2504
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 22:
Llínea 22: − + + − === Origens de Barcelona ===+ − === Origens de Tarragona ===+ − + + + − + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Història
== Història ==
== Història ==
=== Primers pobladors ===
=== Edat antiga ===
Els orígens de Barcelona es remonten a varis assentaments dels laietans, un poble íber, que a diferència dels grecs que es varen assentar en Empúries i Roses (Girona) o als romans que es varen assentar en Tarraco (Tarragona) sí eren originaris de la península. Pot afirmar-se per tant que els orígens dels barcelonesos estan més vinculats al restant de la península que els catalans.
El propi nom de Barcelona o Barcino prové, segons els estudis més fiables, del temps dels *íberos. Aixina ho afirma el filòlec Joan Coromines i Vigneaux. No obstant en l'any 15 a.C. el nom de la ciutat va passar a ser Colónia Faventia Iulia Augusta Pia Barcino.
Despuix d'una ocupació romana de quatre sigles (de l'I al V d.C.), sorgixen alguns usurpadors al tro de Roma que prenen precisament a Barcelona com a capital, és el cas de Màxim de Hispània (anys 409-422) i Sebastián (any 444). Note's que Màxim és conegut com “de Hispania” i no de “Catalunya” puix aparte de que la paraula Catalunya és un invent posterior, Barcelona ya des de l'antiguetat s'ha considerat un territori fortament vinculat al restant de la península.
=== Comtat de Barcelona ===
=== Edat mija ===
Despuix del periodo romà la ciutat és ocupada pels visigots que la trien com a capital d'un nou regne. El primer rei visigot de la península, Ataulf, situa a Barcelona com a capital del regne cristià visigot en l'any 414 d.C. Un estat que aplegaria a governar tota la península ibèrica durant casi 300 anys.
En esta época ciutats anteriorment importants com Tarraco (Tarragona) decau i passen a ser de segon orde. La preeminència de Barcelona en la regió ve d'antic.
=== Proposta d'autonomia ===
El rei visigot Ataúlfo, es va casar en Gala Placidia, filla, germana i mare de varis emperadors de l'Imperi Romà d'Occident. Barcelona va aplegar llavors a emetre moneda imperial (i no provincial) per lo que l'importància de la ciutat era màxima.
En l'any 711 els àraps invadixen tota la península i ocupen el territori de l'actual Barcelona durant 83 anys. Els carolingis (provinents de l'actual França) comandats per Ludovico Pío reconquistan la ciutat per al cristianisme en l'any 801, i a partir d'ahí se succeïx una llarga cadena de comtes barcelonesos creguts al govern dels francs (hereus dels *carolingios).
En l'any 985 els francs es neguen a socórrer a la ciutat, que estava sent atacada per l'eixèrcit àrap de Almanzor, i com a resposta la ciutat decidix independisar-se i en ella tota la regió immediatament circumdant, #lo que aproximadament equival a l'actual àrea metropolitana de Barcelona. El comte Borrell II i el seu fill Ramón Borrell governen ya de facto com a sobirans independents d'un minúscul territori que és el comtat de Barcelona.
El territori de Barcelona comença a ser conegut com el comtat de Barcelona. Un territori que es autogobernà de manera independent molt abans que atres territoris catalans.
=== Edat Moderna ===
La decadència es va iniciar a partir del sigle XV en altibaixos, i es prolongaria a lo llarc dels sigles següents. Les tensions derivades de l'unió dinàstica en Castella, iniciada en el matrimoni entre Fernando II d'Aragó i Isabel de Castella, va alcançar el seu moment àlgit en la guerra dels Segadors, entre 1640 i 1651, i més vesprada, en la guerra de Successió (de 1706 a 1714), que va significar la desaparició de moltes de les institucions pròpies de Catalunya i la construcció de la fortalea militar de la ciutadella, mentres que l'idioma català va quedar relegat a l'àmbit privat.
=== Edat contemporànea ===
==== Revolució industrial ====
La recuperació econòmica iniciada a finals del sigle XVIII i l'industrialisació en el sigle XIX varen propiciar que Barcelona tornara a convertir-se en un important centre polític, econòmic i cultural, al front de la cridada Renaixença. cal destacar en el procés d'industrialisació el monopoli de comerç textil entre Espanya i Cuba, que va ser fixat en Barcelona en un moment de crisis en l'indústria textil de cotó, i que va assentar l'industrialisació en Catalunya; i el diferencial de creiximent, mentres que en atres parts del país l'indústria desapareixia davant la crisis. Una atra conseqüència d'este monopoli textil en el sigle XIX entre Barcelona i Cuba, va ser la queixa dels cubans sobre la "teoria de l'embut", ampla per a Espanya i estreta per a Cuba, i que va ser la raïl del malestar cubà i que va generar tumults i el moviment d'independència en busca de l'igualtat econòmica en el respal de EE.UU. La ciutat va poder derribar les seues muralles i es annexionà en 1897 sis municipis limítrofs, lo que li va permetre créixer i planificar el seu desenroll urbà i industrial liderat per l'innovador pla de l'Eixample d'Ildefons Cerdá, que va traçar els carrers en quadrícula i els cantons en cantonada. Va ser també sèu de dos Exposicions Universals en 1888 i 1929.
==== Mancomunitat de Catalunya ====
En 1914, l'actual territori de Tabarnia passaria a formar part de la Mancomunitat de Catalunya, institució promoguda pel dirigent de la catalanista Lliga Regionalista Enric Prat de la Riba i creada per un Real Decret del govern espanyol. Va ser dissolta en 1925 per la Dictadura de Primo de Rivera.
==== Proposta d'autonomia ====
Degut a la situació a la que l'independentisme ha portat a Catalunya, naixqué la proposta de formar una autonomía en esta zona i es promogué la creació d'una autonomia en el nom de Tabarnia.
Degut a la situació a la que l'independentisme ha portat a Catalunya, naixqué la proposta de formar una autonomía en esta zona i es promogué la creació d'una autonomia en el nom de Tabarnia.