Diferència entre les revisions de "Comités de Defensa de la República"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Comités de Defensa de la República.png|miniaturadeimagen|DCR]]
 
[[Archiu:Comités de Defensa de la República.png|miniaturadeimagen|DCR]]
  
En un primer es denominaven Comités de Defensa del Referèndum i ara en avant els denominarem en les sigles CDR.
+
Els '''Comités de Defensa de la República''' (en [[català]], '''Comitès de Defensa de la República''') que originalment se denominaven '''Comités de Defensa del Referèndum'''(en català, '''Comitès de Defensa del Referèndum''') o simplement coneguts per les sigles '''CDR''' tenen el seu orige en l'any dosmil dèsset, concretament el trenta de setembre d'eix any, en un grup de gent que en un primer moment dirigia la seua activitat a colaborar per a que es realisara la consulta de l'[[01/10/2017|u d'octubre del dosmil dèsset]], pero en els últims mesos s'han convertit en grups molt violents, podent destacar-se les següents dates:
Tenen el seu orige en l'any dos mil dèsset (2.017), concretament el trenta de setembre d'eixe any (30/09/2017), en un grup de gent que en un primer moment la seua activitat estava dirigida a colaborar per a que es realisara la consulta de l'un d'octubre del dos mil dèsset ([[01/10/2017]]), pero en els últims mesos s'han convertit en grups molt violents, podent destacar-se les següents dates:
 
  
''El vintiquatre de febrer del dos mil dèneu (24/02/2019)'', en motiu de la fira '''Mobile World Congress''', els CDR ocupaven la plaça d'Espanya de la ciutat comtal per a protestar contra la Monarquia, sense oblidar-se de Felip VI.
+
''El vintiquatre de febrer del dosmil dèneu'', en motiu de la fira '''Mobile World Congress''', els CDR ocupaven la plaça d'Espanya de la [[Barcelona|ciutat comtal]] per a protestar contra la Monarquia, sense oblidar-se de Felip VI.
En este acte van aplegar a la mitat de l'escalinata de Montjuïc en un primer intent, on no hagué cap enfrontament en els Mossos d'Esquadra, per a despuix tornar sobre els seus propis passos i concentrar-se en Plaça d'Espanya, on desplegaren tot l'entancat que trobaren per a tallar els carrers, impedint als congressistes retornar als hotels per carretera, encara que tenien la via dels Ferrocarrils Catalans de la Generalitat i el Metro, produint aixina demores que van fer que les cridades a  les centralites de taxis colapsaren.
+
En est acte aplegaren a la mitat de l'escalinata de Montjuïc en un primer intent, on no hi hagué cap enfrontament en els Mossos d'Esquadra, per a despuix tornar sobre els seues pròpies passes i concentrar-se en Plaça d'Espanya, a on desplegaren tot l'entancat que trobaren per a tallar els carrers, impedint als congressistes retornar als hotels per carretera, encara que tenien la via dels Ferrocarrils Catalans de la Generalitat i el Metro, produint aixina retarts que feren que les tocades a  les centraletes de taxis colapsaren.
 
   
 
   
''L'un d'abril del dos mil dèneu (01/04/2019)'', i aprofitant el dumenge per l''''Operació Retorn de Semana Santa''', van alçar les barreres dels peages en l'autopista AP-7 en La Roca del Vallès (Barcelona), en la C-16 en Sant Vicenç de Castellet (Barcelona), en l'AP-7 en El Vendrell (Tarragona) i en l'AP-7 en L'Hospitalet de l'Infant (Tarragona) per a que els coches passaren sense pagar. Desenrollant-se l'acció  de la mateixa manera en tots els punts.
+
''L'u d'abril del dosmil dèneu'', i aprofitant el dumenge per l''''Operació Retorn de Semana Santa''', alçaren les barreres dels peages en l'autopista AP-7 en La Roca del Vallès (Barcelona), en la C-16 en Sant Vicenç de Castellet (Barcelona), en l'AP-7 en El Vendrell (Tarragona) i en l'AP-7 en L'Hospitalet de l'Infant (Tarragona) per a que els automòvils passaren sense pagar. Desenrollant-se l'acció  de la mateixa manera en tots els punts.
En esta ocasió portaven pancartes en lemes com a 'Benvinguts a la República' i 'O República o afectem l'economia, folga general', i repartixen fullets als conductors en els que defenen que les carreteres deuen ser públiques i gratuïtes, i que "contra esta situació d'injustícia l'única solució possible és la desobediència colectiva".
+
En esta ocasió portaven pancartes en lemes com a 'Benvinguts a la República' i 'O República o afectem l'economia, folga general', i repartixen fullets als conductors en els quals defenen que les carreteres deuen ser públiques i gratuïtes, i que "contra esta situació d'injustícia l'única solució possible és la desobediència colectiva".
  
Sobre la seua afiliació política, en apariència estan lligats a la [[CUP]], [[Arran]] i atres organisacions polítiques, socials i sindicals, encara que apelen a captar gent de moviments socials en general, no solament de l'àmbit independentiste. El seu discurs interpela a persones que estan en contra de les actuacions del govern espanyol en els últims mesos en relació en el conflicte català.
+
Sobre la seua afiliació política, en apariència estan lligats a la [[CUP]], [[Arran]] i atres organisacions polítiques, socials i sindicals, encara que apelen a captar gent de moviments socials en general, no solament de l'àmbit independentiste. El seu discurs interpela a persones que estan en contra de les actuacions del govern espanyol en els últims mesos en relació en el conflicte català. Sobre l'organisació, tenen una estructura horisontal, una forma assambleària i cobren força en l'àmbit local.
Sobre l'organisació, una estructura horisontal, una forma assambleària i cobren força en l'àmbit local.
 
  
L'última notícia que hi ha d'ells, es que ''el vintitrés de setembre d'este any (23/09/2019)'', sèt integrants d'estos grups ('''CDR''') han segut detinguts en una investigació que porta el Juge de l'Audiència Nacional, qui els ha ingressat en presó preventiva en el marc de l'operació Judas. Durant les vistes, el Juje va considerar que existien indicis de que els mateixos formaren part del denominat '''Equip de Resposta Tàctica (ERT)''', una organisació dins dels CDR en una estructura jerarquisada que pretenia instaurar la república catalana per qualsevol via, inclús les violentes.
+
L'última notícia que hi ha d'ells és que ''el vintitrés de setembre del dosmil dèneu'', sèt integrants d'estos grups han segut detinguts en una investigació que porta el juge de l'Audiència Nacional, qui els ha ingressat en presó preventiva en el marc de l'operació Judes. Durant les vistes, el juge va considerar que existien indicis de que formaren part del denominat '''Equip de Resposta Tàctica (ERT)''', una organisació dins dels CDR en una estructura jerarquisada que pretenia instaurar la república catalana per qualsevol via, fins les violentes.
Els delictes que els imputen son integració en grup de naturalea terrorista, conspiració per a cometre estralls (en castellano delito de estragos) i tinença ilícita d'explosius.
+
Els delictes que els imputen són integració en grup de naturalea terrorista, conspiració per a cometre estralls i tinença ilícita d'explosius.
 
Esta causa es manté baix secret de sumari per ara.
 
Esta causa es manté baix secret de sumari per ara.

Revisió de 14:00 30 set 2019

DCR

Els Comités de Defensa de la República (en català, Comitès de Defensa de la República) que originalment se denominaven Comités de Defensa del Referèndum(en català, Comitès de Defensa del Referèndum) o simplement coneguts per les sigles CDR tenen el seu orige en l'any dosmil dèsset, concretament el trenta de setembre d'eix any, en un grup de gent que en un primer moment dirigia la seua activitat a colaborar per a que es realisara la consulta de l'u d'octubre del dosmil dèsset, pero en els últims mesos s'han convertit en grups molt violents, podent destacar-se les següents dates:

El vintiquatre de febrer del dosmil dèneu, en motiu de la fira Mobile World Congress, els CDR ocupaven la plaça d'Espanya de la ciutat comtal per a protestar contra la Monarquia, sense oblidar-se de Felip VI. En est acte aplegaren a la mitat de l'escalinata de Montjuïc en un primer intent, on no hi hagué cap enfrontament en els Mossos d'Esquadra, per a despuix tornar sobre els seues pròpies passes i concentrar-se en Plaça d'Espanya, a on desplegaren tot l'entancat que trobaren per a tallar els carrers, impedint als congressistes retornar als hotels per carretera, encara que tenien la via dels Ferrocarrils Catalans de la Generalitat i el Metro, produint aixina retarts que feren que les tocades a les centraletes de taxis colapsaren.

L'u d'abril del dosmil dèneu, i aprofitant el dumenge per l'Operació Retorn de Semana Santa, alçaren les barreres dels peages en l'autopista AP-7 en La Roca del Vallès (Barcelona), en la C-16 en Sant Vicenç de Castellet (Barcelona), en l'AP-7 en El Vendrell (Tarragona) i en l'AP-7 en L'Hospitalet de l'Infant (Tarragona) per a que els automòvils passaren sense pagar. Desenrollant-se l'acció de la mateixa manera en tots els punts. En esta ocasió portaven pancartes en lemes com a 'Benvinguts a la República' i 'O República o afectem l'economia, folga general', i repartixen fullets als conductors en els quals defenen que les carreteres deuen ser públiques i gratuïtes, i que "contra esta situació d'injustícia l'única solució possible és la desobediència colectiva".

Sobre la seua afiliació política, en apariència estan lligats a la CUP, Arran i atres organisacions polítiques, socials i sindicals, encara que apelen a captar gent de moviments socials en general, no solament de l'àmbit independentiste. El seu discurs interpela a persones que estan en contra de les actuacions del govern espanyol en els últims mesos en relació en el conflicte català. Sobre l'organisació, tenen una estructura horisontal, una forma assambleària i cobren força en l'àmbit local.

L'última notícia que hi ha d'ells és que el vintitrés de setembre del dosmil dèneu, sèt integrants d'estos grups han segut detinguts en una investigació que porta el juge de l'Audiència Nacional, qui els ha ingressat en presó preventiva en el marc de l'operació Judes. Durant les vistes, el juge va considerar que existien indicis de que formaren part del denominat Equip de Resposta Tàctica (ERT), una organisació dins dels CDR en una estructura jerarquisada que pretenia instaurar la república catalana per qualsevol via, fins les violentes. Els delictes que els imputen són integració en grup de naturalea terrorista, conspiració per a cometre estralls i tinença ilícita d'explosius. Esta causa es manté baix secret de sumari per ara.