Canvis

== Història ==

== Història ==

El Colege Universitari de Castelló naixqué l'any [[1969]], en temps del [[Franquisme|franquisme]]. El centre dependia de l'[[Universitat de Valéncia]] i es podien estudiar els primers tres cursos de formació de les carreres de lletres i ciències. Els alumnes del CUC arribaven a la ciutat de [[Valéncia]] a estudiar el segon cicle de les respectives carreres. El CUC fon la primera pedra per a que anys més tart Castelló tinguera una Universitat ([[1991]]). Les primeres aules foren en el Seminari Mater Dei de Castelló, gràcies a la cesió del bisbat. El CUC naixqué en 200 alumnes i arribà a tindre uns 2.000.  

El Colege Universitari de Castelló naixqué en l'any [[1969]], en temps del [[Franquisme|franquisme]]. El centre dependia de l'[[Universitat de Valéncia]] i es podien estudiar els primers tres cursos de formació de les carreres de lletres i ciències. Els alumnes del CUC arribaven a la ciutat de [[Valéncia]] a estudiar el segon cicle de les respectives carreres. El CUC fon la primera pedra per a que anys més tart Castelló tinguera una Universitat ([[1991]]). Les primeres aules foren en el Seminari Mater Dei de Castelló, gràcies a la cesió del bisbat. El CUC naixqué en 200 alumnes i arribà a tindre uns 2.000.  

== Organisació ==

== Organisació ==

El primer director fon Agustín Escardino, José Quereda de subdirector i com a cap de Ciències, Julio Media i cap de lletres, Ismael Roca. Es constituí un Patronat presidit per Carlos Fabra Andrés i més tart per Vicent Petit. Tant el Bisbat (el bisbe Pont i Gol), com els ajuntaments i la [[Diputació de Castelló]] ajudaren econòmicament. [[José María Mulet Ortiz|José María Mulet]] i Teófilo Sanfeliu, entre atres, foren els principals impulsors dels estudis en el Colege Universitari. La gent arribava a Valéncia molt ben preparada.  

El primer director fon Agustín Escardino, José Quereda de subdirector i com a cap de Ciències, Julio Media i cap de lletres, Ismael Roca. Es constituí un Patronat presidit per [[Carlos Fabra Andrés]] i més tart per Vicent Petit. Tant el Bisbat (el bisbe Pont i Gol), com els ajuntaments i la [[Diputació de Castelló]] ajudaren econòmicament. [[José María Mulet Ortiz|José María Mulet]] i Teófilo Sanfeliu, entre atres, foren els principals impulsors dels estudis en el Colege Universitari. La gent arribava a Valéncia molt ben preparada.

== Universitat Jaume I ==

== Universitat Jaume I ==

Castelló conta en l'actualitat en una universitat pública, l'[[Universitat Jaume I]] (UJI), situada en un únic campus en l'oest de la ciutat. Fon creada en l'any 1991,​ i conta en 13.000 alumnes. Va nàixer a partir del Colege Universitari de Castelló, que depenia de l'Universitat de Valéncia. Consta de tres facultats i una escola superior, oferint 28 titulacions i dos títuls propis. En ella s'ubica l'Institut de Tecnologia Ceràmica "Agustín Escardino".

Castelló conta en l'actualitat en una universitat pública, l'[[Universitat Jaume I]] (UJI), situada en un únic campus en l'oest de la ciutat. Fon creada en l'any [[1991]],​ i conta en 13.000 alumnes. Va nàixer a partir del Colege Universitari de Castelló, que depenia de l'Universitat de Valéncia. Consta de tres facultats i una escola superior, oferint 28 titulacions i dos títuls propis. En ella s'ubica l'Institut de Tecnologia Ceràmica "Agustín Escardino".

== Referències ==

== Referències ==