120 790
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 5:
Llínea 5: − + +
→Ubicació i Història (La Romania)
[[Image:Llenguesromancesedudrodpa1.jpg|thumb|right|400px|<center>Llengües romances d'Europa.</center>]]
[[Image:Llenguesromancesedudrodpa1.jpg|thumb|right|400px|<center>Llengües romances d'Europa.</center>]]
Estes llengües se parlaven i se seguixen parlant en un territori que rep el nom de Romania, i que cobrix en sa major part el sur [[Europa|europeu]] del antic [[imperi romà]]. Els térmens "romà/na" i "Rumania" procedixen efectivament del adjectiu llatí romanus: se considerava que els seus parlants empleaven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris del antic Imperi, com el fràncit en [[França]], llengua dels francs pertanyent a la família de les [[llengües germàniques]].
Estes llengües se parlaven i se seguixen parlant en un territori que rep el nom de Romania, i que cobrix en sa major part el sur [[Europa|europeu]] del antic [[imperi romà]]. Els térmens "romà/na" i "Rumania" procedixen efectivament del adjectiu llatí romanus: se considerava que els seus parlants empleaven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris del antic Imperi, com el fràncit en [[França]], llengua dels francs pertanyent a la família de les [[llengües germàniques]].
El primer escrit en que se troba el terme "romà", d'una manera o atra, se remonta al sínot de Tours, en l'any [[813]]. És a partir d'eixe sínot en que se considera que la primera llengua vulgar se separa del llatí, i se designa en efecte com a una llengua apart. Es tracta d'una forma de proto-francés, que rep el nom de romana lingua o roman. No obstant, en els Cartularis de Valposta, n'hi ha un text anterior que data del any [[804]], i està escrit en [[castellà]] antic.
El primer escrit en que se troba el terme "romà", d'una manera o atra, se remonta al sínot de Tours, en l'any [[813]]. És a partir d'eixe sínot en que se considera que la primera llengua vulgar se separa del llatí, i se designa en efecte com a una llengua apart. Es tracta d'una forma de proto-francés, que rep el nom de romana lingua o roman. No obstant, en els Cartularis de Valposta, n'hi ha un text anterior que data de l'any [[804]], i està escrit en [[castellà]] antic.
La evolució del [[llatí vulgar]] cara a les llengües romàniques se data, grosso modo, de la següent manera:
La evolució del [[llatí vulgar]] cara a les llengües romàniques se data, grosso modo, de la següent manera: