Diferència entre les revisions de "Lluís Revest"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 14: Llínea 14:
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
A pesar de nàixer en la ciutat de Valéncia, es va traslladar de ben menut a Castelló. Estudià Filosofia i Lletres, branca d'Història, en l'[[Universitat de Valéncia]], a on va ser ajudant de l'archiver de la [[Catedral de Valéncia]], [[Roc Chabás]]. En tornar a Castelló va començar a interessar-se per la difusió de la llengua i cultura valencianes, començant a impartir classes de gramàtica valenciana en el Cassino dels Artesans.
+
A pesar de nàixer en la ciutat de Valéncia, es va traslladar de ben menut a Castelló. Estudià Filosofia i Lletres, branca d'Història, en l'[[Universitat de Valéncia]], on va ser ajudant de l'archiver de la [[Catedral de Valéncia]], [[Roc Chabás]]. En tornar a Castelló va començar a interessar-se per la difusió de la llengua i cultura valencianes, començant a impartir classes de gramàtica valenciana en el Cassino dels Artesans.
  
 
Junt en Ángel Sánchez Gozalbo, [[Gaeta Huguet i Breva]], Joan Carbó Doménech i [[Salvador Guinot Vilar]], fon un dels fundadors de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC). En fundar-se la SCC es va fer càrrec de l'estudi de les Cartes Pobles, pel seu coneiximent de les llengües clàssiques. Ben pronte, i fins a la seua mort, passaria a ocupar la secretaria de la Societat.
 
Junt en Ángel Sánchez Gozalbo, [[Gaeta Huguet i Breva]], Joan Carbó Doménech i [[Salvador Guinot Vilar]], fon un dels fundadors de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC). En fundar-se la SCC es va fer càrrec de l'estudi de les Cartes Pobles, pel seu coneiximent de les llengües clàssiques. Ben pronte, i fins a la seua mort, passaria a ocupar la secretaria de la Societat.
Llínea 29: Llínea 29:
  
 
Entre les seues obres destaca: ''La Llengua Valenciana. Notes per al seu estudi i conreu'' (Castelló, [[1930]]) a on demostra grans coneiximents llingüístics.
 
Entre les seues obres destaca: ''La Llengua Valenciana. Notes per al seu estudi i conreu'' (Castelló, [[1930]]) a on demostra grans coneiximents llingüístics.
 +
 +
== Obra ==
 +
 +
* ''Madona santa María del Lledó''
 +
* ''Aportación a la bibliografía de Mossén Betí''
 +
* ''La enseñanza en Castellón de 1374 a 1400''
 +
* ''Hospitales y pobres en el Castellón de otros tiempos''
 +
* ''La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu''
 +
* ''Castellón y los venecianos''
 +
* ''La ermita de Santa Magdalena''
 +
* ''Libre d'Ordinacions de la Vila de Castellón de la Plana''
 +
 +
També realisà estudis sobre els temples de Sant Agustí, l'Iglésia Major de Santa Maria i el Convent de les monges clarises de Castelló.
  
 
== Goigs a la Mare de Deu del Lledó ==
 
== Goigs a la Mare de Deu del Lledó ==

Revisió de 11:55 14 set 2019

Lluís Revest Corzo
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Historiador, escritor i croniste
Naiximent: 1892
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1963
Lloc de defunció: Castelló, Regne de Valéncia, Espanya

Lluís Revest Corzo (Valéncia, 1892 - Castelló, 1963) fon un historiador, escritor en llengua valenciana, archiver i croniste oficial de la ciutat de Castelló.

Biografia

A pesar de nàixer en la ciutat de Valéncia, es va traslladar de ben menut a Castelló. Estudià Filosofia i Lletres, branca d'Història, en l'Universitat de Valéncia, on va ser ajudant de l'archiver de la Catedral de Valéncia, Roc Chabás. En tornar a Castelló va començar a interessar-se per la difusió de la llengua i cultura valencianes, començant a impartir classes de gramàtica valenciana en el Cassino dels Artesans.

Junt en Ángel Sánchez Gozalbo, Gaeta Huguet i Breva, Joan Carbó Doménech i Salvador Guinot Vilar, fon un dels fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura (SCC). En fundar-se la SCC es va fer càrrec de l'estudi de les Cartes Pobles, pel seu coneiximent de les llengües clàssiques. Ben pronte, i fins a la seua mort, passaria a ocupar la secretaria de la Societat.

La seua tasca d'erudit va trobar difusió en diferents revistes científiques —sobretot en el bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura— sense oblidar les tasques de divulgació en prensa.

Fon bibliotecari de la Biblioteca Provincial de Castelló. En l'any 1929 fon nomenat archiver municipal, i en 1944, en morir Salvador Guinot, fon nomenat croniste de la ciutat.

Professor de Lletres en l'Institut Francesc Ribalta de Castelló des de l'any 1917 i de Filosofia de 1948 a 1959.

Lluís Revest fon discípul del patriarca castellonenc Gaeta Huguet i Breva.

Lluís Revest fon l'autor de la lletra dels goigs a la Mare de Deu del Lledó que encara es canten en la seua Basílica.

Entre les seues obres destaca: La Llengua Valenciana. Notes per al seu estudi i conreu (Castelló, 1930) a on demostra grans coneiximents llingüístics.

Obra

  • Madona santa María del Lledó
  • Aportación a la bibliografía de Mossén Betí
  • La enseñanza en Castellón de 1374 a 1400
  • Hospitales y pobres en el Castellón de otros tiempos
  • La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu
  • Castellón y los venecianos
  • La ermita de Santa Magdalena
  • Libre d'Ordinacions de la Vila de Castellón de la Plana

També realisà estudis sobre els temples de Sant Agustí, l'Iglésia Major de Santa Maria i el Convent de les monges clarises de Castelló.

Goigs a la Mare de Deu del Lledó

Del poble de Castelló

sigau llum i auxiliadora,

de l'amor nostre Senyora

Mare de Deu del Lledó. (tornada)

Sou l'hort tancat ahon creixia

la flor del Déu humanat;

de la eterna Caritat

sou la Esposa ¡oh verge pia!

Vós sola en la Concepció

sou de l'infern triunfadora, (tornada)

Sou clar estrel, llum i guía

que mostra'l port a la nau;

sou l'arc-iris de la pau

¡oh Santa Verge Maria!

Sou la dorada Mansió

en que Deu complagut mora, (tornada)

D'amor puríssim la mel

en Vós trobem dolça Mare;

sou l'escut qui nos ampare

i sou la porta del Cel.

Sou de Deu la bendició,

Sou del día etern l'aurora, (tornada)

Del vostre amor un cantar

és tota la nostra historia;

Castelló ha begut sa glòria

ací al peu del vostre altar.

Es la vostra protección

de sa grandea penyora, (tornada)

Vostra santa mà deté

de Deu la justa vengança;

Vós sou la nostra esperança

i el sol de la nostra Fe.

Sou bàlsem i curació

del qui vostre auxili implora, (tornada)

A la plan beneïx

vostra mà, i del vostre amor

és un cantar cada flor

que'n esta terra florix.

Sancera la creació

vos diu ací triunfadora, (tornada)

¡Doneu vostre amor en signe

de salvació als vostres fills!

¡Trobe en Vós en los perills

tot home auxili benigne!

Trobe oìt tota oració

i conhort tot lo qui plora, (tornada)

Per a tota enfermetat

sigau Vós la medicina;

¡oh sanadora piscina

de la lepra del pecat!

¡Trobe en Vós consolació

lo cor qui del Cel s'anyora! (tornada)

Protegiu los nostres camps,

beneiu la nostra terra,

aparteu d'ací la guerra,

la fam, la pesta i los llamps.

Tot treball honrat i bo

trobe en Vós sa protectora, (tornada)

En Vós valor lo soldat

trobe, i lo qui estudia ciencia,

trobe el pobre en Vos paciencia

i vega el ric Caritat.

Trobe'l sacerdot la unció

de nostra fe defensora, (tornada)

Beneiu nostra alegria,

consoleu nostra tristor

i sempre del vostre amor

ompliu-nos, Verge María.

Tingam vostra protección

ara i de la mort a l'hora, (tornada)

Del poble de Castelló

sigau llum i auxiliadora,

de l'amor nostre Senyora

Mare de Deu del Lledó.

Lletra: D. Lluís Revest i Corzo Música: D. Vicent Ripollés i Pérez (Canonge de Valéncia i fill de Castelló)