Llínea 20: |
Llínea 20: |
| Això no li va impedir seguir en la seua vida normal. Quan en la ciutat construïxen la piscina de ''la Salera'', decidix provar en la competició i s'inscriu en el [[Club Aquàtic Castelló]], sense dir res de la seua dolència i on competí en nadadors convencionals en competicions autonòmiques i nacionals en 14 anys, conseguint en l'Autonòmic d'estiu [[Benidorm]] de [[2012]], medalla de Bronze en 200 palometa i en el Nacional d'hivern [[Palma de Mallorca]] del mateix any, en Relleus 4×100 estils i 4×200 lliures, 13ª i 15ª posició respectivament; i, ademés, va quedar a centèsimes de la mínima dels 100 palometa. | | Això no li va impedir seguir en la seua vida normal. Quan en la ciutat construïxen la piscina de ''la Salera'', decidix provar en la competició i s'inscriu en el [[Club Aquàtic Castelló]], sense dir res de la seua dolència i on competí en nadadors convencionals en competicions autonòmiques i nacionals en 14 anys, conseguint en l'Autonòmic d'estiu [[Benidorm]] de [[2012]], medalla de Bronze en 200 palometa i en el Nacional d'hivern [[Palma de Mallorca]] del mateix any, en Relleus 4×100 estils i 4×200 lliures, 13ª i 15ª posició respectivament; i, ademés, va quedar a centèsimes de la mínima dels 100 palometa. |
| | | |
− | Comentava en una entrevista: “Entrenava per inèrcia, si tenia alguna cosa, no anava i no passava res”. Fins que es va marchar al [[Club Castàlia Castelló]]: “La majoria dels meus companyers varen canviar de club perque no els agradava l'entrenador i vaig decidir provar yo també”. Allí coneixerà a Vicente Richard, el seu entrenador en mayúscules, “nos entenem a la perfecció. Quan parle en ell em sent més tranquila”. “Va ser llavors quan vaig començar a entrenar més en sério, fins i tot doblava en alguns dies de la semana, pero encara aixina no obtenia els resultats que esperava…”. | + | Comentava en una entrevista: “Entrenava per inèrcia, si tenia alguna cosa, no anava i no passava res”. Fins que es va marchar al [[Club Castàlia Castelló]]: “La majoria dels meus companyers varen canviar de club perque no els agradava l'entrenador i vaig decidir provar yo també”. Allí coneixerà a Vicente Richard, el seu entrenador en mayúscules, “nos entenem a la perfecció. Quan parle en ell em sent més tranquila”. “Va ser llavors quan vaig començar a entrenar més en sério, inclús doblava en alguns dies de la semana, pero encara aixina no obtenia els resultats que esperava…”. |
| | | |
| “Yo competia a nivell convencional, sense saber que podia fer-ho a nivell adaptat, encara que despuix també he seguit nadant en el meu club en competicions normals pese a estar en desventaja perque, a nivell autonòmic, també em defenc”. I fon precisament el seu entrenador Vicente Richard qui va notar que ella no veïa be. Ell preguntà als seus pares, i li expongueren el problema que adolix Ariadna. En la temporada 2013/14 els seus pares l'inscriuen en un campament deportiu organisat per l'[[ONCE]] de la [[Comunitat Valenciana]] per a que coneguera chiquets en patologies similars a la seua. Els monitors queden sorpresos per les seues marques en natació i varen recomanar a la seua família parlar en el Coordinador de Deports de Valéncia de l'ONCE, per a iniciar-la en l'alta competició adaptada. “Mai haguera imaginat, que la natació adaptada, podria obrir-me les portes per a uns [[Jocs Paralímpics]]”, comentaria Ariadna posteriorment. | | “Yo competia a nivell convencional, sense saber que podia fer-ho a nivell adaptat, encara que despuix també he seguit nadant en el meu club en competicions normals pese a estar en desventaja perque, a nivell autonòmic, també em defenc”. I fon precisament el seu entrenador Vicente Richard qui va notar que ella no veïa be. Ell preguntà als seus pares, i li expongueren el problema que adolix Ariadna. En la temporada 2013/14 els seus pares l'inscriuen en un campament deportiu organisat per l'[[ONCE]] de la [[Comunitat Valenciana]] per a que coneguera chiquets en patologies similars a la seua. Els monitors queden sorpresos per les seues marques en natació i varen recomanar a la seua família parlar en el Coordinador de Deports de Valéncia de l'ONCE, per a iniciar-la en l'alta competició adaptada. “Mai haguera imaginat, que la natació adaptada, podria obrir-me les portes per a uns [[Jocs Paralímpics]]”, comentaria Ariadna posteriorment. |