Diferència entre les revisions de "Codic (Dret)"
m (Accent en còdic) |
m (Arregle enllaços wiki) |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
Un '''còdic''', en Dret, és un conjunt unitari, ordenàt sistematisàt de normes i principis juridics. | Un '''còdic''', en Dret, és un conjunt unitari, ordenàt sistematisàt de normes i principis juridics. | ||
| − | Els més antics fragments existents d'un còdic llegal són les tablilles de la arcaica ciutat de Ebla que daten de l'any 2400 a.C. La compilació primitiva més coneguda és el [[Còdic Hammurabi]]. | + | Els més antics fragments existents d'un còdic llegal són les tablilles de la arcaica ciutat de Ebla que daten de l'any 2400 a.C. La compilació primitiva més coneguda és el [[Codic d'Hammurabi|Còdic d'Hammurabi]]. |
Els primers registres llegals romans pertanyen al sigle V a. C. encara que la primera codificació formal ordenà per Justiniano I, no tingué lloc fins al [[sigle VI]]. En l'[[Edat Mija]] i cap a l'era moderna, solament es feren comendis locals o provincials. | Els primers registres llegals romans pertanyen al sigle V a. C. encara que la primera codificació formal ordenà per Justiniano I, no tingué lloc fins al [[sigle VI]]. En l'[[Edat Mija]] i cap a l'era moderna, solament es feren comendis locals o provincials. | ||
Revisió de 10:31 14 maig 2019
Un còdic, en Dret, és un conjunt unitari, ordenàt sistematisàt de normes i principis juridics.
Els més antics fragments existents d'un còdic llegal són les tablilles de la arcaica ciutat de Ebla que daten de l'any 2400 a.C. La compilació primitiva més coneguda és el Còdic d'Hammurabi.
Els primers registres llegals romans pertanyen al sigle V a. C. encara que la primera codificació formal ordenà per Justiniano I, no tingué lloc fins al sigle VI. En l'Edat Mija i cap a l'era moderna, solament es feren comendis locals o provincials.
El primer còdic nacional relevant fon el Còdic Civil de França, seguit pels reglaments alema, suís i japones. En països que menegen el dret comu com Anglaterra i els Estats Units, els còdics llegals han segut radicionalment menos importants que els registres de decisions judicials, encara que les codificacions significatives es portaren a cap en els E.E.U.U. en el sigle XX.