Canvis

'''Sigmund Freud''' ([[Alfabet Fonetic Internacional|AFI]] <small>pronunciació en [[alemà]]:</small> <span class="IPA" style="font-family:{{IPA fonts}}; font-family /**/:inherit;"></span>{{IPA|ˈziːkmʊnt ˈfʁɔʏt}}) ([[6 de maig]] de [[1856]], en [[Příbor]], [[Moravia]], [[Imperi austríac]] (actualment [[República Checa]]) - [[23 de setembre]] de [[1939]], en [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]) fon un [[mege]] [[neurologia|neuròlec]] [[Àustria|austríac]], pare del [[sicoanàlisis]] i una de les majors figures intelectuals del [[sigle XX]].<ref>Britannica Concise Encyclopedia (2006). Ed. Encyclopaedia Britannica, INC. p.712</ref>

'''Sigmund Freud''' ([[Alfabet Fonetic Internacional|AFI]] <small>pronunciació en [[alemà]]:</small> <span class="IPA" style="font-family:{{IPA fonts}}; font-family /**/:inherit;"></span>{{IPA|ˈziːkmʊnt ˈfʁɔʏt}}) ([[6 de maig]] de [[1856]], en [[Příbor]], [[Moravia]], [[Imperi austríac]] (actualment [[República Checa]]) - [[23 de setembre]] de [[1939]], en [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]) fon un [[mege]] [[neurologia|neuròlec]] [[Àustria|austríac]], pare del [[sicoanàlisis]] i una de les majors figures intelectuals del [[sigle XX]].<ref>Britannica Concise Encyclopedia (2006). Ed. Encyclopaedia Britannica, INC. p.712</ref>

El seu interés científic inicial com investigador se centrà en el camp de la [[neurologia]], derivant progressivament les seues investigacions cap a la vertent [[Sicologia|sicològica]] de les afeccions mentals, de la que donaria conter en la seua pràctica privada. Estudià en [[París]] en el neuròlec [[França|francés]] [[Jean-Martin Charcot]] les aplicacions de l' [[hipnosis]] en el tractament de l'[[histèria]]. De volta en Viena i en colaboració en [[Joseph Breuer]] desenrollà el [[método catàrtic]]. Paulatinament, reemplaçà tant la sugestió hipnòtica com el método catàrtic per l'[[associació lliure]] i l´ [[interpretació dels somis]]. D'igual modo, la busca inicial centrada en la rememoració dels traumes psicògens com productors de síntomes, fon obrint pas al desenroll d'una teoria [[etiologia|etiològica]] de les neurosis més diferenciada. Tot açò se convertí en el punt de partida del [[sicoanàlisis]], al que se dedicà ininterrompudament el restant de la seua vida. <ref>Britannica Concise Encyclopedia (2006). Ed. Encyclopaedia Britannica, INC. p.712</ref>

El seu interés científic inicial com investigador se centrà en el camp de la [[neurologia]], derivant progressivament les seues investigacions cap a la vertent [[Sicologia|sicològica]] de les afeccions mentals, de la que donaria conter en la seua pràctica privada. Estudià en [[París]] en el neuròlec [[França|francés]] [[Jean-Martin Charcot]] les aplicacions de l' [[hipnosis]] en el tractament de l'[[histèria]]. De volta en Viena i en colaboració en [[Joseph Breuer]] desenrollà el [[método catàrtic]]. Paulatinament, reemplaçà tant la sugestió hipnòtica com el método catàrtic per l'[[associació lliure]] i l' [[interpretació dels somis]]. D'igual modo, la busca inicial centrada en la rememoració dels traumes psicògens com productors de síntomes, fon obrint pas al desenroll d'una teoria [[etiologia|etiològica]] de les neurosis més diferenciada. Tot açò se convertí en el punt de partida del [[sicoanàlisis]], al que se dedicà ininterrompudament el restant de la seua vida. <ref>Britannica Concise Encyclopedia (2006). Ed. Encyclopaedia Britannica, INC. p.712</ref>

Freud postulà l'existència d'una sexualitat infantil perversa polimorfa,<ref>Sigmund Freud, ''Tres Ensajos sobre Teoria Sexual''. Biblioteca Freud. Aliança Editorial. ISBN 84-206-3699-1. p. 61.</ref> tesis que causà una intensa polèmica en la societat puritana de la [[Viena]] de principis del [[sigle XX]] i per la qual fon acusat de ''pansexualista''. A pesar de l'hostilitat que tingueren que afrontar les seues revolucionaries teories i hipòtesis, Freud acabaria per convertir-se en una de les figures més influents del [[sigle XX]]. Les seues teories, no obstant, seguixen sent discutides i criticades, quan no simplement rebujades. Molts llimiten la seua aportació al camp del [[Pensament (ment)|pensament]] i de la cultura en general, existint un ample debat al voltant de si el [[sicoanàlisis]] pertany o no a l'àmbit de la ciència.

Freud postulà l'existència d'una sexualitat infantil perversa polimorfa,<ref>Sigmund Freud, ''Tres Ensajos sobre Teoria Sexual''. Biblioteca Freud. Aliança Editorial. ISBN 84-206-3699-1. p. 61.</ref> tesis que causà una intensa polèmica en la societat puritana de la [[Viena]] de principis del [[sigle XX]] i per la qual fon acusat de ''pansexualista''. A pesar de l'hostilitat que tingueren que afrontar les seues revolucionaries teories i hipòtesis, Freud acabaria per convertir-se en una de les figures més influents del [[sigle XX]]. Les seues teories, no obstant, seguixen sent discutides i criticades, quan no simplement rebujades. Molts llimiten la seua aportació al camp del [[Pensament (ment)|pensament]] i de la cultura en general, existint un ample debat al voltant de si el [[sicoanàlisis]] pertany o no a l'àmbit de la ciència.

La divisió d'opinions que la figura de Freud suscita podria resumir-se del següent modo: per un costat, els seus seguidors li consideren un gran científic en el camp de la medicina, que descobri gran part del funcionament psíquico humà; i per atre, els seus crítics ho veuen com un [[filosof]] que replantejà la naturalea humana i ajudà a derribar [[tabu]]s, pero de les quals teories, com ciència, fallen en un examen rigorós.

La divisió d'opinions que la figura de Freud suscita podria resumir-se del següent modo: per un costat, els seus seguidors li consideren un gran científic en el camp de la medicina, que descobri gran part del funcionament psíquico humà; i per atre, els seus crítics ho veuen com un [[filosof]] que replantejà la naturalea humana i ajudà a derribar [[tabu]]s, pero de les quals teories, com ciència, fallen en un examen rigorós.

El [[28 d'agost]] de [[1930]] Freud fon guardonat en el [[Premi Goethe]] de la ciutat de [[Fráncfort del Meno]] en honor de la seua activitat creativa. També en honor de Freud, al que freqüentment se li denomina ''el pare del psicoanálisis'', se donà la denominació «[[Freud (crater llunar)|Freud]]» a un chicotet [[crater d'impacte]] [[lluna]]r que se troba en una [[replanell]] dins de l´[[Oceanus Procellarum]], en la part noroest del costat visible de la lluna.<ref>{{cita web |url=http://planetarynames.wr.usgs.gov/jsp/FeatureNameDetail.jsp?feature=62191 |título=Ficha del crater llunar «Freud» en la Gazetteer of Planetary Nomenclature |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref>

El [[28 d'agost]] de [[1930]] Freud fon guardonat en el [[Premi Goethe]] de la ciutat de [[Fráncfort del Meno]] en honor de la seua activitat creativa. També en honor de Freud, al que freqüentment se li denomina ''el pare del psicoanálisis'', se donà la denominació «[[Freud (crater llunar)|Freud]]» a un chicotet [[crater d'impacte]] [[lluna]]r que se troba en una [[replanell]] dins de l'[[Oceanus Procellarum]], en la part noroest del costat visible de la lluna.<ref>{{cita web |url=http://planetarynames.wr.usgs.gov/jsp/FeatureNameDetail.jsp?feature=62191 |título=Ficha del crater llunar «Freud» en la Gazetteer of Planetary Nomenclature |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref>

== Biografia ==

== Biografia ==