Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
164 bytes afegits ,  18:36 30 maig 2019
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
{{Biografia|
 
{{Biografia|
 
| nom = Concepció Aleixandre Ballester
 
| nom = Concepció Aleixandre Ballester
| image =  
+
| image = [[File:1904-01-23, Blanco y Negro, Concepción Aleixandre, Alviach (cropped).jpg|thumb]]
 
| peu =  
 
| peu =  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
Llínea 16: Llínea 16:  
== Biografia ==
 
== Biografia ==
   −
A finals del [[sigle XIX]] en la Facultat de Medicina de l'[[Universitat de Valéncia]] hi hauria uns cinccents estudiants, entre els que es trobaven solament tres dònes: les valencianes Concepció Aleixandre i [[Manuela Solís]], graduades en [[1889]], i la murciana Sinesia Pujalte Martínez, que abandonà els seus estudis en quint de carrera.​
+
A finals del [[sigle XIX]] en la Facultat de Medicina de l'[[Universitat de Valéncia]] hi hauria uns cinccents estudiants, entre els que es trobaven solament tres dònes: les valencianes Concepció Aleixandre i [[Manuela Solís]], graduades en l'any [[1889]], i la murciana Sinesia Pujalte Martínez, que abandonà els seus estudis en quint de carrera.​
    
Estos tres casos foren excepcionals, ya que per a l'accés a l'educació superior en igualtat de condicions per a dònes i varons caldria esperar fins a l'any [[1910]] quan una orde real firmada pel rei [[Alfons XIII]] va permetre l'accés a les universitats espanyoles sense restriccions per a les dònes.​ Aleixandre, que ya contava en el grau de mestra des de [[1883]], dedicaria la seua vida professional a la medicina.
 
Estos tres casos foren excepcionals, ya que per a l'accés a l'educació superior en igualtat de condicions per a dònes i varons caldria esperar fins a l'any [[1910]] quan una orde real firmada pel rei [[Alfons XIII]] va permetre l'accés a les universitats espanyoles sense restriccions per a les dònes.​ Aleixandre, que ya contava en el grau de mestra des de [[1883]], dedicaria la seua vida professional a la medicina.
Llínea 22: Llínea 22:  
== Científica ==
 
== Científica ==
   −
Concepció Aleixandre és considerada una científica especialista en ginecologia de renom que publicaria els seus treballs científics en regularitat en la prensa mèdica espanyola i fon meja titular en l'Hospital de la Princesa de [[Madrit]] i com a meja de la Beneficència Provincial de la Casa de Maternitat i Inclusa, ademés de mantindre una consulta popular. La seua dedicació a l'investigació li va permetre en l'any [[1910]] patentar instruments ginecològics, uns sistemes per a corregir el descens de la [[Matriu (biologia)|matriu]].​ (OEPM, Patent 47109).​ Va realisar una tasca important de divulgació acostant l'educació sobre l'higiene especialment a les dònes. Va gestionar la secció dedicada a "salut de dònes" en la revista ''La Medicina Social Española'' (1916-1920). El seu activisme va incloure donar conferències i mítins, una d'elles pronunciada en l'Unió Iberoamericana de Madrit en [[1907]]. Va pronunciar mítins en campanyes sanitàries, junt a oradors com [[Azorín]], Navarro Fernández, Alonso Muñoyerro i Antonio López Muñoz (1923)​ i d'higiene social (1927), es va ocupar al mateix temps d'atres tasques formatives desenrollades en el Centre Popular Iberoamericà de Madrit.  
+
Concepció Aleixandre és considerada una científica especialista en ginecologia de renom que publicaria els seus treballs científics en regularitat en la prensa mèdica espanyola i fon meja titular en l'Hospital de la Princesa de [[Madrit]] i com a meja de la Beneficència Provincial de la Casa de Maternitat i Inclusa, ademés de mantindre una consulta popular. La seua dedicació a l'investigació li va permetre en l'any [[1910]] patentar instruments ginecològics, uns sistemes per a corregir el descens de la [[Matriu (biologia)|matriu]].​ (OEPM, Patent 47109).​ Va realisar una tasca important de divulgació acostant l'educació sobre l'higiene especialment a les dònes. Va gestionar la secció dedicada a "salut de dònes" en la revista ''La Medicina Social Española'' (1916-1920). El seu activisme va incloure donar conferències i mítins, una d'elles pronunciada en l'Unió Iberoamericana de Madrit en l'any [[[[1907]]]]. Va pronunciar mítins en campanyes sanitàries, junt a oradors com [[Azorín]], Navarro Fernández, Alonso Muñoyerro i Antonio López Muñoz ([[1923]])​ i d'higiene social ([[1927]]), es va ocupar al mateix temps d'atres tasques formatives desenrollades en el Centre Popular Iberoamericà de Madrit.  
    
== Organisacions científiques ==
 
== Organisacions científiques ==
Llínea 28: Llínea 28:  
Concepció Aleixandre pertanygué a diferents organisacions científiques:
 
Concepció Aleixandre pertanygué a diferents organisacions científiques:
   −
* Fon la primera dòna admesa en la Societat Ginecològica Espanyola (1892).​
+
* Fon la primera dòna admesa en la Societat Ginecològica Espanyola ([[1892]]).​
* Congrés Mèdic Farmacèutic de Valéncia. Secció medicina pública i especialitats (1891).
+
* Congrés Mèdic Farmacèutic de Valéncia. Secció medicina pública i especialitats ([[1891]]).
 
* Comité Organisador del Congrés Pedagògic (1892).
 
* Comité Organisador del Congrés Pedagògic (1892).
 
* Societat Espanyola d'Higiene
 
* Societat Espanyola d'Higiene
* Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències (1912).
+
* Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències ([[1912]]).
* Congrés d'Educació Física en Madrit (1917).
+
* Congrés d'Educació Física en Madrit ([[1917]]).
   −
En 1928 es funda l'Associació de Meges Espanyoles, per un grup de meges entre les que destaquen algunes de les pioneres de la medicina espanyola com a Trinitat Riera (1872-1959, presidenta honoraria) o Elisa Soriano Fisher (1892- 1964, la seua representant en els congressos de la Medical Women’s International Association en els anys 1928 i 1929), aplegant a ser Concepció Aleixandre presidenta de l'associació.
+
En l'any [[1928]] es funda l'Associació de Meges Espanyoles, per un grup de meges entre les que destaquen algunes de les pioneres de la medicina espanyola com a Trinitat Riera ([[1872]]-[[1959]], presidenta honoraria) o Elisa Soriano Fisher (1892- [[1964]], la seua representant en els congressos de la Medical Women’s International Association en els anys 1928 i [[1929]]), aplegant a ser Concepció Aleixandre presidenta de l'associació.
    
== Organisacions feministes ==
 
== Organisacions feministes ==
   −
Va pertànyer també a vàries societats exclusives femenines i compromesa en l'alvanç dels drets de les dònes. Donà el seu respal al manifest a favor de que l'escritora [[Emilia Pardo Bazán]] fora nomenada membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]]. Varen firmar este manifest entre atres [[Amalio Gimeno]], Blanca de los Ríos, [[Benito Pérez Galdós]], (juny de [[1914]]).​ Presidí l'institució Protecció Mèdica, fundada en [[1913]], de caràcter privat l'objectiu del qual era protegir a les viudes i òrfens de meges, i als meges incapacitats per al treball.​
+
Va pertànyer també a vàries societats exclusives femenines i compromesa en l'alvanç dels drets de les dònes. Donà el seu respal al manifest a favor de que l'escritora [[Emilia Pardo Bazán]] fora nomenada membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]]. Varen firmar este manifest entre atres [[Amalio Gimeno]], Blanca de los Ríos, [[Benito Pérez Galdós]], ([[juny]] de [[1914]]).​ Presidí l'institució Protecció Mèdica, fundada en l'any [[1913]], de caràcter privat l'objectiu del qual era protegir a les viudes i òrfens de meges, i als meges incapacitats per al treball.​
   −
En l'any [[1928]], Concepció Aleixandre, Elisa Soriano i Riera Márquez creen l'Associació Nacional de dònes mèdiques i participen en congressos internacionals de la Medical Women’s International Association (Associació Internacional de Dònes Mèdiques). L'Associació Nacional de Dònes Mèdiques crea la revista ''Las médicas'' com a mig de difusió.​  
+
En l'any 1928, Concepció Aleixandre, Elisa Soriano i Riera Márquez creen l'Associació Nacional de dònes mèdiques i participen en congressos internacionals de la Medical Women’s International Association (Associació Internacional de Dònes Mèdiques). L'Associació Nacional de Dònes Mèdiques crea la revista ''Las médicas'' com a mig de difusió.​  
    
Les organisacions feministes en les que va militar foren:
 
Les organisacions feministes en les que va militar foren:
   −
* Consell Nacional de Dònes (1919).
+
* Consell Nacional de Dònes ([[1919]]).
 
* Comité Femení d'Higiene Popular.
 
* Comité Femení d'Higiene Popular.
 
* Secció de Senyores de l'Unió Iberoamericana.
 
* Secció de Senyores de l'Unió Iberoamericana.
124 521

edicions

Menú de navegació