Canvis

[[Image:Flags of Morocco and the SADR over Western Sahara map.png|thumb|130px|right|Àrees de Sàhara Occidental baix control de Marroc (blau) i de la RASD (marró)]]

[[Image:Flags of Morocco and the SADR over Western Sahara map.png|thumb|130px|right|Àrees de Sàhara Occidental baix control de Marroc (blau) i de la RASD (marró)]]

L'administrador de facto de la major part del territori és [[Marroc]]. El restant es troba controlat per l'autoproclamada [[República Àrap Saharaui Democràtica]] (RASD). La RASD està reconeguda per l'[[Unió Africana]] i per 46 països en el món, la majoria africans o llatinoamericans. Els últims a fer-ho han sigut [[Suràfrica]] (per una promesa personal de [[Nelson Mandela]] que tenia en el moviment nacional saharaui quan abdós organisacions inclús lluitaven per l'emancipació real dels seus respectius països), [[Uruguai]], la República de [[Nicaragua]] el 12 de giner del 2007 i en 2008 [[Paraguai]], el nou govern del qual [[socialcristià]] es va ratificar en la seua decisió de soport ''indestructible a la llegítima causa del dividit (pel major ''[[Mur marroquí|mur de la vergonya]] '' dels nostres dies) i semicolonisat per marroquins venguts del nort, poble saharaui''. La RASD no està reconeguda ni per l'[[ONU]] ni per la [[Lliga Àrap]] ni per cap país europeu ni cap membre permanent en el [[Consell de Seguritat de nacions Unides]].  

L'administrador de facto de la major part del territori és [[Marroc]]. El restant es troba controlat per l'autoproclamada [[República Àrap Saharaui Democràtica]] (RASD). La RASD està reconeguda per l'[[Unió Africana]] i per 46 països en el món, la majoria africans o llatinoamericans. Els últims a fer-ho han segut [[Suràfrica]] (per una promesa personal de [[Nelson Mandela]] que tenia en el moviment nacional saharaui quan abdós organisacions inclús lluitaven per l'emancipació real dels seus respectius països), [[Uruguai]], la República de [[Nicaragua]] el 12 de giner del 2007 i en 2008 [[Paraguai]], el nou govern del qual [[socialcristià]] es va ratificar en la seua decisió de soport ''indestructible a la llegítima causa del dividit (pel major ''[[Mur marroquí|mur de la vergonya]] '' dels nostres dies) i semicolonisat per marroquins venguts del nort, poble saharaui''. La RASD no està reconeguda ni per l'[[ONU]] ni per la [[Lliga Àrap]] ni per cap país europeu ni cap membre permanent en el [[Consell de Seguritat de nacions Unides]].  

Les pretensions de Marroc respecte a la seua "integritat territorial" (lo que podria ser interpretat com a soport a la seua reivindicació sobre el Sàhara Occidental) són ben vistes, últimament pel soport oscilant de 25 estats i per la [[Lliga Àrab]].<ref>[http://www.arabicnews.com/ansub/Daily/Day/990108/1999010849.Html Arab League supports Morocco's territorial integrity (1 d'agost de 1999)]</ref> No obstant, cap país reconeix formalment l'anexió, com admet l'informe del [[secretari general de la ONU]] del 19 d'abril del 2006:

Les pretensions de Marroc respecte a la seua "integritat territorial" (lo que podria ser interpretat com a soport a la seua reivindicació sobre el Sàhara Occidental) són ben vistes, últimament pel soport oscilant de 25 estats i per la [[Lliga Àrab]].<ref>[http://www.arabicnews.com/ansub/Daily/Day/990108/1999010849.Html Arab League supports Morocco's territorial integrity (1 d'agost de 1999)]</ref> No obstant, cap país reconeix formalment l'anexió, com admet l'informe del [[secretari general de la ONU]] del 19 d'abril del 2006:

{{cita|[...] ya que això implicaria el reconeiximent de la sobirania de Marroc sobre el Sàhara Occidental, cosa que estava fora de qualsevol consideració, ya que cap Estat Membre de les nacions Unides havia reconegut dita soberanía|<ref>informe del secretari general sobre la situació relativa al Sàhara Occidental (19 d'abril del 2006). Accessible a través de [http://www.un.org/spanish/docs/report06/repl06.Htm la web de les nacions Unides]</ref>}}

{{cita|[...] ya que això implicaria el reconeiximent de la sobirania de Marroc sobre el Sàhara Occidental, cosa que estava fora de qualsevol consideració, ya que cap Estat Membre de les nacions Unides havia reconegut dita soberanía|<ref>informe del secretari general sobre la situació relativa al Sàhara Occidental (19 d'abril del 2006). Accessible a través de [http://www.un.org/spanish/docs/report06/repl06.Htm la web de les nacions Unides]</ref>}}

En [[1979]] Mauritània, derrotada, firmà la pau en el [[Front Polisario]] renunciant a les seues pretensions en el territori, al mateix temps Marroc materialisà l'ocupació, en el soport financer i militar dels Estats Units. En [[1991]] Marroc i el Front Polisario firmaren un alt el foc auspiciat per la ONU que va establir la [[Missió de nacions Unides per al referèndum en el Sàhara Occidental]] ([[MINURSO]]), que se celebraria en febrer de [[1992]]. El Front Polisario acusa a Marroc d'anar ajornant la convocatòria del referèndum per mig d'apelacions per a que la població no saharaui instalada pel govern marroquí en la zona durant els últims anys (que ya és majoria) tinga dret de vot. Marroc rebuja estes acusacions.

En [[1979]] Mauritània, derrotada, firmà la pau en el [[Front Polisario]] renunciant a les seues pretensions en el territori, al mateix temps Marroc materialisà l'ocupació, en el soport financer i militar dels Estats Units. En [[1991]] Marroc i el Front Polisario firmaren un alt el foc auspiciat per la ONU que va establir la [[Missió de nacions Unides per al referèndum en el Sàhara Occidental]] ([[MINURSO]]), que se celebraria en febrer de [[1992]]. El Front Polisario acusa a Marroc d'anar ajornant la convocatòria del referèndum per mig d'apelacions per a que la població no saharaui instalada pel govern marroquí en la zona durant els últims anys (que ya és majoria) tinga dret de vot. Marroc rebuja estes acusacions.

Per a superar l'estancament del procés de pau, les nacions Unides designaren a [[James Baker]] com Enviat Personal del secretari general de les nacions Unides per al Sàhara Occidental. Davall els seus auspicis, en 1997 Marroc i el Front Polisario firmaren els [[Acorts de Houston]]. En giner del 2000 es va finalisar el procés d'identificació de votants per al referèndum d'autodeterminació. Es presentaren 120.000 apelacions pero, en conte de tramitar-les d'acort en els procediments pactats per les dos parts, el secretari general de la ONU va congelar el procés. Per a superar el bloqueig, el secretari general propongué un pla per a la repartició del Sàhara entre Marroc i el Front Polisario, solució que fon acceptada pel Front pero rebujada per Marroc. Per a superar de nou este bloqueig James Baker va propondre un atre pla, el cridat [[pla Baker II]] que en 2003 fon avalat per unanimitat pel Consell de Seguritat (Resolució 1495). Marroc, no obstant, no va acceptar dit pla, perque segons els responsables marroquins el pla no garantisa la participació de tots els saharauis en el referèndum d'autodeterminació. Marroc propongué en el seu lloc concedir al Sàhara Occidental una àmplia autonomia baix la seua sobirania (les condicions de la qual no han sigut encara concretades) i la creació del CORCAS (Consell Real per als Assunts del Sàhara) composta per membres de distints clans i tribus saharauis designats pel rei de Marroc, pero esta solució fon rebujada pel Front Polisario.

Per a superar l'estancament del procés de pau, les nacions Unides designaren a [[James Baker]] com Enviat Personal del secretari general de les nacions Unides per al Sàhara Occidental. Davall els seus auspicis, en 1997 Marroc i el Front Polisario firmaren els [[Acorts de Houston]]. En giner del 2000 es va finalisar el procés d'identificació de votants per al referèndum d'autodeterminació. Es presentaren 120.000 apelacions pero, en conte de tramitar-les d'acort en els procediments pactats per les dos parts, el secretari general de la ONU va congelar el procés. Per a superar el bloqueig, el secretari general propongué un pla per a la repartició del Sàhara entre Marroc i el Front Polisario, solució que fon acceptada pel Front pero rebujada per Marroc. Per a superar de nou este bloqueig James Baker va propondre un atre pla, el cridat [[pla Baker II]] que en 2003 fon avalat per unanimitat pel Consell de Seguritat (Resolució 1495). Marroc, no obstant, no va acceptar dit pla, perque segons els responsables marroquins el pla no garantisa la participació de tots els saharauis en el referèndum d'autodeterminació. Marroc propongué en el seu lloc concedir al Sàhara Occidental una àmplia autonomia baix la seua sobirania (les condicions de la qual no han segut encara concretades) i la creació del CORCAS (Consell Real per als Assunts del Sàhara) composta per membres de distints clans i tribus saharauis designats pel rei de Marroc, pero esta solució fon rebujada pel Front Polisario.

Actualment, el territori del Sàhara Occidental es troba dividit per un [[Mur del Sàhara Occidental|mur]] de més de 2.000 [[quilómetro|km]] de llarc que dividix de nort a sur el Sàhara Occidental. La zona a l'oest del mur és el territori ocupat per [[Marroc]], mentres que la zona a l'est del mur constituïxen els denominats "territoris lliberats" baix el control del Front Polisario.

Actualment, el territori del Sàhara Occidental es troba dividit per un [[Mur del Sàhara Occidental|mur]] de més de 2.000 [[quilómetro|km]] de llarc que dividix de nort a sur el Sàhara Occidental. La zona a l'oest del mur és el territori ocupat per [[Marroc]], mentres que la zona a l'est del mur constituïxen els denominats "territoris lliberats" baix el control del Front Polisario.