un editorial sense firmar en The New York Times carregà contra la proposta. L'escritor de l'editorial atacà l'us de l'instrumentació preguntant si "els instruments retornarien al punt de partida... els paracaigudes són arrastrats com els globos aerostàtics. I el coet, o lo que deixe d'ell despuix de l'última explosió, necessitaria estar dirigit en una gran habilitat, i en una calma total, per a caure sobre el terreny a on fon llançat. Pero esta és una inconveniència menor... encara que pot ser que siga prou serie per al [punt de vista] del sempre inocent espectador... a alguns mils de metros de la zona de llançament".

Al dia següent, un editorial sense firmar en The New York Times carregà contra la proposta. L'escritor de l'editorial atacà l'us de l'instrumentació preguntant si "els instruments retornarien al punt de partida... els paracaigudes són arrastrats com els globos aerostàtics. I el coet, o lo que deixe d'ell despuix de l'última explosió, necessitaria estar dirigit en una gran habilitat, i en una calma total, per a caure sobre el terreny a on fon llançat. Pero esta és una inconveniència menor... encara que pot ser que siga prou série per al [punt de vista] del sempre inocent espectador... a alguns mils de metros de la zona de llançament".

Pero la crítica principal estava, no obstant, reservada per a la proposta llunar: "despuix de que el coet ixca de nostre aire i comence en el seu viage més llarc que ni serà accelerat ni mantengut per l'explosió de càrregues llavors pot ser que hi haja eixit. Per a afirmar açò se deuria negar una llei fonamental de la dinàmica, i únicament el Dr. Einstein i la seua dotzena elegida estan autorisats a fer açò". Expressà l'incredulitat que el professor Goddard "no coneix la relació d'acció i reacció, i la necessitat de tindre alguna cosa millor que un buit contra el que reaccionar" i fins i tot comentà que "estes coses com erros intencionals o descuits". Goddard, insistí el periòdic, sugerint potser mala fe, "únicament sembla carir del coneiximent que se dispensa diariament en els instituts". 49 anys més tart, The New York Times publicà una correcció el dia següent del llançament de l'[[Apolo 11]].<ref>[http://www.abc.es/20120717/medios-redes/abci-disculpa-historica-newyork-times-201207170935.html La disculpa histórica del «New York Times»] ABC.es</ref>

Pero la crítica principal estava, no obstant, reservada per a la proposta llunar: "despuix de que el coet ixca de nostre aire i comence en el seu viage més llarc que ni serà accelerat ni mantengut per l'explosió de càrregues llavors pot ser que hi haja eixit. Per a afirmar açò se deuria negar una llei fonamental de la dinàmica, i únicament el Dr. Einstein i la seua dotzena elegida estan autorisats a fer açò". Expressà l'incredulitat que el professor Goddard "no coneix la relació d'acció i reacció, i la necessitat de tindre alguna cosa millor que un buit contra el que reaccionar" i fins i tot comentà que "estes coses com erros intencionals o descuits". Goddard, insistí el periòdic, sugerint potser mala fe, "únicament sembla carir del coneiximent que se dispensa diariament en els instituts". 49 anys més tart, The New York Times publicà una correcció el dia següent del llançament de l'[[Apolo 11]].<ref>[http://www.abc.es/20120717/medios-redes/abci-disculpa-historica-newyork-times-201207170935.html La disculpa histórica del «New York Times»] ABC.es</ref>