Canvis

== El valencianisme i Constantí Llombart ==

== El valencianisme i Constantí Llombart ==

La Renaixença valenciana tenia dos sectors, en u el conservador, [[Teodor Llorente]] i en atre, el lliberal, [[Constantí Llombart]]. '''Gaetà Huguet''' seguix una evolució pareguda a la de Constantí Llombart, fon intim amic d'ell i el recolçava des de [[Castelló]], viajant al Cap i Casal quan fora necessari per a visitar-lo.  

La Renaixença valenciana tenia dos sectors, en u el conservador, [[Teodor Llorente]] i en atre, el lliberal, [[Constantí Llombart]]. Gaetà Huguet seguix una evolució pareguda a la de Constantí Llombart, fon intim amic d'ell i el recolçava des de [[Castelló]], viajant al Cap i Casal quan fora necessari per a visitar-lo.  

Alternava les seues activitats professionals i polítiques sense perdre mai el contacte en el moviment del Renaiximent de la llengua valenciana que s’iniciava en la ciutat de Valéncia. Seguint l’eixemple de [[Constantí Llombart]] creà els Jocs Florals en l’[[Alcora]] i [[Castelló]] (1892), i en Llucena ([[1894]]). Organisava actes en els que convidava a [[Lo Rat Penat]] a visitar Castelló. Patrocinà les edicions de [[1921]], [[1923]] i [[1925]], dels [[Jocs Florals]] organisats per dita associació.  

Alternava les seues activitats professionals i polítiques sense perdre mai el contacte en el moviment del Renaiximent de la llengua valenciana que s’iniciava en la ciutat de Valéncia. Seguint l’eixemple de [[Constantí Llombart]] creà els Jocs Florals en l’[[Alcora]] i [[Castelló]] (1892), i en Llucena ([[1894]]). Organisava actes en els que convidava a [[Lo Rat Penat]] a visitar Castelló. Patrocinà les edicions de [[1921]], [[1923]] i [[1925]], dels [[Jocs Florals]] organisats per dita associació.  

Encara que confessara no ser filolec, coneixia perfectament els problemes sobre l’orige de la [[llengua valenciana]], que considerava autoctona, i sobre la denominació que li donaven els nostres classics, i tenia idea dels canvis fonetics des del [[llatí]] a les [[llengües romàniques]]. El seu valencianisme no era una postura politica i convinenciera, sino una convicció fundada llingüisticament i en el gran amor a la llengua dels seus antepassats (l’eixemple el tenim en el seu escrit publicat en [[1920]], en el bolletí de la Societat Castellónenca de Cultura, pág. 197, que citem més avant).  

Encara que confessara no ser filolec, coneixia perfectament els problemes sobre l’orige de la [[llengua valenciana]], que considerava autoctona, i sobre la denominació que li donaven els nostres classics, i tenia idea dels canvis fonetics des del [[llatí]] a les [[llengües romàniques]]. El seu valencianisme no era una postura politica i convinenciera, sino una convicció fundada llingüisticament i en el gran amor a la llengua dels seus antepassats (l’eixemple el tenim en el seu escrit publicat en [[1920]], en el bolletí de la Societat Castellónenca de Cultura, pág. 197, que citem més avant).  

A la mort de [[Constantí Llombart]], [[Castelló]] es posà de dol, perque es sabia que era intim amic de '''Gaetà Huguet''', sent una de les persones més ilustres i més vollgudes de la ciutat. Els titulars dels diaris, d'aquells dies, feen referencia a la mort del patriarca de les lletres valencianes i fundador de [[Lo Rat Penat]]. Es celebraren certamens i actes en homenage a Constanti, impulsats pel seu amic. Organisat per Patria Nova en [[1925]], (Patria Nova i Joventut Valencianista, foren patrocinadores d'accions que abocarien en l’acort ortogràfic de [[1932]], la porta que s’obria a la despersonalisació llingüistica del [[valencià]] i a la substitució dels criteris autoctonistes sobre l’identitat de la [[llengua valenciana]] i la seua codificacio – marcats per [[Lluís Fullana]] -, que serien substituits per l’importacio de les normes ortografiques de l'Institut d'Estudis Catalans, explanades en alguns retocs en les “Bases Ortografiques de 1932”), es convocà un concurs d'himnes nacionals valencians que fon generosament dotat pel patrici Gaetà, des de [[Castelló]] de la Plana. El veredicte del jurat donà com a guanyadora la composició titulada “Vent de Ponent”, escrita en les normes de [[1914]] del [[pare Fullana]], dient:  

A la mort de [[Constantí Llombart]], [[Castelló]] es posà de dol, perque es sabia que era intim amic de Gaetà Huguet, sent una de les persones més ilustres i més vollgudes de la ciutat. Els titulars dels diaris, d'aquells dies, feen referencia a la mort del patriarca de les lletres valencianes i fundador de [[Lo Rat Penat]]. Es celebraren certamens i actes en homenage a Constanti, impulsats pel seu amic. Organisat per Patria Nova en [[1925]], (Patria Nova i Joventut Valencianista, foren patrocinadores d'accions que abocarien en l’acort ortogràfic de [[1932]], la porta que s’obria a la despersonalisació llingüistica del [[valencià]] i a la substitució dels criteris autoctonistes sobre l’identitat de la [[llengua valenciana]] i la seua codificacio – marcats per [[Lluís Fullana]] -, que serien substituits per l’importacio de les normes ortografiques de l'Institut d'Estudis Catalans, explanades en alguns retocs en les “Bases Ortografiques de 1932”), es convocà un concurs d'himnes nacionals valencians que fon generosament dotat pel patrici Gaetà, des de [[Castelló]] de la Plana. El veredicte del jurat donà com a guanyadora la composició titulada “Vent de Ponent”, escrita en les normes de [[1914]] del [[pare Fullana]], dient:  

''Vent de ponent, vent de ponent

''Vent de ponent, vent de ponent