Canvis

La '''ç''', nomenada '''ce trencada''' o '''cedeta''', és la [[C|lletra]] ce de [[alfabet valencià|l'alfabet valencià]], procedent del [[llatí]], modificada per un signe diacrític (el trenc). Se pronuncia [[/s/]] davant de ''a'', ''o'', ''u'', o a final de paraula. Se pronuncia [[/z/]] si es troba a final de paraula i la següent lletra és una vocal, i si la següent lletra dins o fòra de la paraula és una [[consonant]] sonora, per fonètica sintàctica.

La '''ç''', nomenada '''ce trencada''' o '''cedeta''', és la [[C|lletra ce]] de [[alfabet valencià|l'alfabet valencià]], procedent del [[llatí]], modificada per un signe diacrític (el trenc). Se pronuncia [s] davant de ''a'', ''o'', ''u'', o a final de paraula. Se pronuncia [z] si es troba a final de paraula i la següent lletra és una vocal, i si la següent lletra dins o fòra de la paraula és una [[consonant]] sonora, per fonètica sintàctica.

== Història ==

== Història ==

És una lletra originada durant l'[[edat mija]] en el [[castellà]] antic per arquejament superior de la [[z|zeta]] i en un següent canvi cap avall de la posició. Els primers escrits que es coneixen a on apareix esta grafia són castellans. En el pas del temps se varen invertir els caràcters posant la ''z'' baix de la ''c'', d'ací que es nomenara chicoteta zeta o ''cedeta''. Este fenomen responia a la necessitat d'indicar que la ''c'' rebia una pronunciació diferent del llatí i més pareguda a la de la 'z'. Ademés se distinguia el sò sort de la c/ç [[Africada alveolar sorda|([ts])]] del sonor de la z ([dz]). En els primers escrits se colocava davant de qualsevol de les cinc vocals.

És una lletra originada durant l'[[edat mija]] en el [[castellà]] antic per arquejament superior de la [[z|zeta]] i en un següent canvi cap avall de la posició. Els primers escrits que es coneixen a on apareix esta grafia són castellans. En el pas del temps se varen invertir els caràcters posant la ''z'' baix de la ''c'', d'ací que es nomenara chicoteta zeta o ''cedeta''. Este fenomen responia a la necessitat d'indicar que la ''c'' rebia una pronunciació diferent del llatí i més pareguda a la de la 'z'. Ademés se distinguia el sò sort de la c/ç [[Africada alveolar sorda|([ts])]] del sonor de la z ([dz]). En els primers escrits se colocava davant de qualsevol de les cinc vocals.

No obstant això, hui en dia és considerada una variant de la lletra [[c]] a la qual s'afig una coma inferior. Per això mateix, si es busca una paraula en el diccionari que la continga s'ha de buscar com si tinguera una [[c]] normal i a soles se situarà despuix d'esta en cas de que siga l'únic caràcter que diferencia una paraula. El diacrític servix per a que la [[c]] adopte el so /s/ que normalment ya té davant de [[e]] i [[i]] quan se troba en quansevol atra posició. En la pràctica això vol dir davant de [[a]], [[o]] i [[u]] i a final de sílaba. És interessant de vore que les úniques paraules en valencià que escomencen per esta lletra són els monosílaps ''ça'' (antiga forma adverbial en el significat d'"ací") i ''ço'' (variant antiga de "açò" i de l'artícul neutre "lo"), hui en desús.

No obstant això, hui en dia és considerada una variant de la lletra [[c]] a la qual s'afig una coma inferior. Per això mateix, si es busca una paraula en el diccionari que la continga s'ha de buscar com si tinguera una [[c]] normal i a soles se situarà despuix d'esta en cas de que siga l'únic caràcter que diferencia una paraula. El diacrític servix per a que la [[c]] adopte el so [s] que normalment ya té davant de [[e]] i [[i]] quan se troba en quansevol atra posició. En la pràctica això vol dir davant de [[a]], [[o]] i [[u]] i a final de sílaba. És interessant de vore que les úniques paraules en valencià que escomencen per esta lletra són els monosílaps ''ça'' (antiga forma adverbial en el significat d'"ací") i ''ço'' (variant antiga de "açò" i de l'artícul neutre "lo"), hui en desús.

Quan en el [[castellà]] es varen neutralisar els sons de la ''c''/''ç'' i la ''z'', se va simplificar l'[[ortografia]], i en conseqüència l'[[alfabet]], fent desaparéixer l'us de la ''ç'' en el [[sigle XVII]].

Quan en el [[castellà]] es varen neutralisar els sons de la ''c''/''ç'' i la ''z'', se va simplificar l'[[ortografia]], i en conseqüència l'[[alfabet]], fent desaparéixer l'us de la ''ç'' en el [[sigle XVII]].

===Funcions===

===Funcions===

*En [[valencià]], [[francés]], [[occità]], [[català]], i [[portugués]] marca el sò [[/s/]] davant a, o, u. Conviu en atres grafies en esta funció.  

*En [[valencià]], [[francés]], [[occità]], [[català]], i [[portugués]] marca el sò [s] davant a, o, u. Conviu en atres grafies en esta funció.  

*En [[albanés]], [[azeri]], [[kurt]], [[tàtar]], [[turc]] i [[turcman]] indica el sò de che.  

*En [[albanés]], [[azeri]], [[kurt]], [[tàtar]], [[turc]] i [[turcman]] indica el sò de che.  

*En l'[[Alfabet fonètic internacional|AFI]] designa la [[fricativa palatal sorda]] (el sò de la [[H|hac]] en la paraula anglesa ''huge'' o la che alemana en la paraula "ich", per eixemple).

*En l'[[Alfabet fonètic internacional|AFI]] designa la [[fricativa palatal sorda]] (el sò de la [[H|hac]] en la paraula anglesa ''huge'' o la che alemana en la paraula "ich", per eixemple).