Diferència entre les revisions de "Rafael Altamira i Crevea"

Revisió de 15:41 10 gin 2020

Rafael Altamira i Crevea (Alacant, 1866 - Mèxic DF, 1 de juny de 1951), humanista, historiador i americaniste; pedagoc, juriste, crític lliterari i escritor espanyol. Fon un prolífic autor en numeroses disciplines. Exiliat del franquisme a Mèxic en l'any 1944.

Biografia

Formació i carrera acadèmica

En juliol de 1882 se trasllada d'Alacant a Valéncia per a estudiar dret; allí es va llicenciar. Es vinculà en el círcul krausista format per Francisco Giner dels Rius, Manuel Bartolomé Cossío, Gumersindo d'Azcárate i Nicolás Salmerón a través del seu doctorat en Madrit i la seua docència en l'Institució Lliure d'Ensenyança i la seua llabor en el Museu Pedagògic, del que va arribar a ser secretari. Escriu L'ensenyança en l'història, que es publica en 1891. Dirigix el periòdic republicà La Justícia, i la Reviste Crítica d'Història i Lliteratura Espanyoles, Portugueses i Hispanoamericanes. Va obtindre la càtedra de Dret Espanyol en l'Universitat d'Oviedo, a on va crear l'extensió universitària.

Viage per Hispanoamèrica

En l'any 1909 va realisar un viage per quasi tot Hispanoamèrica de notable repercussió i que se troba relatat en el seu llibre El meu viage a Amèrica. En el viage, des de juny de 1909 a març de 1910, visió Argentina, Uruguai, Chile, Perú, Mèxic, Cuba i els Estats Units. Va donar unes 300 conferències en gran èxit de públic.^[1]

Regrés a Espanya

A la seua tornada fon nomenat director general d'Ensenyança Primària. Nomenat despuix professor de l'Institut Diplomàtic i Consular en 1914 gana la càtedra d'Història de les Institucions Polítiques i Civils d'Amèrica en l'Universitat de Madrit. En la Primera Guerra Mundial es va declarar aliadòfil en el seu llibre La guerra actual i l'opinió espanyola. En 1920 fon triat membre de la Comissió de Juristes encarregat pel Consell de la Societat de nacions de redactar l'ante-proyecte del Tribunal Internacional de L'Haya; en 1921 és nomenat un dels nou juges primers titulars del mateix, des de 1921 fins a 1940, que deixa funcionar el Tribunal; en 1922 se li nomena acadèmic de la Real Acadèmia de la Història. En l'any 1929 va començar a preparar l'edició dels seus Obres completes en les que s'incloïen, ademés de les ya citades, el seu Història de la civilisació espanyola, el Epítom d'història d'Espanya, Qüestions modernes d'història, d'història i art, Qüestions obreres, Giner educador, Ideari polític, etc. La guerra i l'exili li varen impedir realisar el proyecte. Fon propost per al premi Nobel de la pau en 1933 a raïl dels seus esforços per evitar el belicisme.

Exili en Mèxic

Infatigable a pesar dels seus prop de huitanta anys, despuix d'una odissea a través de la França -ocupada pels alemans- i Estats Units va arribar a Mèxic al novembre de 1944,^[2] on estaven exiliades les seues dos filles, Pilar i Nela. Durant la travessia marítima es va fracturar la cadera. Reposat, va dictar cursos en el Colege de Mèxic i en l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i va participar en activitats del exili republicà. En Mèxic va completar treballs ya iniciats anys abans, com el Diccionari castellà de paraules jurídiques i tècniques preses de la llegislació indiana i el seu estat i el seu Anàlisis de la recopilació de les lleis d'Índies de 1680 . Allí també l'Institut Panamericà de Geografia i Història li va otorgar en l'any 1947 el seu primer premi d'Història d'Amèrica; va morir en l'any 1951.

Llabor

Fon el primer que va penetrar en la historiografia partint de la seua relació en la cultura i la història de les idees. Encara que va impulsar i va recolzar sempre l'Institució Lliure d'Ensenyança, en la que va treballar com a docent, va tindre sempre independència de criteri respecte al Krausisme, en una orientació ideològica lliberal-progressiste. Va promoure l'educació popular i va propugnar una pedagogia en fort sentit moral. En l'any 1898 va crear, junt en atres catedràtics de la Facultat de Dret de l'Universitat d'Oviedo, l'Extensió Universitària com a àrea definida de l'universitat en el propòsit de difondre els coneiximents generats en esta institució a través de conferències, cursos i atres activitats a aquelles classes socials que no podien accedir a ells, seguint l'eixemple d'unes quantes universitats angleses que ya s'havia estés a atres països europeus com Alemanya i Bèlgica. No content en això, va donar eixemple impartint cursos i conferències en numeroses universitats espanyoles i estrangeres (Argentina, Perú, EE.UU., França, Anglaterra, etc.).

La seua obra s'inscriu dins del Regeneracionisme com a continuadora de la de Joaquín Costa i va sentir una gran influència de l'evolucionisme i un gran interés per la ciència experimental. Va cultivar assíduament el periodisme i la crítica lliterària i va deixar escrits més de setanta llibres, entre ells llibres de narracions, com els seus Contes d'amor i tristea o la seua novela Repòs, cal destacar la seua célebre Història d'Espanya i de la civilisació espanyola, aixina com la Sicologia del poble espanyol i la Història del Dret espanyol.

Reconeiximents

Fon nomenat fill adoptiu de Sant Vicent del Raspeig en 1910.^[3]

Obres

Obra de Rafael Altamira^[4]

1890 --- Història de la propietat comunal, (Tesi dirigida per Gumersindo d'Azcárate), Ed. Fácsimil, BiblioBazaar, LLC, 2008. ISBN 978-0-554-98841-2, 381 ps. Vista prèvia en Google books
--- La formació del juriste, en Les conferències de Rafael Altamira en l'Escola Nacional de Jurisprudència UNAM, ISBN 978-970-32-5088-2 Vista prèvia en Google books

Obra sobre Rafael Altamira^[5]

Altamira, Pilar, Biografia en Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]]
Congrés Internacional Rafael Altamira 1r, 2002, Alacant en Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
Estudis, Pilar Altamira, Miguel A. Richart Bernardo, Javier Ramos Altamira, Eva M.a Valero Juan en Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
Martínez Verdú, Domingo; Altamira García-Tàpia, Pilar; Ramos Altamira, Javier, Rafael Altamira fill adoptiu de Sant Vicent del Raspeig, Sant Vicent del Raspeig, Editorial Club Universitari, 2001, ISBN 84-8454-108-8 [1]
Zabala, Silvio, L'americanisme d'Altamira, en Serano Migallón, Fernando (coord.), Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret, Editorial Porrúa, Mèxic, 2003, ISBN 970-07-4334-9

Referències

↑ Zabala, Silvio, L'americanisme d'Altamira, en Serano Migallón, Fernando (coord.), Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret, Editorial Porrúa, Mèxic, 2003, ISBN 970-07-4334-9, p. 37
↑ Zabala, Silvio, L'americanisme d'Altamira, en Serano Migallón, Fernando (coord.), Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret, Editorial Porrúa, Mèxic, 2003, ISBN 970-07-4334-9, p. 41
↑ Martínez Verdú, Domingo; Altamira García-Tàpia, Pilar; Ramos Altamira, Javier (2001), Rafael Altamira fill adoptiu de Sant Vicent del Raspeig, Sant Vicent del Raspeig, Editorial Club Universitari, ISBN 84-8454-108-8
↑ Cervantes Virtual
↑ En Cervantes Virtual poden consultar-se numeroses obres sobre Rafael Altamira

Enllaços externs

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Rafael_Altamira de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

[1] Zabala, Silvio, L'americanisme d'Altamira, en Serano Migallón, Fernando (coord.), Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret, Editorial Porrúa, Mèxic, 2003, ISBN 970-07-4334-9, p. 37

[2] Zabala, Silvio, L'americanisme d'Altamira, en Serano Migallón, Fernando (coord.), Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret, Editorial Porrúa, Mèxic, 2003, ISBN 970-07-4334-9, p. 41

[3] Martínez Verdú, Domingo; Altamira García-Tàpia, Pilar; Ramos Altamira, Javier (2001), Rafael Altamira fill adoptiu de Sant Vicent del Raspeig, Sant Vicent del Raspeig, Editorial Club Universitari, ISBN 84-8454-108-8

[4] Cervantes Virtual

[5] En Cervantes Virtual poden consultar-se numeroses obres sobre Rafael Altamira

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Rafael Altamira i Crevea''' ([[Alacant]], [[1866]] - [[Mèxic DF]], [[1 de juny]] de [[1951]]), [[Humanisme|humanista]], [[historiador]] i [[americaniste]]; [[pedagoc]], [[juriste]], [[crític lliterari]] i [[escritor]] [[Espanya|espanyol]]. Fon un prolífic autor en numeroses disciplines. [[Exili espanyol en Mèxic|Exiliat del franquisme a Mèxic]] en [[1944]].
+'''Rafael Altamira i Crevea''' ([[Alacant]], [[1866]] - [[Mèxic DF]], [[1 de juny]] de [[1951]]), [[Humanisme|humanista]], [[historiador]] i [[americaniste]]; [[pedagoc]], [[juriste]], [[crític lliterari]] i [[escritor]] [[Espanya|espanyol]]. Fon un prolífic autor en numeroses disciplines. [[Exili espanyol en Mèxic|Exiliat del franquisme a Mèxic]] en l'any [[1944]].
 == Biografia ==
@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 ;Viage per Hispanoamèrica:
-En [[1909]] va realisar un viage per quasi tot Hispanoamèrica de notable repercussió i que se troba relatat en el seu llibre ''El meu viage a Amèrica''. En el viage, des de juny de [[1909]] a març de [[1910]], visió Argentina, Uruguai, Chile, Perú, Mèxic, Cuba i els Estats Units. Va donar unes 300 conferències en gran èxit de públic.<ref>Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, Mèxic, [[2003]], ISBN 970-07-4334-9, p. 37</ref>
+En l'any [[1909]] va realisar un viage per quasi tot Hispanoamèrica de notable repercussió i que se troba relatat en el seu llibre ''El meu viage a Amèrica''. En el viage, des de juny de [[1909]] a març de [[1910]], visió Argentina, Uruguai, Chile, Perú, Mèxic, Cuba i els Estats Units. Va donar unes 300 conferències en gran èxit de públic.<ref>Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, Mèxic, [[2003]], ISBN 970-07-4334-9, p. 37</ref>
-;Tornà a Espanya
+;Regrés a Espanya
-A la seua tornada fon nomenat director general d'Ensenyança Primària. Nomenat despuix professor de l'Institut Diplomàtic i Consular en [[1914]] gana la càtedra d'Història de les Institucions Polítiques i Civils d'Amèrica en l'Universitat de [[Madrit]]. En la [[Primera Guerra Mundial]] es va declarar aliadòfil en el seu llibre ''La guerra actual i l'opinió espanyola''. En [[1920]] fon triat membre de la Comissió de Juristes encarregat pel Consell de la [[Societat de nacions]] de redactar l'ante-proyecte del [[Tribunal Internacional de L'Haya]]; en [[1921]] és nomenat un dels nou juges primers titulars del mateix, des de [[1921]] fins a [[1940]], que deixa funcionar el Tribunal; en 1922 se li nomena acadèmic de la [[Real Acadèmia de la Història]]. En [[1929]] va començar a preparar l'edició dels seus ''Obres completes'' en les que s'incloïen, ademés de les ya citades, el seu ''Història de la civilisació espanyola'', el ''Epítom d'història d'Espanya'', ''Qüestions modernes d'història'', ''d'història i art'', ''Qüestions obreres'', ''Giner educador'', ''Ideari polític'', etc. La guerra i l'exili li varen impedir realisar el proyecte. Fon propost per al [[premi Nobel de la pau]] en [[1933]] a raïl dels seus esforços per evitar el belicisme.
+A la seua tornada fon nomenat director general d'Ensenyança Primària. Nomenat despuix professor de l'Institut Diplomàtic i Consular en [[1914]] gana la càtedra d'Història de les Institucions Polítiques i Civils d'Amèrica en l'Universitat de [[Madrit]]. En la [[Primera Guerra Mundial]] es va declarar aliadòfil en el seu llibre ''La guerra actual i l'opinió espanyola''. En [[1920]] fon triat membre de la Comissió de Juristes encarregat pel Consell de la [[Societat de nacions]] de redactar l'ante-proyecte del [[Tribunal Internacional de L'Haya]]; en [[1921]] és nomenat un dels nou juges primers titulars del mateix, des de [[1921]] fins a [[1940]], que deixa funcionar el Tribunal; en 1922 se li nomena acadèmic de la [[Real Acadèmia de la Història]]. En l'any [[1929]] va començar a preparar l'edició dels seus ''Obres completes'' en les que s'incloïen, ademés de les ya citades, el seu ''Història de la civilisació espanyola'', el ''Epítom d'història d'Espanya'', ''Qüestions modernes d'història'', ''d'història i art'', ''Qüestions obreres'', ''Giner educador'', ''Ideari polític'', etc. La guerra i l'exili li varen impedir realisar el proyecte. Fon propost per al [[premi Nobel de la pau]] en [[1933]] a raïl dels seus esforços per evitar el belicisme.
 ;Exili en [[Mèxic]]
-Infatigable a pesar dels seus prop de huitanta anys, despuix d'una odissea a través de la [[França]] -ocupada pels alemans- i [[Estats Units]] va arribar a [[Mèxic]] al novembre de [[1944]],<ref>Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, [[Mèxic]], [[2003]], ISBN 970-07-4334-9, p. 41</ref> on estaven exiliades les seues dos filles, Pilar i Nela. Durant la travessia marítima es va fracturar la cadera. Reposat, va dictar cursos en el Colege de Mèxic i en l'[[Universitat Nacional Autònoma de Mèxic]] i va participar en activitats del [[exili republicà]]. En [[Mèxic]] va completar treballs ya iniciats anys abans, com el ''Diccionari castellà de paraules jurídiques i tècniques preses de la llegislació indiana i el seu estat'' i el seu ''Anàlisis de la recopilació de les lleis d'Índies de [[1680]] ''. Allí també l'[[Institut Panamericà de Geografia i Història]] li va otorgar en [[1947]] el seu primer premi d'Història d'Amèrica; va morir en [[1951]].
+Infatigable a pesar dels seus prop de huitanta anys, despuix d'una odissea a través de la [[França]] -ocupada pels alemans- i [[Estats Units]] va arribar a [[Mèxic]] al novembre de [[1944]],<ref>Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, [[Mèxic]], [[2003]], ISBN 970-07-4334-9, p. 41</ref> on estaven exiliades les seues dos filles, Pilar i Nela. Durant la travessia marítima es va fracturar la cadera. Reposat, va dictar cursos en el Colege de Mèxic i en l'[[Universitat Nacional Autònoma de Mèxic]] i va participar en activitats del [[exili republicà]]. En [[Mèxic]] va completar treballs ya iniciats anys abans, com el ''Diccionari castellà de paraules jurídiques i tècniques preses de la llegislació indiana i el seu estat'' i el seu ''Anàlisis de la recopilació de les lleis d'Índies de [[1680]] ''. Allí també l'[[Institut Panamericà de Geografia i Història]] li va otorgar en l'any [[1947]] el seu primer premi d'Història d'Amèrica; va morir en l'any [[1951]].
 == Llabor ==
-Fon el primer que va penetrar en la [[historiografia]] partint de la seua relació en la cultura i la [[història de les idees]]. Encara que va impulsar i va recolzar sempre l'[[Institució Lliure d'Ensenyança]], en la que va treballar com a docent, va tindre sempre independència de criteri respecte al [[Krausisme]], en una orientació ideològica lliberal-progressiste. Va promoure l'educació popular i va propugnar una [[pedagogia]] en fort sentit moral. En [[1898]] va crear, junt en atres catedràtics de la Facultat de Dret de l'Universitat d'[[Oviedo]], l'Extensió Universitària com a àrea definida de l'universitat en el propòsit de difondre els coneiximents generats en esta institució a través de conferències, cursos i atres activitats a aquelles classes socials que no podien accedir a ells, seguint l'eixemple d'unes quantes universitats angleses que ya s'havia estés a atres països europeus com Alemanya i Bèlgica. No content en això, va donar eixemple impartint cursos i conferències en numeroses universitats espanyoles i estrangeres ([[Argentina]], [[Perú]], [[EE.UU.]], [[França]], [[Anglaterra]], etc.).
+Fon el primer que va penetrar en la [[historiografia]] partint de la seua relació en la cultura i la [[història de les idees]]. Encara que va impulsar i va recolzar sempre l'[[Institució Lliure d'Ensenyança]], en la que va treballar com a docent, va tindre sempre independència de criteri respecte al [[Krausisme]], en una orientació ideològica lliberal-progressiste. Va promoure l'educació popular i va propugnar una [[pedagogia]] en fort sentit moral. En l'any [[1898]] va crear, junt en atres catedràtics de la Facultat de Dret de l'Universitat d'[[Oviedo]], l'Extensió Universitària com a àrea definida de l'universitat en el propòsit de difondre els coneiximents generats en esta institució a través de conferències, cursos i atres activitats a aquelles classes socials que no podien accedir a ells, seguint l'eixemple d'unes quantes universitats angleses que ya s'havia estés a atres països europeus com Alemanya i Bèlgica. No content en això, va donar eixemple impartint cursos i conferències en numeroses universitats espanyoles i estrangeres ([[Argentina]], [[Perú]], [[EE.UU.]], [[França]], [[Anglaterra]], etc.).
 La seua obra s'inscriu dins del [[Regeneracionisme]] com a continuadora de la de [[Joaquín Costa]] i va sentir una gran influència de l'evolucionisme i un gran interés per la ciència experimental. Va cultivar assíduament el periodisme i la crítica lliterària i va deixar escrits més de setanta llibres, entre ells llibres de narracions, com els seus ''Contes d'amor i tristea'' o la seua novela ''Repòs'', cal destacar la seua célebre ''Història d'Espanya i de la civilisació espanyola'', aixina com la ''Sicologia del poble espanyol'' i la ''Història del Dret espanyol''.