Ensomi

L'ensomi,</ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Ensomihttps://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Ensòmithttps://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Ensomnihttps://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Somihttps://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Somni<ref> és un procés imaginatiu de la ment que té lloc mentres el subjecte dorm. Si es manté la consciència durant l'ensomi, se tracta d'un ensomi lúcit.

Funció de l'ensomi

Hi ha diverses teories que tracten d'explicar la funció de l'ensomi.

La teoria que afirma que és una manera de processar amenaces. Un estudi sobre lo que es diu mentres s'ensomia trobà que casi el 60% de lo que es diu és "desagradable", lo que pot considerar-se evidència a favor d'eixa teoria.

Fisiologia de l'ensomi

Les investigacions dels últims anys han aclarit molts aspectes dels ensomis, pero el principal ha segut el descobriment de la fisiologia de l'ensomi.

Els nortamericans Eugene Aserinsky i Nathaniel Kleitman, pioners en l'investigació dels ensomis, varen iniciar en l'any 1953 una série d'estudis que demostraren que els ensomis no consistixen en imàgens efímeres que se li apareixen a l'individu en el moment de despertar-se, sino que tenen lloc durant un procés fisiològic específic.

És durant les fases REM quan s'ensomia. Per tant, s'ensomia de quatre a cinc voltes cada nit. Pareix que és més fàcil recordar un ensomi si la persona es desperta enmig d'una fase REM o immediatament despuix. Per a recordar-los tots, seria menester despertar-se quatre o cinc voltes cada nit en el periodo de fase REM.

L'ensomi en la cultura

Històricament, s'ha provat de desburgar el significat dels ensomis, que a voltes eren vists com a procediment d'endevinació o com l'intent de sers transcendentals (deus o àngels) de comunicar-se en els sers humans. Aixina, en la Bíblia apareix l'història de Josep, que interpretava els ensomis de la família dels faraons egipcis o l'àngel de l'Anunciació, que entra dins de l'ensomi de la Mare de Deu.

Els grecs, aixina com molts pobles amerindis, animaven a covar ensomis (provocar-los) per a comunicar-se en les divinitats. Morfeu era el patró d'eixos viages onírics. El surrealisme va reivindicar l'ensomi, regne de l'inconscient, com a font d'inspiració per a l'art.

El contingut de l'ensomi pareix que no està lligat a la cultura (sí que ho poden estar l'ambientació o la narració posterior), puix hi ha una série d'elements presents en la major part d'ensomis:

• Emocions: en un ensomi, predomina una emoció concreta i abunden més les negatives, com ara l'ansietat, que les positives
• Els hòmens tendixen a ensomiar més en actes que impliquen agressivitat i els seus personages solen ser masculins
• Només un 10% dels ensomis té contingut sexual (percentage que aumenta en l'adolescència), en contra de l'estereotip, segons E. Zadra
• Hi ha històries o situacions repetides en més d'un 60% dels casos
• Els temes recurrents són l'escola, aplegar tart, caure o perdre's, la mort d'una persona coneguda i accidents.

Vore també

• Sigmund Freud.
• Son.