Canvis

Després de la mort de Kenyatta en l'any [[1978]], [[Daniel Arap Moi]] el va succeir en la presidència. Després d'un intent fallit de [[colp d'estat]] en l'any [[1982]], Moi prohibí els partits de l'oposició i va declarar un règim de partit únic. Les pressions internacionals portaren al restabliment d'una democràcia multipartidista en [[1991]]. Moi va guanyar les eleccions presidencials de [[1992]] i [[1997]]. En l'any [[2002]], Moi no es podia presentar a les eleccions degut a la llimitació de mandats establida per la constitució, i recolzà al seu successor [[Uhuru Kenyatta]], fill de Jomo Kenyatta. La ''National Rainbow Coalition'' (Narc, Coalició Nacional de l'Arc de Sant Martí), que agrupava a numerosos partits de l'oposició, liderada pel veterà polític [[Mwai Kibaki]], va guanyar les eleccions. Kibaki es convertí aixina en el tercer president de Kénia.

Després de la mort de Kenyatta en l'any [[1978]], [[Daniel Arap Moi]] el va succeir en la presidència. Després d'un intent fallit de [[colp d'estat]] en l'any [[1982]], Moi prohibí els partits de l'oposició i va declarar un règim de partit únic. Les pressions internacionals portaren al restabliment d'una democràcia multipartidista en [[1991]]. Moi va guanyar les eleccions presidencials de [[1992]] i [[1997]]. En l'any [[2002]], Moi no es podia presentar a les eleccions degut a la llimitació de mandats establida per la constitució, i recolzà al seu successor [[Uhuru Kenyatta]], fill de Jomo Kenyatta. La ''National Rainbow Coalition'' (Narc, Coalició Nacional de l'Arc de Sant Martí), que agrupava a numerosos partits de l'oposició, liderada pel veterà polític [[Mwai Kibaki]], va guanyar les eleccions. Kibaki es convertí aixina en el tercer president de Kénia.

L'etapa en el poder de Kibaki ha estat entelada pels escàndals de corrupció i pels violents enfrontaments deguts al proyecte de nova constitució promogut pel president Kibaki, que fon rebujat en referèndum el [[21 de novembre]] de [[2005]]. Este rebuig al proyecte d'una nova constitució que hauria concedit amplis poders al president, ha sigut vist com un vot de castic al propi Kibaki i l'oposició ha reclamat la convocatòria d'eleccions anticipades.

L'etapa en el poder de Kibaki ha estat entelada pels escàndals de corrupció i pels violents enfrontaments deguts al proyecte de nova constitució promogut pel president Kibaki, que fon rebujat en referèndum el [[21 de novembre]] de [[2005]]. Este rebuig al proyecte d'una nova constitució que hauria concedit amplis poders al president, ha segut vist com un vot de castic al propi Kibaki i l'oposició ha reclamat la convocatòria d'eleccions anticipades.

== Govern i política ==

== Govern i política ==

En l'any [[2007]], Kénia té una població de 36.913.721 habitants. Els idiomes oficials són l'[[Idioma anglés|anglés]] i el [[suahili]]. L'esperança de vida és de 55 anys. La mija de fills per dòna és de 4,82. El 85,1% de la població està alfabetisada.

En l'any [[2007]], Kénia té una població de 36.913.721 habitants. Els idiomes oficials són l'[[Idioma anglés|anglés]] i el [[suahili]]. L'esperança de vida és de 55 anys. La mija de fills per dòna és de 4,82. El 85,1% de la població està alfabetisada.

   

   

Kènia és un país de gran diversitat ètnica. La tensió entre les distintes ètnies ha sigut una de les principals fonts de conflictes en el país. Al començament dels [[anys 1990]], disturbis interètnics provocaren la mort de mils de persones i varen deixar a decenes de mils sense llar. Fon precisament esta divisió ètnica la que permeté a l'antic president [[Daniel Arap Moi]], en el poder de [[1978]] a [[2002]], mantindre's governant durant quatre mandats consecutius.

Kènia és un país de gran diversitat ètnica. La tensió entre les distintes ètnies ha segut una de les principals fonts de conflictes en el país. Al començament dels [[anys 1990]], disturbis interètnics provocaren la mort de mils de persones i varen deixar a decenes de mils sense llar. Fon precisament esta divisió ètnica la que permeté a l'antic president [[Daniel Arap Moi]], en el poder de [[1978]] a [[2002]], mantindre's governant durant quatre mandats consecutius.

'''Grups ètnics''': [[kikuyu|kikuyu]] 22%, [[luhya]] 14%, [[luo]] 13%, [[kalenjin]] 15%, [[kamba]] 11%, [[kisii]] 6%, [[meru]] 6%, atres grups africans 12%, no africans (asiàtics, europeus i àraps) 1%

'''Grups ètnics''': [[kikuyu|kikuyu]] 22%, [[luhya]] 14%, [[luo]] 13%, [[kalenjin]] 15%, [[kamba]] 11%, [[kisii]] 6%, [[meru]] 6%, atres grups africans 12%, no africans (asiàtics, europeus i àraps) 1%