Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1861 bytes afegits ,  15:23 2 gin 2020
Pàgina nova, en el contingut: «'''Felip Mateu i Llopis''' (Valéncia, 15 de novembre de 1901 - Barcelona, 13 d'abril de 1998), fon un historiador valencià i un...»
'''Felip Mateu i Llopis''' ([[Valéncia]], 15 de novembre de [[1901]] - [[Barcelona]], 13 d'abril de [[1998]]), fon un historiador [[Valencians|valencià]] i un dels més importants numismàtics espanyols del [[sigle XX]].

== Biografia ==

Felip Mateu estudià Història en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'[[Universitat de Valéncia]], llicenciant-se en Sobreixent i Premi Extraordinari en [[1923]]. Entre els anys [[1924]] i [[1929]] va treballar en el seu doctorat en l'Universitat Central de Madrit, on va ser discípul d'Elías Tormo i Manuel Gómez-Moreno. La seua tesis, Ensaig sobre una ''Casa Real de Moneda d'un dels Estats de la Corona d'Aragó: la Ceca de Valéncia i els acunyaments valencians dels sigles XIII al XVIII'', obtingué el sobreixent cum laude i orientaria la seua llabor investigadora cap a la [[Numismàtica|numismàtica]].

En la ciutat de Valéncia freqüentà l'[[Archiu del Regne de Valéncia]] i va entrar en contacte en els més destacats historiadors valencians de l'época: [[Jaume Cebrián Ibor|Jaume]] i [[Luis Cebrián Ibor]], [[José Chocomeli Galán]], [[José Rodrigo Pertegàs]], [[José Martínez Aloy]], [[Francesc Almarche]] i [[Josep Sanchis Sivera]]. Es va relacionar en ambients valencianistes, sent el primer director de la [[Revista Acció Valenciana|revista Acció Valenciana]] i va formar part del grup [[Acció Cultural Valenciana]], junt a [[Manuel Sanchis Guarner]]. En l'any [[1932]] fon un dels signataris de les [[Normes de Castelló]]. Ad estos primers anys pertanyen alguns artículs escrits en valencià, entre ells l'ensaig ''El País Valencià'' (sic) ([[1933]]), que formava part dels Quaderns d'Orientació Valencianista ''L'Estel''.

== Enllaços externs ==

* [http://dbe.rah.es/biografias/27625/felipe-mateu-i-llopis Biografia de Felip Mateu i Llopis - Real Acadèmia de l'Història]
26 038

edicions

Menú de navegació