Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  20:46 13 jun 2019
m
Text reemplaça - ' sigut ' a ' segut '
Llínea 29: Llínea 29:  
En freqüència se adjectiva a les comarques dividint-les en categories segons diferents criteris en els quals se definixen àmbits que disten de ser equivalents. Aixina se parla de comarques naturals, comarques funcionals, comarques urbanes, comarques polarisades, comarques històriques, comarques sanitàries, agrícoles, o de servicis. Se tracta de demarcacions del territori en objectius molt diferents i establides també a partir d'un criteri únic, matisat en la condició de contindre municipis complets.  
 
En freqüència se adjectiva a les comarques dividint-les en categories segons diferents criteris en els quals se definixen àmbits que disten de ser equivalents. Aixina se parla de comarques naturals, comarques funcionals, comarques urbanes, comarques polarisades, comarques històriques, comarques sanitàries, agrícoles, o de servicis. Se tracta de demarcacions del territori en objectius molt diferents i establides també a partir d'un criteri únic, matisat en la condició de contindre municipis complets.  
   −
En Espanya ha sigut freqüent establir l'àmbit de les comarques a partir del àrea servida per un núcleu de població que se definira com capçalera de comarca. La base per ad açò han sigut els estudis de mercats geogràfics. Aixina, la primera divisió del territori en comarques en caràcter administratiu i recolzament llegal, va ser la establida en [[Catalunya]] en [[1936]], que se recolzava en els estudis de mercat realisats per [[Pau Vila]]. Esta llínea de definir comarques a partir de les àrees de mercat, que entronca teòricament en concepcions de l'espai geogràfic relacionades en les teories de [[August Lösch|Lösch]] i [[Walter Christaller|Christaller]], es troba en Espanya en la realitat de les fires i mercats semanals concedits a les poblacio en els [[fur]]s migevals i que s'han mantengut fins a l'actualitat, estant encara molt vius amijanat del sigle XX i reactivats en els últims anys de la mà del desenroll del mig rural i l'increment de la capacitat de consum en els núcleus del entorn.  
+
En Espanya ha segut freqüent establir l'àmbit de les comarques a partir del àrea servida per un núcleu de població que se definira com capçalera de comarca. La base per ad açò han segut els estudis de mercats geogràfics. Aixina, la primera divisió del territori en comarques en caràcter administratiu i recolzament llegal, va ser la establida en [[Catalunya]] en [[1936]], que se recolzava en els estudis de mercat realisats per [[Pau Vila]]. Esta llínea de definir comarques a partir de les àrees de mercat, que entronca teòricament en concepcions de l'espai geogràfic relacionades en les teories de [[August Lösch|Lösch]] i [[Walter Christaller|Christaller]], es troba en Espanya en la realitat de les fires i mercats semanals concedits a les poblacio en els [[fur]]s migevals i que s'han mantengut fins a l'actualitat, estant encara molt vius amijanat del sigle XX i reactivats en els últims anys de la mà del desenroll del mig rural i l'increment de la capacitat de consum en els núcleus del entorn.  
   −
Les [[vile]]s, en les seues chicotetes [[pedanies]], definien un àrea de mercat que podia servir de base a la comarca. Atres mecanismes per a definir comarques han sigut els referents a la gestió, be fora la prestació de servicis sanitaris, els servicis escolars o les agencies de extensió agrària, o també les agrupacions de municipis en [[mancomunitat]] per a la arreplegada de fems o servicis de aigua i sanejament.
+
Les [[vile]]s, en les seues chicotetes [[pedanies]], definien un àrea de mercat que podia servir de base a la comarca. Atres mecanismes per a definir comarques han segut els referents a la gestió, be fora la prestació de servicis sanitaris, els servicis escolars o les agencies de extensió agrària, o també les agrupacions de municipis en [[mancomunitat]] per a la arreplegada de fems o servicis de aigua i sanejament.
    
En la primera mitat dels anys huitanta del [[sigle XX]], la creació de les [[Comunitat Autònoma|Comunitats Autònomes]] en Espanya desencadena un especial interés per les comarques com formes de organisar i, en el seu cas, articular el territori de la Comunitat, pero, ademés, com una forma de crebantar el pes de les províncies en les Comunitats multiprovincials, lo que inclou un objectiu polític en respecte a les Diputacions Provincials, organisme que resultava complex d'integrar en el nou context d'organisació territorial de l'Estat.  
 
En la primera mitat dels anys huitanta del [[sigle XX]], la creació de les [[Comunitat Autònoma|Comunitats Autònomes]] en Espanya desencadena un especial interés per les comarques com formes de organisar i, en el seu cas, articular el territori de la Comunitat, pero, ademés, com una forma de crebantar el pes de les províncies en les Comunitats multiprovincials, lo que inclou un objectiu polític en respecte a les Diputacions Provincials, organisme que resultava complex d'integrar en el nou context d'organisació territorial de l'Estat.  
124 718

edicions

Menú de navegació