Recurs d'alçada

El recurs d'alçada en Espanya és u dels mijos d'impugnació ordinaris dels que disponen els interessats, en via administrativa, contra les resolució administrativa i acte administratiu que deu resoldre l'orgue superior jeràrquic del que el va dictar. Es troba regulat en la Llei 39/2015, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, que bàsicament seguix els mateixos principis que l'anterior Llei 30/1992.

Regulació

El recurs d'alçada es troba regulat en el Títul V (artículs 121 i 122) de la Llei 39/2015, de l'1 de octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.

Concepte de recurs

Els recursos administratius són actes de l'administrat per mig dels quals este demana a l'administració la revocació o reforma d'un acte seu o d'una disposició de caràcter general de ranc inferior a la Llei sobre la base d'un títul jurídic especific.

L'element fonamental del recurs és, per tant, la finalitat impugnatòria d'actes o disposicions preexistents que s'estima que poden ser contràries a Dret. El recurs és diferent d'atres vies de demanda en les que no es perseguix la revocació de ningun acte administratiu, sino únicament que es corrigguen en el propi curs d'un procediment en que es produïxen defectes de tramitació. Eixe seria el cas de les petició, que tenen l'objectiu de forçar la producció d'un acte nou, o el de les queixes, que permeten al particular exigir responsabilitat per tramitació defectuosa o per incompliment dels determinis (o térmens) per a resoldre un procediment, que es poden subsanar ans de la resolució definitiva de l'assunt.

Objecte i actes recurribles en alçada (Artículs 121 i 112)

Poden ser recorregudes en alçada davant de l'orgue superior jerarquia del que els va dictar, les resolucions i actes que es detallen en la llei (artícul 112), quan no posen fi a la via administrativa.

En general són recurribles les resolucions, que són els actes que en general posen fi a un procediment administratiu. No obstant, els actes de mer tràmit, que són actes intermijos en un procediment, són recurribles si decidixen directa o indirectament el fondo de l'assunt, determinen l'impossibilitat de continuar el procediment, produïxen indefensió o perjuí irreparable a drets i interessos llegítims. L'oposició als restants actes de tràmit pot alegar-se pels interessats per a la seua consideració en la resolució que pose fi al procediment. El fonament per a recórrer deurà fundar-se en qualsevol dels motius de nulitat o anulabilitat prevists en els artículs 47 i 48 d'esta mateixa llei.

Als efectes d'este recurs, els Tribunals i òrguens de selecció del personal al servici de les Administració Pública i qualsevol atres que, en el sí d'estes, actuen en autonomia funcional, es consideraran dependents de l'orgue al que estiguen adscritts o, si no n'hi ha, del que haja nomenat al president dels mateixos.

Les llei poden substituir el recurs d'alçada, en supòsits o àmbits sectorials determinats, i quan l'especificitat de la matèria aixina ho justifique, per atres procediments d'impugnació, reclamació, conciliació, mediació i arbitrage, davant d'òrguens colegiats o Comissions específiques no someses a instruccions jeràrquiques, en respecte als principis, garanties i determinis que la present Llei reconeix a les persones i als interessats en tot procediment administratiu.

L'aplicació d'estos procediments en l'àmbit de l'Administració Local no pot supondre el desconeiximent de les facultats resolutòries reconegudes als òrguens representatius electes establits per la Llei.

Contra les disposicions administratives de caràcter general no cap recurs en via administrativa. Els recursos contra un acte administratiu que es funden únicament en la nulitat d'alguna disposició administrativa de caràcter general es poden interpondre directament davant de l'orgue que va dictar la dita disposició.

Objecte (Artícul 121)

Les resolucions i actes exposts en l'artícul 112, quan no posen fi a la via administrativa, poden ser recorreguts en alçada davant de l'orgue superior jeràrquic del que els va dictar. A eixos efectes, els Tribunals i òrguens de selecció del personal al servici de les Administracions Públiques i qualsevol atres que, en el sí d'estes, actuen en autonomia funcional, es consideren dependents de l'orgue al que estiguen adscrits o, si no n'hi ha, del que haja nomenat al president dels mateixos.

Interposició

El recurs es pot interpondre davant de l'orgue que va dictar l'acte que s'impugna o davant del competent per a resoldre'l.

Si el recurs s'haguera interpost davant de l'orgue que va dictar l'acte impugnat, este deu remetre'l al competent en el determini de deu dies, en companyia del seu informe i en una còpia completa i ordenada de l'expedient. El titular de l'orgue que va dictar l'acte recorregut és el responsable directe del compliment d'això.

Determinis (Artícul 122)

El determini per a la interposició del recurs d'alçada és d'un més, si l'acte fora exprés. Transcorregut eixe determini sense que s'haja interpost el recurs, la resolució és ferma a tots els efectes. Si l'acte no fora exprés, el solicitant i atres posibles interessats poden interpondre recurs d'alçada en qualsevol moment a partir del dia següent a aquell en que, d'acort en la seua normativa específica, es produïxquen els efects del silenci administratiu. El determini màxim per a dictar i notificar la resolució és de tres mesos. Transcorregut eixe temps sense que recaiga resolució, es pot entendre desestimat el recurs, excepte en el supòsit previst en l'artícul 24.1, tercer paràgraf. Contra la resolució d'un recurs d'alçada no cap ningun atre recurs administratiu, llevat del recurs extraordinari de revisió, en els casos establits en l'artícul 125.1.

Impugnació posterior

Contra la resolució d'un recurs d'alçada no cap ningun atre recurs administratiu, llevat del recurs extraordinari de revisió en els casos que la llei ho establixca. Agota per tant la via administrativa i deixa oberta la via jurisdiccional.