Canvis

[[Archiu:Piggy bank2.jpg|right|thumb|La [[vedriola]] és un recipient que servix per a almagasenar monedes. Culturalment ha passat a simbolisar l'alforro.]]

[[Archiu:Piggy bank2.jpg|right|thumb|La [[vedriola]] és un recipient que servix per a almagasenar monedes. Culturalment ha passat a simbolisar l'alforro.]]

[[Archiu:Avarice.jpg|thumb|Tradicionalment, s'ha associat l'[[avarícia]] en l'afany desmedit per alforrar.]]

[[Archiu:Avarice.jpg|thumb|Tradicionalment, s'ha associat l'[[avarícia]] en l'afany desmedit per alforrar.]]

L'[[alforro]] És l'acció de separar una part de l'[[ingrés]] mensual que obté una persona o empresa en l'objectiu d'alçar-lo per a un futur, se pot usar per a algun gasto important que es tinga, algun imprevist o emergència econòmica.<ref>{{Cita publicación |url=https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Ahorro&oldid=90314921 |títul=Ahorro |data=7 de abril de 2016 |publicació=Wikipedia, la enciclopedia libre |dataaccés=8 de mayo de 2016}}</ref> En térmens de [[teoria econòmica]] l'alforro es referix a la part de la renta o ingrés no dedicada al consum, sino a atres fins i és un concepte econòmic important. Existixen diverses modalitats d'alforro aixina com diversos instruments [[financer]]s destinats a incrementar l'alforro que es pretén realisar.

 

La paraula valenciana '''Aforro''', aforrament o alforro, té diferents accepcions, segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV):

 

 

L'aforro és puix, l'acció de separar una part de l'[[ingrés]] mensual que obté una persona o empresa en l'objectiu d'alçar-lo per a un futur, se pot usar per a algun gasto important que es tinga, algun imprevist o emergència econòmica.<ref>{{Cita publicación |url=https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Ahorro&oldid=90314921 |títul=Ahorro |data=7 de abril de 2016 |publicació=Wikipedia, la enciclopedia libre |dataaccés=8 de mayo de 2016}}</ref> En térmens de [[teoria econòmica]] l'aforro es referix a la part de la renta o ingrés no dedicada al consum, sino a atres fins i és un concepte econòmic important. Existixen diverses modalitats d'alforro aixina com diversos instruments [[financer]]s destinats a incrementar l'aforro que es pretén realisar.

 

 

 

 

La '''Caixa d'aforros''', és l'establiment o banc, de caràcter públic o privat, a on se guarden els diners aforrats i que dona uns interessos proporcionals a la cantitat guardada. La Caixa d'Aforros de Valéncia es creà en l'any [[1877]] per a fomentar l'aforro entre els valencians.

== Definició i història ==

== Definició i història ==

L'alforro és l'excedent de qualsevol be econòmic al final d'un periodo. Existixen diferents classes d'alforro, aixina com diferents instruments financers per a poder alforrar i [[invertir]] a l'hora. L'alforro el poden realisar tant persones, famílies, empreses i fins i tot nacions.

L'aforro és l'excedent de qualsevol be econòmic al final d'un periodo. Existixen diferents classes d'alforro, aixina com diferents instruments financers per a poder alforrar i [[invertir]] a l'hora. L'aforro el poden realisar tant persones, famílies, empreses i fins i tot nacions.

Des de temps antics ya es feya esta activitat, encara que no en bens econòmics principalment. En [[Egipte]] i [[China]] s'alçaven els fruits de les collites obtengudes per a alforrar eixe be material en el futur. En l'any [[1462]] se fundà la primera organisació de l'alforro, un [[mont de pietat]], per a cuidar als integrants del robament parcial o total. Per eixa época també s'escomençaren a crear els [[Banc]]s.<ref name= ahorro3>{{Cita web |url=http://www.economia.com.mx/el_ahorro_y_su_historia.htm |títul=El ahorro y su historia |fechaacceso=30 de julio de 2014}}</ref>

Des de temps antics ya es feya esta activitat, encara que no en bens econòmics principalment. En [[Egipte]] i [[China]] s'alçaven els fruits de les collites obtengudes per a alforrar eixe be material en el futur. En l'any [[1462]] se fundà la primera organisació de l'aforro, un [[mont de pietat]], per a cuidar als integrants del robament parcial o total. Per eixa época també s'escomençaren a crear els [[Banc]]s.<ref name= ahorro3>{{Cita web |url=http://www.economia.com.mx/el_ahorro_y_su_historia.htm |títul=El ahorro y su historia |fechaacceso=30 de julio de 2014}}</ref>

== Classificació ==

== Classificació ==

L'alforro es pot classificar en alforro privat i en alforro públic.  

L'aforro es pot classificar en alforro privat i en alforro públic.  

* L'alforro privat és aquell que realisen les organisacions privades que no pertanyen a l'[[estat]] (bàsicament famílies, institucions sense ànim de lucre i empreses).  

* L'aforro privat és aquell que realisen les organisacions privades que no pertanyen a l'[[estat]] (bàsicament famílies, institucions sense ànim de lucre i empreses).  

** L'alforro d'una empresa privada autònoma, equival al seu benefici manco la part d'este que és repartida als seus propietaris o accionistes en forma de dividents o participació en beneficis,

** L'aforro d'una empresa privada autònoma, equival al seu benefici manco la part d'este que és repartida als seus propietaris o accionistes en forma de dividents o participació en beneficis,

** L'alforro de les famílies és igual a la renda disponible familiar manco en consum privat abdós venen donats per:  

** L'aforro de les famílies és igual a la renda disponible familiar manco en consum privat abdós venen donats per:  

* L'alforro públic el realisa l'Estat, el qual també rep ingressos a través d'[[impost]]s i d'atres activitats, a l'hora que gasta en inversió social, en infraestructura ([[carretera|carreteres]], ponts, [[colege|coleges]], [[hospital]]s, etc.), en justícia, en seguritat nacional, etc. Quan l'[[estat]] alforra vol dir que els seus ingressos són majors que els seus gastos i es presenta un [[Política fiscal|superàvit fiscal]], el cas contrari conduiria a un [[dèficit]] fiscal.

* L'aforro públic el realisa l'Estat, el qual també rep ingressos a través d'[[impost]]s i d'atres activitats, a l'hora que gasta en inversió social, en infraestructura ([[carretera|carreteres]], ponts, [[colege|coleges]], [[hospital]]s, etc.), en justícia, en seguritat nacional, etc. Quan l'[[estat]] alforra vol dir que els seus ingressos són majors que els seus gastos i es presenta un [[Política fiscal|superàvit fiscal]], el cas contrari conduiria a un [[dèficit]] fiscal.

== Vore també ==

== Vore també ==

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://bastiat.org/es/lqsvylqnsv.html#ahorro_y_lujo Ahorro y lujo], capítulo XI de Lo que se ve y lo que no se ve, por [[Frédéric Bastiat]]

* [http://bastiat.org/es/lqsvylqnsv.html#ahorro_y_lujo Ahorro y lujo], capítulo XI de Lo que se ve y lo que no se ve, por [[Frédéric Bastiat]]

* [http://www.liberalismo.org/articulo/241/12/funcion/ahorro/ La función del ahorro], por [[Eugen von Böhm-Bawerk]]

* [http://www.liberalismo.org/articulo/241/12/funcion/ahorro/ La función del ahorro], por [[Eugen von Böhm-Bawerk]]

{{Traduït de|es|Ahorro}}

{{Traduït de|es|Ahorro}}