2519
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 78:
Llínea 78: − + − + − + − + − + − + − + − + − La Alemanya reunificada conserva tradicions que es remonten al [[segle XIX]]: el [[sufragi universal]] y la estructura parlamentaria, desenrollada en temps del [[Reichstag (parlament alemany)|Reichstag]]. S'ha conservat també certa continuïtat espacial: el [[Tractat Dos més Quatre]], acta fundacional internacional de la Alemanya reunificada, reafirma la solució de la «chicoteta Alemanya». Els acorts establiren la retirada gradual de las tropes soviètiques de Alemanya Oriental ab la garantia per part de la OTAN de no situar forces en el est de l'Alemanya unificada.+ − + − + − + − Es una [[república federal]], [[Democràcia representativa|democràtica, representativa]] y [[Parlamentarisme|parlamentaria]]. El sistema polític alemany opera baix un marc establert en el [[Constitució|document constitucional]] de [[1949]] conegut com la ''[[Grundgesetz]]'' (Llei Fonamental). Al nomenar el document Grundgesetz, en lloc de [[Verfassung]] (constitució), els autors expressaren l'intenció de que seria substituit per una constitució adequada una vegada que Alemanya fou reunificada com un estat. Les esmenes a la Grundgesetz generalment requerien una majoria de dos tercies d'ambes càmares del [[parlament]]; els artículs que garantisen els drets fonamentals, la separació de poders, la estructura federal, y el dret de resistir als intents de derrocar la constitució son vàlits en perpetuïtat y no poden ser modificats.<ref>[http://www.gesetze-im-internet.de/gg/art_79.html Artícul 79 of the Grundgesetz] (German) Bundesministerium der Justiz. Retrieved 2008, 12-07.</ref> A pesar de l'intenció inicial, la Grundgesetz seguix en vigor després de la reunificació alemanya en [[1990]], encara que ab algunes modificacions.+ − + − + − + − + − + Llínea 163:
Llínea 163: − + − + − + Llínea 175:
Llínea 175: − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + −
sense resum d'edició
En 1936 les tropes alemanyes entraren en la [[Crisis de Renania|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de apaciguamiento]] que va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]]'' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovaquia anexionant-se la part checa i establint un govern títere en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el 1 de setembre de 1939, quant [[Invasió de Polonia en 1939|va atacar Polonia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el términi ''[[Blitzkrieg]]'' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de França i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en Europa, i [[Túnez]] i [[Líbia]] en el nort d'Àfrica. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del Japó (qui fea la seua propia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit Albània, Etiopia, controlava Líbia junt en els alemanys i atacava Malta i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada per el mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: Marroc, Argelia, Síria...), Finlàndia, Eslovènia, Croàcia, Hungria, Rumania i Bulgària.
En 1936 les tropes alemanyes entraren en la [[Crisis de Renania|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de apaciguamiento]] que va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]]'' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovaquia anexionant-se la part checa i establint un govern títere en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el 1 de setembre de 1939, quant [[Invasió de Polonia en 1939|va atacar Polonia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el términi ''[[Blitzkrieg]]'' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de França i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en Europa, i [[Túnez]] i [[Líbia]] en el nort d'Àfrica. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del Japó (qui fea la seua propia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit Albània, Etiopia, controlava Líbia junt en els alemanys i atacava Malta i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada per el mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: Marroc, Argelia, Síria...), Finlàndia, Eslovènia, Croàcia, Hungria, Rumania i Bulgària.
Atres Estats tenien que colaborar ab els alemanys per a que no hi hagueren represalies y no foren invadits, així que la seua neutralitat estava clarament manifesta, evidentment al estar rodejats per territoris alemanys no els quedaven moltes opcions, estos Estats foren Suècia, Andorra, Mónaco, Suïssa, Liechtenstein, San Marino, El Vaticà y Turquia. En l'estiu de 1941 un eixercit de més de 3 millons d'hòmens invadiren l'Unió Soviètica, trencant el tractat de no agressió firmat 2 anys abans. Hi hagué 3 eixercits que es dirigiren, u direcció Leningrat, atre a Moscou y l'atre a Ucrània y aplegant fins a Stalingrat y els camps petrolífers de Maykop y Grozni. Els alemanys foren ajudats ab ingents tropes de Finlàndia, Bulgària, Itàlia, Rumania e Hungria entre atres. Finalment, Alemanya fou detinguda en la [[Batalla d'Anglaterra]], durant la qual la [[Luftwaffe]] fou derrotada per la RAF. L' [[Operació Barbarroja|atac a l'Unió Soviètica]] en 1941 demostra que l'eixercit nazi era insuficient per a abarcar un territori d'estes dimensions.Els seus fracassos en las campanyes russes de 1941 (aplegar a Moscou y tallar els suministres procedents de [[Siberia]]) y 1942 (aplegar al mar Caspi per a fer-se ab el petroli), així com l'ingrés dels Estats Units (en decembre de 1941) en el conflicte, donaren un gir que dugué a la destrucció del país baix els bombardejos perpetrats per els [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|aliats]], que solament es detingueren després de la capitulació del règim nazi el 8 de maig de 1945.
Atres Estats tenien que colaborar en els alemanys per a que no hi hagueren represalies i no foren invadits, així que la seua neutralitat estava clarament manifesta, evidentment al estar rodejats per territoris alemanys no els quedaven moltes opcions, estos Estats foren Suècia, Andorra, Mónaco, Suïssa, Liechtenstein, San Marino, El Vaticà i Turquia. En l'estiu de 1941 un eixercit de més de 3 millons d'hòmens invadiren l'Unió Soviètica, trencant el tractat de no agressió firmat 2 anys abans. Hi hagué 3 eixercits que es dirigiren, un direcció Leningrat, atre a Moscou i l'atre a Ucrània i aplegant fins a Stalingrat i els camps petrolífers de Maykop i Grozni. Els alemanys foren ajudats en ingents tropes de Finlàndia, Bulgària, Itàlia, Rumania i Hungria entre atres. Finalment, Alemanya fou detinguda en la [[Batalla d'Anglaterra]], durant la qual la [[Luftwaffe]] fou derrotada per la RAF. L'[[Operació Barbarroja|atac a l'Unió Soviètica]] en 1941 demostra que l'eixercit nazi era insuficient per a abarcar un territori d'estes dimensions. Els seus fracassos en les campanyes russes de 1941 (aplegar a Moscou i tallar els suministres procedents de [[Siberia]]) i 1942 (aplegar al mar Caspi per a fer-se en el petroli), així com l'ingrés dels Estats Units (en decembre de 1941) en el conflicte, donaren un gir que dugué a la destrucció del país baix els bombardejos perpetrats pels [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|aliats]], que solament es detingueren després de la capitulació del règim nazi el 8 de maig de 1945.
En lo que més tart aplega a ser conegut com l' [[Holocaust]], el règim Nazi promulga polítiques governamentals per a avassallar a varios sectors de la societat: Judeus, comunistes, gitanos, homosexuals, [[Francmasones]], dissidents polítics, sacerdots, predicadors, [[Iglésia Confessant|opositors religiosos]], y les persones ab discapacitat, entre atres. Durant l'época nazi, uns onze millons de persones foren assessinades en el Holocaust, entre ells sis millons de judeus y tres millons de polacs. La Segona Guerra Mundial y el genocidi nazi son responsables de alrededor de 50 millons de morts en Europa.
En lo que més tart aplega a ser conegut com l'[[Holocaust]], el règim Nazi promulga polítiques governamentals per a avassallar a varios sectors de la societat: Judeus, comunistes, gitanos, homosexuals, [[Francmasones]], dissidents polítics, sacerdots, predicadors, [[Iglésia Confessant|opositors religiosos]], i les persones en discapacitat, entre atres. Durant l'época nazi, uns onze millons de persones foren assessinades en l'Holocaust, entre ells sis millons de judeus i tres millons de polacs. La Segona Guerra Mundial i el genocidi nazi son responsables d'entorn a 50 millons de morts en Europa.
=== Divisió y reunificació (1945-1990) ===
=== Divisió i reunificació (1945-1990) ===
[[Image:Deutschland_Besatzungszonen_-_1945_1946.svg.png|thumb|Zones d'ocupació en 1946.]]
[[Image:Deutschland_Besatzungszonen_-_1945_1946.svg.png|thumb|Zones d'ocupació en 1946.]]
{{AP|Història d'Alemanya des de 1945}}
{{AP|Història d'Alemanya des de 1945}}
Alemanya pergué part considerable del seu territori, que ademés [[zones d'ocupació aliada en Alemanya|va ser ocupat y dividit entre els aliats]] durant més de 45 anys. S'estima que entre 12 y 14 millons de [[Expulsió d'alemans després la Segona Guerra Mundial|alemanys ètnics y els seus descendents foren desplaçats]] de les antigues possessions de l'Imperi.<ref>{{Cita web| url = http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/misc/newsid_4788000/4788715.stm | título = Exhibició en Berlin reobri ferides | any = 2006 | obra = BBC 13.08.2006 | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = espanyol}}</ref> En [[1949]], després d'aprovar-se en el oest una [[Constitució de Alemanya|nova Constitució]], es crea la [[República Federal d'Alemanya]] (RFA), que al cap de pocs anys recobraria part de la seua sobirania, incloent la capacitat de mantindre un [[eixèrcit]], y passaria a integrar-se, en occident, com membre de les [[Comunitats Europees]] y de la [[OTAN]]. Per la seua part, la [[República Democràtica Alemanya]] (constituïda en 1949 com resposta a la fundació de la RFA) entraria des de un primer moment a formar part del [[Pacte de Varsòvia]] y el [[bloc soviètic]].
Alemanya pergué part considerable del seu territori, que ademés [[zones d'ocupació aliada en Alemanya|va ser ocupat i dividit entre els aliats]] durant més de 45 anys. S'estima que entre 12 i 14 millons d'[[Expulsió d'alemans després la Segona Guerra Mundial|alemanys ètnics i els seus descendents foren desplaçats]] de les antigues possessions de l'Imperi.<ref>{{Cita web| url = http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/misc/newsid_4788000/4788715.stm | título = Exhibició en Berlin reobri ferides | any = 2006 | obra = BBC 13.08.2006 | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = espanyol}}</ref> En [[1949]], després d'aprovar-se en l'oest una [[Constitució de Alemanya|nova Constitució]], es crea la [[República Federal d'Alemanya]] (RFA), que al cap de pocs anys recobraria part de la seua sobirania, incloent la capacitat de mantindre un [[eixèrcit]], i passaria a integrar-se, en occident, com membre de les [[Comunitats Europees]] i de l'[[OTAN]]. Per la seua part, la [[República Democràtica Alemanya]] (constituïda en 1949 com resposta a la fundació de la RFA) entraria des de un primer moment a formar part del [[Pacte de Varsòvia]] i el [[bloc soviètic]].
D'esta forma, encarnà la situació que se vivia a nivell mundial en el marc de la [[Guerra Gelada]]. [[Berlin]], l'antiga capital imperial, va ser dividida en dos blocs. La [[Berlin Est|part oriental]] de la ciutat, baix control comuniste, construïx un [[Mur de Berlin|mur]] per a evitar el contacte y la fugida de la seua població cap a la [[Berlin Occidental|part occidental]], fenomen que s'havia intensificat a lo llarc de la década dels [[anys 50]], com conseqüència del [[Miracle econòmic alemany]].
D'esta forma, encarnà la situació que se vivia a nivell mundial en el marc de la [[Guerra Gelada]]. [[Berlin]], l'antiga capital imperial, va ser dividida en dos blocs. La [[Berlin Est|part oriental]] de la ciutat, baix control comuniste, construïx un [[Mur de Berlin|mur]] per a evitar el contacte i la fugida de la seua població cap a la [[Berlin Occidental|part occidental]], fenomen que s'havia intensificat a lo llarc de la década dels [[anys 50]], com conseqüència del [[Miracle econòmic alemany]].
La tíbia persecució dels criminals del Regim nazi provoca el rebuig, per part de les noves generacions de la RFA, lo que contribuí al estaclafit de les protestes de [[1968]]. La RDA, en cambi, es veïa a sí mateixa com un nou estat, creat per els combatents antifascistes y de ningú modo associat al regim nazi. Per esta raó, y per temor a desencadenar discussions polítiques que posaren en perill la supremacia del partit únic, no se dugué a cap una reflexió amplia sobre lo succeit durant la guerra. Esta falta de autocrítica ha determinat que la majoria dels actes de [[xenofòbia]] en la actualitat ocurrisquen en la ex-RDA.<ref>[http://www.elmundo.es/1999/11/09/documents/09N0134.html «OSTALGIA»], Diari El Mundo, Consultado el [[25 de septiembre]] de [[2008]]</ref><ref>[http://www.radiolaprimerisima.com/articulos/1555 Xenofobia, la enfermedad alemana], Consultado el [[25 de septiembre]] de [[2008]]</ref>
La tíbia persecució dels criminals del Regim nazi provoca el rebuig, per part de les noves generacions de la RFA, lo que contribuí a l'estaclafit de les protestes de [[1968]]. La RDA, en cambi, es veïa a sí mateixa com un nou estat, creat pels combatents antifascistes i de ningú modo associat al regim nazi. Per esta raó, i per temor a desencadenar discussions polítiques que posaren en perill la supremacia del partit únic, no se dugué a cap una reflexió amplia sobre lo succeit durant la guerra. Esta falta d'autocrítica ha determinat que la majoria dels actes de [[xenofòbia]] en l'actualitat ocurrisquen en la ex-RDA.<ref>[http://www.elmundo.es/1999/11/09/documents/09N0134.html «OSTALGIA»], Diari El Mundo, Consultado el [[25 de septiembre]] de [[2008]]</ref><ref>[http://www.radiolaprimerisima.com/articulos/1555 Xenofobia, l'enfermetat alemanya], Consultado el [[25 de septiembre]] de [[2008]]</ref>
[[Image:Adlon-im-bau.jpg|thumb|right|[[Remodelació de Berlin]], després de la reunificació.]]
[[Image:Adlon-im-bau.jpg|thumb|right|[[Remodelació de Berlin]], després de la reunificació.]]
Després d'una història d'incidents y desencontres entre els dos estats alemanys, el [[mur de Berlin]] es va obrir a la circulació el [[9 de novembre]] de [[1989]], ab posterioritat a les fuges massives de ciutadans de la RDA cap a territori occidental, que es produïren a través de [[Hungria]] y [[Checoslovaquia]] en l' [[estiu]] d'ixe mateix any. Alemanya es reunifica el [[3 de octubre]] de [[1990]], recobrant la seua plena sobirania, al quedar definitivament suprimit el règim de control polític y militar de les potencies vencedores de la Segona Guerra Mundial.
Després d'una història d'incidents i desencontres entre els dos estats alemanys, el [[mur de Berlin]] es va obrir a la circulació el [[9 de novembre]] de [[1989]], en posterioritat a les fuges massives de ciutadans de la RDA cap a territori occidental, que es produïren a través de [[Hungria]] i [[Checoslovaquia]] en l'[[estiu]] d'ixe mateix any. Alemanya es reunifica el [[3 de octubre]] de [[1990]], recobrant la seua plena sobirania, al quedar definitivament suprimit el règim de control polític i militar de les potencies vencedores de la Segona Guerra Mundial.
La [[reunificació alemana]] tingué conseqüències en tots els àmbits de la vida alemanya, com la participació alemanya en operacions de la [[ONU]] per a l'imposició de la [[pau]], una actitut més crítica de la contribució dels estrangers a la vida alemanya, y enormes costs per als contribuents dels antics estats.
La [[reunificació alemana]] tingué conseqüències en tots els àmbits de la vida alemanya, com la participació alemanya en operacions de l'[[ONU]] per a l'imposició de la [[pau]], una actitut més crítica de la contribució dels estrangers a la vida alemanya, i enormes costs per als contribuents dels antics estats.
L'Alemanya reunificada conserva tradicions que es remonten al [[segle XIX]]: el [[sufragi universal]] i l'estructura parlamentaria, desenrollada en temps del [[Reichstag (parlament alemany)|Reichstag]]. S'ha conservat també certa continuïtat espacial: el [[Tractat Dos més Quatre]], acta fundacional internacional de l'Alemanya reunificada, reafirma la solució de la «chicoteta Alemanya». Els acorts establiren la retirada gradual de las tropes soviètiques de Alemanya Oriental en la garantia per part de l'OTAN de no situar forces en l'est de l'Alemanya unificada.
Des de que en [[1950]], [[Robert Schuman]], el ministre [[França|francés]] d'orige alemany,<ref>{{Cita web| url = http://www.robert-schuman.org/schuman_chelini.php | título = Robert Schuman et l'idée européenne (1886-1963) | obra = Fondation Robert Schuman | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = francés}} La família adquirí la nacionalitat alemanya després la [[Territori imperial de Alsacia y Lorena|anexió de Mosela l'Imperi alemany]] en 1871, estatus que conserva fins a 1918</ref> pronunciara la seua célebre [[Declaració Schuman|declaració]], [[Relacions franc-alemanyes|abdós països]], França y Alemanya, es consideren el motor de las [[Cronologia de la Unió Europea|comunitats europees]] que han donat orige a la actual [[Historia de la Unió Europea|Unió Europea]].
Des de que en [[1950]], [[Robert Schuman]], el ministre [[França|francés]] d'orige alemany,<ref>{{Cita web| url = http://www.robert-schuman.org/schuman_chelini.php | título = Robert Schuman et l'idée européenne (1886-1963) | obra = Fondation Robert Schuman | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = francés}} La família adquirí la nacionalitat alemanya després la [[Territori imperial de Alsacia i Lorena|anexió de Mosela l'Imperi alemany]] en 1871, estatus que conserva fins a 1918</ref> pronunciara la seua célebre [[Declaració Schuman|declaració]], [[Relacions franc-alemanyes|abdós països]], França i Alemanya, es consideren el motor de les [[Cronologia de la Unió Europea|comunitats europees]] que han donat orige a l'actual [[Història de l'Unió Europea|Unió Europea]].
== Govern ==
== Govern ==
{{AP|Política de Alemanya}}
{{AP|Política d'Alemanya}}
[[Image:Berlin reichstag CP.jpg|thumb|right|[[Edifici del Reichstag]], seu del [[Bundestag]] alemà.]]
[[Image:Berlin reichstag CP.jpg|thumb|right|[[Edifici del Reichstag]], seu del [[Bundestag]] alemà.]]
[[Image:Horst Köhler.jpg|thumb|[[Horst Köhler]], [[President de Alemanya]].]]
[[Image:Horst Köhler.jpg|thumb|[[Horst Köhler]], [[President d'Alemanya]].]]
És una [[república federal]], [[Democràcia representativa|democràtica, representativa]] i [[Parlamentarisme|parlamentaria]]. El sistema polític alemany opera baix un marc establert en el [[Constitució|document constitucional]] de [[1949]] conegut com la ''[[Grundgesetz]]'' (Llei Fonamental). Al nomenar el document Grundgesetz, en lloc de [[Verfassung]] (constitució), els autors expressaren l'intenció de que seria substituit per una constitució adequada una vegada que Alemanya fou reunificada com un estat. Les esmenes a la Grundgesetz generalment requerien una majoria de dos tercies d'ambes càmares del [[parlament]]; els artículs que garantisen els drets fonamentals, la separació de poders, la estructura federal, i el dret de resistir als intents de derrocar la constitució son vàlits en perpetuïtat i no poden ser modificats.<ref>[http://www.gesetze-im-internet.de/gg/art_79.html Artícul 79 of the Grundgesetz] (German) Bundesministerium der Justiz. Retrieved 2008, 12-07.</ref> A pesar de l'intenció inicial, la Grundgesetz seguix en vigor després de la reunificació alemanya en [[1990]], encara que en algunes modificacions.
El ''[[Bundeskanzler]]'' ([[Canceller]] Federal), actualment [[Angela Merkel]], es el jefe de [[govern]] y eixercix el [[poder eixecutiu]], similar al paper d'un [[Primer Ministre]] en atres [[democràcia]]s [[Parlament|parlamentaries]]. El [[poder llegislatiu]] recau en el parlament compost per el [[Bundestag]] (Dieta Federal) y el [[Bundesrat]] (Consell Federal), que en conjunt formen un únic tipo d'òrgan [[Llegislació|llegislatiu]]. El Bundestag es elegit mijansant [[Eleccions|eleccions directes]] respectuoses de la representació proporcional. Els membres del Bundesrat representen als governs dels setze estats federals y son membres dels [[gabinet]]s d'esta. Els respectius governs estatals tenen el dret de nomenar y remoure als seus enviats en qualsevol moment.
El ''[[Bundeskanzler]]'' ([[Canceller]] Federal), actualment [[Angela Merkel]], és el jefe de [[govern]] i eixercix el [[poder eixecutiu]], similar al paper d'un [[Primer Ministre]] en atres [[democràcia]]s [[Parlament|parlamentaries]]. El [[poder llegislatiu]] recau en el parlament compost per el [[Bundestag]] (Dieta Federal) i el [[Bundesrat]] (Consell Federal), que en conjunt formen un únic tipo d'òrgan [[Llegislació|llegislatiu]]. El Bundestag es elegit mijansant [[Eleccions|eleccions directes]] respectuoses de la representació proporcional. Els membres del Bundesrat representen als governs dels setze estats federals i son membres dels [[gabinet]]s d'esta. Els respectius governs estatals tenen el dret de nomenar i remoure als seus enviats en qualsevol moment.
Des de [[1949]], el sistema de partits ha estat dominat per la [[Unió Demócrata Cristiana]] y el [[Partit Socialdemócrata de Alemanya]], encara que els partits més chicotets, com el [[Freie Demokratische Partei|Partit Democràtic Lliure]] (que ha tingut membres en el Bundestag des de 1949) y la [[Aliança 90 / Els Verts]] (que ha controlat escans en el Parlament des de [[1983]]) han desempenat també un paper important.<ref>[http://countrystudies.us/germany/159.htm Christian Democratic Union/Christian Social] Union U.S. Library of Congress. Retrieved 2006, 12-07.</ref>
Des de [[1949]], el sistema de partits ha estat dominat per l'[[Unió Demócrata Cristiana]] i el [[Partit Socialdemócrata de Alemanya]], encara que els partits més chicotets, com el [[Freie Demokratische Partei|Partit Democràtic Lliure]] (que ha tingut membres en el Bundestag des de 1949) i l'[[Aliança 90 / Els Verts]] (que ha controlat escans en el Parlament des de [[1983]]) han desempenyat també un paper important.<ref>[http://countrystudies.us/germany/159.htm Christian Democratic Union/Christian Social] Union U.S. Library of Congress. Retrieved 2006, 12-07.</ref>
El [[jefe de Estat]] alemany es el ''[[Bundespräsident]]'' ([[president]]), elegit per la ''[[Bundesversammlung]]'' (convenció federal), una [[institució]] integrada per els membres del Bundestag y un número igual de [[delegat]]s estatals. El segon [[funcionari]] alemany més alt en el orde de precedència es el [[Bundestagspräsident]] (president del Bundestag), que es elegit per el Bundestag, siguent responsable de supervisar les sessions del cos. El tercer, y més alt oficial de la Jefatura de govern es el [[Canceller]], que es designat per el Bundespräsident després d'haver segut elegit per el Bundestag. El Canceller es pot remoure de manera constructiva a través d'una moció de no confiança por part del Bundestag, on simultàneament s'elegix a un successor.
El [[jefe de Estat]] alemany és el ''[[Bundespräsident]]'' ([[president]]), elegit per la ''[[Bundesversammlung]]'' (convenció federal), una [[institució]] integrada pels membres del Bundestag i un número igual de [[delegat]]s estatals. El segon [[funcionari]] alemany més alt en l'orde de precedència és el [[Bundestagspräsident]] (president del Bundestag), que es elegit per el Bundestag, siguent responsable de supervisar les sessions del cos. El tercer, y més alt oficial de la Jefatura de govern és el [[Canceller]], que es designat pel Bundespräsident després d'haver segut elegit pel Bundestag. El Canceller es pot remoure de manera constructiva a través d'una moció de no confiança per part del Bundestag, on simultàneament s'elegix a un successor.
=== Estats ===
=== Estats ===
{{AP|Organisació territorial de Alemanya}}
{{AP|Organisació territorial d'Alemanya}}
Els 16 [[estat]]s (Länder, Bundesländer) que abarquen Alemanya se subdividixen en 439 [[distrit]]s (Kreise) y [[ciutat]]s (Kreisfreie Städte).
Els 16 [[estat]]s (Länder, Bundesländer) que abarquen Alemanya se subdividixen en 439 [[distrit]]s (Kreise) i [[ciutat]]s (Kreisfreie Städte).
{| {{tablabonita}}
{| {{tablabonita}}
=== Relacions exteriors ===
=== Relacions exteriors ===
[[Image:Frank-Walter_Steinmeier.jpg|thumb|right|[[Frank-Walter Steinmeier]], [[Ministre de Assunts Exteriors|Ministre Federal de AA.EE.]] ''([[Presidència alemanya del Consell de l'Unió Europea 2007|President del CUE, 1<sup>er</sup> sem. de 2007]])''.]]
[[Image:Frank-Walter_Steinmeier.jpg|thumb|right|[[Frank-Walter Steinmeier]], [[Ministre d'Assunts Exteriors|Ministre Federal de AA.EE.]] ''([[Presidència alemanya del Consell de l'Unió Europea 2007|President del CUE, 1<sup>er</sup> sem. de 2007]])''.]]
==== Unió Europea ====
==== Unió Europea ====
En el plà de l' [[Unió Europea]], conta ab la representació més nombrosa en el [[Parlament Europeu]], en virtut de la seua condició de país més poblat de l'Unió; ademés, el alemany [[Hans-Gert Pöttering]] es el [[President del Parlament Europeu]] y [[Günter Verheugen]] es u dels [[Plantilla:Taula Comissió Europea 2004-2009|vicepresidents]] de la [[Comissió Europea]] per a el període [[2004]]-[[2009]].
En el plà de l'[[Unió Europea]], conta en la representació més nombrosa en el [[Parlament Europeu]], en virtut de la seua condició de país més poblat de l'Unió; ademés, l'alemany [[Hans-Gert Pöttering]] és el [[President del Parlament Europeu]] i [[Günter Verheugen]] és un dels [[Plantilla:Taula Comissió Europea 2004-2009|vicepresidents]] de la [[Comissió Europea]] per a el període [[2004]]-[[2009]].
La [[Presidència alemanya del Consell de l'Unió Europea 2007|Presidència alemanya del Consell de l'Unió Europea]], en el primer semestre de [[2007]], estigué emmarcada dins del sistema de administració rotativa de dita institució. Va ser la [[Cronologia de l'Unió Europea|duodècima ocasió]] que Alemanya asumix la Presidència des de que s'iniciara este procés en [[1958]]. La vegada anterior va ser durant el primer semestre de [[1999]] baix la presidència de [[Joschka Fischer]].
La [[Presidència alemanya del Consell de l'Unió Europea 2007|Presidència alemanya del Consell de l'Unió Europea]], en el primer semestre de [[2007]], estigué emmarcada dins del sistema de administració rotativa de dita institució. Va ser la [[Cronologia de l'Unió Europea|duodècima ocasió]] que Alemanya asumix la Presidència des de que s'iniciara este procés en [[1958]]. La vegada anterior va ser durant el primer semestre de [[1999]] baix la presidència de [[Joschka Fischer]].
Com es habitual, encara que el jefe de govern d'Alemanya es [[Angela Merkel]], va ser [[Frank-Walter Steinmeier]] el [[Ministre de Assunts Exteriors d'Alemanya|Ministre Federal de Relacions Exteriors]] qui oficia com [[Presidència del Consell de l'Unió Europea|President del Consell de l'Unió Europea]].<ref>{{Cita web| url = http://www.eu2007.de/fr/The_Council_Presidency/What_is_the_Presidency/index.html | título = Qu'est-ce que la présidence? | año = 2007 | obra = Présidence allemande du Conseil de l'UE | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = francés}}</ref> Entre els aspectes més destacats d'esta Presidència estageren l'acort sobre el [[Energies renovables en l'Unió Europea|us del 20% de energies renovables en la UE]] per a el [[2020]],<ref>[http://actualidad.terra.es/nacional/articulo/objetivo_cumbre_vinculante_uso_energias_1444626.htm Objetivo vinculante 20% uso energías renovables 2020]</ref> així com la redacció de la ''[[Declaració de Berlin]]'',<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2007/03/24/internacional/1174742613.html Texto íntegro de la Declaración de Berlín]</ref> pero el major guany va ser l'acort que dona orige al [[Tractat europeu de Lisboa]].
Com es habitual, encara que el jefe de govern d'Alemanya és [[Angela Merkel]], va ser [[Frank-Walter Steinmeier]] el [[Ministre de Assunts Exteriors d'Alemanya|Ministre Federal de Relacions Exteriors]] qui oficia com [[Presidència del Consell de l'Unió Europea|President del Consell de l'Unió Europea]].<ref>{{Cita web| url = http://www.eu2007.de/fr/The_Council_Presidency/What_is_the_Presidency/index.html | título = Qu'est-ce que la présidence? | año = 2007 | obra = Présidence allemande du Conseil de l'UE | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = francés}}</ref> Entre els aspectes més destacats d'esta Presidència estageren l'acort sobre l'[[Energies renovables en l'Unió Europea|us del 20% de energies renovables en la UE]] per al [[2020]],<ref>[http://actualidad.terra.es/nacional/articulo/objetivo_cumbre_vinculante_uso_energias_1444626.htm Objetivo vinculante 20% uso energías renovables 2020]</ref> així com la redacció de la ''[[Declaració de Berlin]]'',<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2007/03/24/internacional/1174742613.html Texto íntegro de la Declaración de Berlín]</ref> pero el major guany va ser l'acort que dona orige al [[Tractat europeu de Lisboa]].
==== Forces Armades ====
==== Forces Armades ====
[[Image:Bundeswehr-German_War_Graves_Commission_01.jpg|thumb|right|Membres de la [[Bundeswehr]] treballant en un [[cementeris dels caiguts de guerra alemanys|cementeri dels caiguts de guerra alemanys]].]]
[[Image:Bundeswehr-German_War_Graves_Commission_01.jpg|thumb|right|Membres de la [[Bundeswehr]] treballant en un [[cementeris dels caiguts de guerra alemanys|cementeri dels caiguts de guerra alemanys]].]]
Les forces armades recebiren el nom de [[Bundeswehr]]; compostes per l'Eixèrcit ([[Heer]]), la Força Naval ([[Deutsche Marine]]), la Força Aérea ([[Luftwaffe (Bundeswehr)|Luftwaffe]]), els servicis mèdics centrals y els ramals del [[comande]] de la ajuda de servici comú. En temps de [[pau]], la Bundeswehr es ordenat per el [[Ministre de Defensa]] y el [[Canceller]], qui ademés es [[comandant]] en jefe quant el país esta en el [[estat de guerra]].
Les forces armades recebiren el nom de [[Bundeswehr]]; compostes per l'Eixèrcit ([[Heer]]), la Força Naval ([[Deutsche Marine]]), la Força Aérea ([[Luftwaffe (Bundeswehr)|Luftwaffe]]), els servicis mèdics centrals i els ramals del [[comande]] de la ajuda de servici comú. En temps de [[pau]], la Bundeswehr es ordenat pel [[Ministre de Defensa]] i el [[Canceller]], qui ademés es [[comandant]] en jefe quant el país esta en l'[[estat de guerra]].
El [[servici militar obligatori]] dura nou mesos y el [[govern]] destina el 1,6% del [[PIB]] per a la defensa nacional. Per el seu alt grau de desenroll [[Tecnologia|tecnològic]] civil en el àmbit de la [[Ingeniera nuclear]] y [[aeroespacial]], es capaç de desenrollar [[armes nuclears]] si el seu govern ho decidix. La seua [[industria]] militar produix [[arma]]s que van des de [[Carro de combat|tancs]], y [[Vehículs blindat|vehículs blindats]], fins a [[artilleria]], [[submarín]]s y [[Creuers|barcos de combat]]. La majoria de les armes son manufacturades per a la Força Armada Federal o per als aliats en la [[OTAN]].
El [[servici militar obligatori]] dura nou mesos i el [[govern]] destina el 1,6% del [[PIB]] per a la defensa nacional. Pel seu alt grau de desenroll [[Tecnologia|tecnològic]] civil en l'àmbit de l'[[Ingeniera nuclear]] i [[aeroespacial]], és capaç de desenrollar [[armes nuclears]] si el seu govern ho decidix. La seua [[industria]] militar produix [[arme]]s que van des de [[Carro de combat|tancs]], i [[Vehículs blindat|vehículs blindats]], fins a [[artilleria]], [[submarín]]s i [[Creuers|barcos de combat]]. La majoria de les armes son manufacturades per a la Força Armada Federal o per als aliats en l'[[OTAN]].
Segons l'artícul 24 [[Grundgesetz|GG]] Alemanya pot llimitar-se en la seua [[sobirania]] per a conservar la pau europea o mundial y traballar en conjunt ab una organisació internacional. Alemanya forma part de la OTAN y com tal ha participat en [[Afganistan]], [[Kosovo]] y en la [[Segona Guerra del Golfo]], entre atres. Ademés, junt a l' [[Unió Europea]] treballa per la pau en [[Darfur]].
Segons l'artícul 24 [[Grundgesetz|GG]] Alemanya pot llimitar-se en la seua [[sobirania]] per a conservar la pau europea o mundial i treballar en conjunt en una organisació internacional. Alemanya forma part de l'OTAN i com tal ha participat en [[Afganistan]], [[Kosovo]] i en la [[Segona Guerra del Golfo]], entre atres. Ademés, junt a l'[[Unió Europea]] treballa per la pau en [[Darfur]].
{{VT|Eurocos|EUFOR|GSG 9}}
{{VT|Eurocos|EUFOR|GSG 9}}
=== Dret ===
=== Dret ===
[[Image:HH_Polizeihauptmeister_MZ.jpg|thumb|right|Oficial de la [[policia]] d' [[Hamburc]].]]
[[Image:HH_Polizeihauptmeister_MZ.jpg|thumb|right|Oficial de la [[policia]] d'[[Hamburc]].]]
El [[Tribunal de justícia]] es independent del [[poder eixecutiu]] y el [[poder llegislatiu|llegislatiu]]. Te un [[Dret continental|estatut civil]] que es basa en el [[dret romà]] ab algunes referències al [[dret germànic]]. El B''undesverfassungsgericht'' ([[Tribunal Constitucional d'Alemanya|Tribunal Constitucional Federal]]), ab sede en [[Karlsruhe]], es el Tribunal Suprem alemany responsable d'asunts [[Constitució|constitucionals]], ab el poder de realisar processos de revisió judicial.<ref>[http://www.bundesverfassungsgericht.de/en/index.html Federal Constitutional Court], Bundesverfassungsgericht.de, Consultat el [[13 d'abril]] de [[2007]]</ref> Actua com la més alta autoritat jurídica y s'assegura de que les pràctiques dels poders llegislatiu y judicial s'ajusten a la pràctica la Llei Fonamental per a la República Federal d'Alemanya ([[Llei Fonamental de Bonn|Llei Fonamental]]). Actua ab independència dels atres organs del Estat, pero no pot actuar en el seu propi nom.
El [[Tribunal de justícia]] és independent del [[poder eixecutiu]] i el [[poder llegislatiu|llegislatiu]]. Te un [[Dret continental|estatut civil]] que es basa en el [[dret romà]] en algunes referències al [[dret germànic]]. El B''undesverfassungsgericht'' ([[Tribunal Constitucional d'Alemanya|Tribunal Constitucional Federal]]), en seu en [[Karlsruhe]], és el Tribunal Suprem alemany responsable d'asunts [[Constitució|constitucionals]], en el poder de realisar processos de revisió judicial.<ref>[http://www.bundesverfassungsgericht.de/en/index.html Federal Constitutional Court], Bundesverfassungsgericht.de, Consultat el [[13 d'abril]] de [[2007]]</ref> Actua com la més alta autoritat jurídica i s'assegura de que les pràctiques dels poders llegislatiu i judicial s'ajusten a la pràctica de la Llei Fonamental per a la República Federal d'Alemanya ([[Llei Fonamental de Bonn|Llei Fonamental]]). Actua en independència dels atres organs de l'Estat, pero no pot actuar en el seu propi nom.
El sistema del [[tribunal suprem]], dit Oberste Gerichtshöfe des Bundes, conta ab dependències especialisades. Per a les causes [[civil]]es y [[penal]]es, el més alt tribunal d'apelació es el Tribunal Federal de Justícia, ab sede en Karlsruhe y [[Leipzig]]. La sala es d'estil [[Principi inquisitiu|inquisitorial]]. Atres tribunals federals son el Tribunal Federal del Treball en [[Erfurt]], el Tribunal Social Federal de [[Kassel]], el Tribunal Federal de Facenda en [[Múnich]] y el Tribunal Administratiu Federal en Leipzig.
El sistema del [[tribunal suprem]], dit Oberste Gerichtshöfe des Bundes, conta en dependències especialisades. Per a les causes [[civil]]s i [[penal]]s, el més alt tribunal d'apelació és el Tribunal Federal de Justícia, en seu en Karlsruhe i [[Leipzig]]. La sala és d'estil [[Principi inquisitiu|inquisitorial]]. Atres tribunals federals son el Tribunal Federal del Treball en [[Erfurt]], el Tribunal Social Federal de [[Kassel]], el Tribunal Federal de Facenda en [[Múnich]] i el Tribunal Administratiu Federal en Leipzig.
El [[dret penal]] y [[dret privat]] estan codificats en el plà nacional en el [[Strafgesetzbuch]] y el [[Còdic Civil d'Alemanya|Bürgerliches Gesetzbuch]], respectivament. El sistema penal es dirigix cap a la rehabilitació del [[criminal]], el seu objectiu secundari es la protecció del públic en general.<ref>[http://www.gesetze-im-internet.de/stvollzg/__2.html § 2, StVllzg], gesetze-im-internet.de, Consultat el [[13 de abril]] de [[2007]]</ref> Per a conseguir este últim, el condenat penal pot ser posat en presó preventiva (Sicherheitsverwahrung), ademés de regular la pena si se li considera una amenaça per al públic en general. El ''Völkerstrafgesetzbuch'' regula les conseqüències dels [[crims de lesa humanitat]], [[genocidi]] y [[crims de guerra]].
El [[dret penal]] i [[dret privat]] estan codificats en el plà nacional en el [[Strafgesetzbuch]] i el [[Còdic Civil d'Alemanya|Bürgerliches Gesetzbuch]], respectivament. El sistema penal és dirigix cap a la rehabilitació del [[criminal]], el seu objectiu secundari és la protecció del públic en general.<ref>[http://www.gesetze-im-internet.de/stvollzg/__2.html § 2, StVllzg], gesetze-im-internet.de, Consultat el [[13 de abril]] de [[2007]]</ref> Per a conseguir este últim, el condenat penal pot ser posat en presó preventiva (Sicherheitsverwahrung), ademés de regular la pena si se li considera una amenaça per al públic en general. El ''Völkerstrafgesetzbuch'' regula les conseqüències dels [[crims de lesa humanitat]], [[genocidi]] i [[crims de guerra]].
El [[poder llegislatiu]] esta dividit entre la federació y els estats. La llei fonamental estipula que els estats deuen seguir les disposicions del poder llegislatiu a nivell estatal, llevat de casos designats per la pròpia llei fonamental. La [[llei federal]] preval sobre la llei de cada estat, ya que el poder llegislatiu residix en el nivell federal. El [[Bundesrat]] es el orgue federal a través del qual els estats participen en la llegislació nacional. Cada estat te els seus propis tribunals constitucionals.
El [[poder llegislatiu]] esta dividit entre la federació i els estats. La llei fonamental estipula que els estats deuen seguir les disposicions del poder llegislatiu a nivell estatal, llevat de casos designats per la pròpia llei fonamental. La [[llei federal]] preval sobre la llei de cada estat, ya que el poder llegislatiu residix en el nivell federal. El [[Bundesrat]] es l'orgue federal a través del qual els estats participen en la llegislació nacional. Cada estat te els seus propis tribunals constitucionals.
== Geografia ==
== Geografia ==
{{AP|Geografia de Alemanya}}
{{AP|Geografia d'Alemanya}}
[[Image:Gm-map-es.png|thumb|right|Principals ciutats de Alemanya.]]
[[Image:Gm-map-es.png|thumb|right|Principals ciutats d'Alemanya.]]
Te la segona població més gran en [[Europa]] (després de la Rússia europea) y el sèptim país mes gran. El seu territori abarca 357.021 km², que consta de 349.223 km² de terreny y 7.798 km² de [[aigua]]. Entenent-se des de els alts pics dels [[Alps]] (punt més alt: el [[Zugspitze]] a 2.962 [[metro|m]] de altura) en el sur a las [[coste]]s dels [[mar]]es [[mar Bàltic|Bàltic]] y del [[mar del Nort|Nort]]. En el centre del país es troben les terres altes forestals y al suroest la [[Selva Negra]]. No poseix territoris de [[ultramar]].
Te la segona població més gran en [[Europa]] (després de la Rússia europea) i el sèptim país mes gran. El seu territori abarca 357.021 km², que consta de 349.223 km² de terreny i 7.798 km² d'[[aigua]]. Entenent-se des dels alts pics dels [[Alps]] (punt més alt: el [[Zugspitze]] a 2.962 [[metro|m]] d'altura) en el sur a les [[coste]]s dels [[mar]]s [[mar Bàltic|Bàltic]] i del [[mar del Nort|Nort]]. En el centre del país es troben les terres altes forestals i al suroest la [[Selva Negra]]. No poseix territoris d'[[ultramar]].
Alguns dels seus [[riu]]s més importants son el [[Riu Rin|Rin]], el [[Riu Elba|Elba]], el [[Riu Danubi|Danubi]] y el [[riu Meno|Meno]]. Entre els [[llac]]s destaquen el de [[Llac de Constança|Constança]] y el [[Llagc de Müritz|Müritz]].
Alguns dels seus [[riu]]s més importants son el [[Riu Rin|Rin]], el [[Riu Elba|Elba]], el [[Riu Danubi|Danubi]] i el [[riu Meno|Meno]]. Entre els [[llac]]s destaquen el de [[Llac de Constança|Constança]] i el [[Llagc de Müritz|Müritz]].
=== Clima ===
=== Clima ===
La major part d'Alemanya te un [[clima]] templat [[Humitat|humit]] en el que predominen els [[vent]]s de l'oest. El clima és moderat per la [[Corrent de l'Atlàntic Nort]], que és l'extensió nort de la [[Corrent del Golf]]. Este calentament d'aigua afecta a les zones que llimiten en el Mar del Nort incluint la [[península de Jutlandia]] i la zona a lo llarc del Rin, que desemboca en el Mar del Nort. Per consegüent, en el noroest i el nort, el [[Clima oceànic|clima és oceànic]], les [[Precipitació (meteorologia)|plujes]] es produïxen durant tot l'any en un màxim durant l'[[estiu]]. Els [[hivern]]s son suaus i els estius tendixen a ser frescs, encara que les [[temperature]]s poden superar els 30° C (86° F) durant períodes prolongats. En l'est, el clima es més [[Clima continental|continental]], els hiverns poden ser molt [[gelat]]s, els estius poden ser molt càlits, per lo que a sovint se registren llarcs períodes secs. La part central i el sur son regions de transició que varien de clima moderat a oceànic continental. Una vegada més, la temperatura màxima pot excedir de 30° C (86° F) en estiu.<ref>{{cite book | last = Olson | first = Donald | title = Germany For Dummies, 3rd Edition | publisher = Wiley |date=May 2007 | pages = | url = http://www.dummies.com/WileyCDA/DummiesArticle/id-5361.html | id = ISBN 978-0-470-08956-9 }}</ref><ref>[http://www.wordtravels.com/Travelguide/Countries/Germany/Climate/ German Climate and Weather] World Travels. Retrieved 2006, November 30.</ref>
La major part d'Alemanya te un [[clima]] templat [[Humitat|humit]] en el que predominen els [[vent]]s de l'oest. El clima es moderat per la [[Corrent de l'Atlàntic Nort]], que es l'extensió nort de la [[Corrent del Golf]]. Este calentament d'aigua afecta a les zones que llimiten ab el Mar del Nort incluint la [[península de Jutlandia]] y la zona a lo llarc del Rin, que desemboca en el Mar del Nort. Per consegüent, en el noroest y el nort, el [[Clima oceànic|clima es oceànic]], les [[Precipitació (meteorologia)|plujes]] es produïxen durant tot l'any ab un màxim durant l' [[estiu]]. Els [[hivern]]s son suaus y els estius tendixen a ser frescs, encara que les [[temperature]]s poden superar els 30° C (86° F) durant períodes prolongats. En el est, el clima es més [[Clima continental|continental]], els hiverns poden ser molt [[gelat]]s, els estius poden ser molt càlits, per lo que a sovint se registren llarcs períodes secs. La part central y el sur son regions de transició que varien de clima moderat a oceànic continental. Una vegada més, la temperatura màxima pot excedir de 30° C (86° F) en estiu.<ref>{{cite book | last = Olson | first = Donald | title = Germany For Dummies, 3rd Edition | publisher = Wiley |date=May 2007 | pages = | url = http://www.dummies.com/WileyCDA/DummiesArticle/id-5361.html | id = ISBN 978-0-470-08956-9 }}</ref><ref>[http://www.wordtravels.com/Travelguide/Countries/Germany/Climate/ German Climate and Weather] World Travels. Retrieved 2006, November 30.</ref>
=== Fauna ===
=== Fauna ===