Canvis

'''Ignaci Pinazo Camarlench''' ([[Valéncia]], [[11 de giner]] de [[1849]]— [[Godella]], [[18 d'octubre]] de [[1916]]) fon un pintor [[Comunitat Valenciana|valencià]]. És u dels més destacats artistes valencians de fi de [[sigle]], d'estil [[impresionisme|impressioniste]].

'''Ignaci Pinazo Camarlench''' ([[Valéncia]], [[11 de giner]] de [[1849]]— [[Godella]], [[18 d'octubre]] de [[1916]]) fon un pintor [[Comunitat Valenciana|valencià]]. És u dels més destacats artistes valencians de fi de [[sigle]], d'estil [[impresionisme|impressioniste]].

Naixcut en una família humil, es va vore obligat des de molt jove a contribuir en diferents ocupacions al sosteniment de la família. A soles havia cursat l'octau any en l'escola quan sa mare faltà de [[colera]]. Entre els diferents treballs que va fer està el de plater, decorador de taulells, i pintor de palmitos. Després de la mort de son pare anà a viure en son yayo i començà a estudiar en [[1864]] en l'Academia de Belles Arts de San Carlos (Valéncia). Durant esta época es guanyava la vida com a "sombrerero". Començà la seua formació artistica als 21 anys, conseguint el seu primer èxit tres anys més tart, en [[Barcelona]]. En [[1871]], per primera vegada, presentà obres en l'Exposició Nacional de Belles Arts.

Naixcut en una família humil, es va vore obligat des de molt jove a contribuir en diferents ocupacions al sosteniment de la família. A soles havia cursat l'octau any en l'escola quan sa mare faltà de [[colera]]. Entre els diferents treballs que va fer està el de plater, decorador de taulells, i pintor de palmitos. Després de la mort de son pare anà a viure en son yayo i començà a estudiar en l'any [[1864]] en l'Academia de Belles Arts de San Carlos (Valéncia). Durant esta época es guanyava la vida com a "sombrerero". Començà la seua formació artistica als 21 anys, conseguint el seu primer èxit tres anys més tart, en [[Barcelona]]. En l'any [[1871]], per primera vegada, presentà obres en l'Exposició Nacional de Belles Arts.

Estigué dos vegades en [[Roma]], la primera gracies a la venda d'un quadro ([[1873]]), la segona becat (de [[1876]] a [[1881]]). És en este moment quan comença les seues grans produccions d'historia, alluntades dels convencionalismes del genero. En esta primera part de la seua carrera pintà quadros de caracter academiciste.

Estigué dos vegades en [[Roma]], la primera gracies a la venda d'un quadro ([[1873]]), la segona becat (de l'any [[1876]] a l'any [[1881]]). És en este moment quan comença les seues grans produccions d'historia, alluntades dels convencionalismes del genero. En esta primera part de la seua carrera pintà quadros de caracter academiciste.

A partir de l'any [[1874]] començà una llinea pictorica més intima i impresionista. Quant regressà a la seua ciutat natal, abandonà els temes històrics i en el seu lloc començà a pintar temes familiars, nuets, i escenes de la vida quotidiana. Se li considerà precursor, en temes i estils, de [[Joaquim Sorolla i Bastida]] i de [[Francisco Domingo]] tant en el tema com en l'estil.

A partir de l'any [[1874]] començà una llinea pictorica més intima i impresionista. Quant regressà a la seua ciutat natal, abandonà els temes històrics i en el seu lloc començà a pintar temes familiars, nuets, i escenes de la vida quotidiana. Se li considerà precursor, en temes i estils, de [[Joaquim Sorolla i Bastida]] i de [[Francisco Domingo]] tant en el tema com en l'estil.

Degut a una epidemia de colera en Valéncia, Pinazo anà en [[1884]] temporalment a [[Betera]], a on es detingué en la casa de camp en el nom de "Villa María" del banquer José Jaumandreu. Des de l'any [[1884]] fins a l'any [[1886]] ensenyà en l'Escola de Valéncia. Va rebre molts encarrecs de l'aristocracia valenciana; entre els seus clients estigué la Marquesa de Benicarló.

Degut a una epidemia de colera en Valéncia, Pinazo anà en [[1884]] temporalment a [[Betera]], a on es detingué en la casa de camp en el nom de "Villa María" del banquer José Jaumandreu. Des de l'any [[1884]] fins a l'any [[1886]] ensenyà en l'Escola de Valéncia. Va rebre molts encarrecs de l'aristocracia valenciana; entre els seus clients estigué la Marquesa de Benicarló.

En les exposicions anuals d'art Pinazo va conseguir, en [[1881]] i [[1885]], una medalla d'[[argent]] i en [[1897]] i [[1899]], medalla d'[[or]]. En [[1896]] ingressà com Academic en l'Escola de Belles Arts de San Carles (Valéncia). En [[1890]] intervingué en la decoració de l'escalinata del palau d'En José Ayora, en companyia de [[Antonio Fillol]],[[ Peris Brell]], [[Ricardo Verde]] i [[Lluis Beüt]]. En [[1903]] és nomenat academic de San Fernando. Va rebre una medalla real i en [[1912]], la ciutat de Valéncia li dedicà un carrer.

En les exposicions anuals d'art Pinazo va conseguir, en [[1881]] i [[1885]], una medalla d'[[argent]] i en [[1897]] i [[1899]], medalla d'[[or]]. En [[1896]] ingressà com Academic en l'Escola de Belles Arts de San Carles (Valéncia). En l'any [[1890]] intervingué en la decoració de l'escalinata del palau d'En José Ayora, en companyia de [[Antonio Fillol]],[[ Peris Brell]], [[Ricardo Verde]] i [[Lluis Beüt]]. En [[1903]] és nomenat academic de San Fernando. Va rebre una medalla real i en [[1912]], la ciutat de Valéncia li dedicà un carrer.

Del seu matrimoni en Teresa Martínez Montfort tingué dos fills, Ignacio i José, més tart també serien pintors.

Del seu matrimoni en Teresa Martínez Montfort tingué dos fills, Ignacio i José, més tart també serien pintors.