Diferència entre les revisions de "Ç"
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''ç''', nomenada '''ce trencada''' o '''cedeta''', és la lletra ce de l'alfabet valencià, procedent del llatí, modificad...») |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''ç''', nomenada '''ce trencada''' o '''cedeta''', és la [[C|lletra]] | + | La '''ç''', nomenada '''ce trencada''' o '''cedeta''', és la [[C|lletra ce]] de [[alfabet valencià|l'alfabet valencià]], procedent del [[llatí]], modificada per un signe diacrític (el trenc). Se pronuncia [s] davant de ''a'', ''o'', ''u'', o a final de paraula. Se pronuncia [z] si es troba a final de paraula i la següent lletra és una vocal, i si la següent lletra dins o fòra de la paraula és una [[consonant]] sonora, per fonètica sintàctica. |
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
És una lletra originada durant l'[[edat mija]] en el [[castellà]] antic per arquejament superior de la [[z|zeta]] i en un següent canvi cap avall de la posició. Els primers escrits que es coneixen a on apareix esta grafia són castellans. En el pas del temps se varen invertir els caràcters posant la ''z'' baix de la ''c'', d'ací que es nomenara chicoteta zeta o ''cedeta''. Este fenomen responia a la necessitat d'indicar que la ''c'' rebia una pronunciació diferent del llatí i més pareguda a la de la 'z'. Ademés se distinguia el sò sort de la c/ç [[Africada alveolar sorda|([ts])]] del sonor de la z ([dz]). En els primers escrits se colocava davant de qualsevol de les cinc vocals. | És una lletra originada durant l'[[edat mija]] en el [[castellà]] antic per arquejament superior de la [[z|zeta]] i en un següent canvi cap avall de la posició. Els primers escrits que es coneixen a on apareix esta grafia són castellans. En el pas del temps se varen invertir els caràcters posant la ''z'' baix de la ''c'', d'ací que es nomenara chicoteta zeta o ''cedeta''. Este fenomen responia a la necessitat d'indicar que la ''c'' rebia una pronunciació diferent del llatí i més pareguda a la de la 'z'. Ademés se distinguia el sò sort de la c/ç [[Africada alveolar sorda|([ts])]] del sonor de la z ([dz]). En els primers escrits se colocava davant de qualsevol de les cinc vocals. | ||
| − | No obstant això, hui en dia és considerada una variant de la lletra [[c]] a la qual s'afig una coma inferior. Per això mateix, si es busca una paraula en el diccionari que la continga s'ha de buscar com si tinguera una [[c]] normal i a soles se situarà despuix d'esta en cas de que siga l'únic caràcter que diferencia una paraula. El diacrític servix per a que la [[c]] adopte el so | + | No obstant això, hui en dia és considerada una variant de la lletra [[c]] a la qual s'afig una coma inferior. Per això mateix, si es busca una paraula en el diccionari que la continga s'ha de buscar com si tinguera una [[c]] normal i a soles se situarà despuix d'esta en cas de que siga l'únic caràcter que diferencia una paraula. El diacrític servix per a que la [[c]] adopte el so [s] que normalment ya té davant de [[e]] i [[i]] quan se troba en quansevol atra posició. En la pràctica això vol dir davant de [[a]], [[o]] i [[u]] i a final de sílaba. És interessant de vore que les úniques paraules en valencià que escomencen per esta lletra són els monosílaps ''ça'' (antiga forma adverbial en el significat d'"ací") i ''ço'' (variant antiga de "açò" i de l'artícul neutre "lo"), hui en desús. |
Quan en el [[castellà]] es varen neutralisar els sons de la ''c''/''ç'' i la ''z'', se va simplificar l'[[ortografia]], i en conseqüència l'[[alfabet]], fent desaparéixer l'us de la ''ç'' en el [[sigle XVII]]. | Quan en el [[castellà]] es varen neutralisar els sons de la ''c''/''ç'' i la ''z'', se va simplificar l'[[ortografia]], i en conseqüència l'[[alfabet]], fent desaparéixer l'us de la ''ç'' en el [[sigle XVII]]. | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
===Funcions=== | ===Funcions=== | ||
| − | *En [[valencià]], [[francés]], [[occità]], [[català]], i [[portugués]] marca el sò [ | + | *En [[valencià]], [[francés]], [[occità]], [[català]], i [[portugués]] marca el sò [s] davant a, o, u. Conviu en atres grafies en esta funció. |
*En [[albanés]], [[azeri]], [[kurt]], [[tàtar]], [[turc]] i [[turcman]] indica el sò de che. | *En [[albanés]], [[azeri]], [[kurt]], [[tàtar]], [[turc]] i [[turcman]] indica el sò de che. | ||
*En l'[[Alfabet fonètic internacional|AFI]] designa la [[fricativa palatal sorda]] (el sò de la [[H|hac]] en la paraula anglesa ''huge'' o la che alemana en la paraula "ich", per eixemple). | *En l'[[Alfabet fonètic internacional|AFI]] designa la [[fricativa palatal sorda]] (el sò de la [[H|hac]] en la paraula anglesa ''huge'' o la che alemana en la paraula "ich", per eixemple). | ||
Revisió de 15:51 14 març 2019
La ç, nomenada ce trencada o cedeta, és la lletra ce de l'alfabet valencià, procedent del llatí, modificada per un signe diacrític (el trenc). Se pronuncia [s] davant de a, o, u, o a final de paraula. Se pronuncia [z] si es troba a final de paraula i la següent lletra és una vocal, i si la següent lletra dins o fòra de la paraula és una consonant sonora, per fonètica sintàctica.
Història
És una lletra originada durant l'edat mija en el castellà antic per arquejament superior de la zeta i en un següent canvi cap avall de la posició. Els primers escrits que es coneixen a on apareix esta grafia són castellans. En el pas del temps se varen invertir els caràcters posant la z baix de la c, d'ací que es nomenara chicoteta zeta o cedeta. Este fenomen responia a la necessitat d'indicar que la c rebia una pronunciació diferent del llatí i més pareguda a la de la 'z'. Ademés se distinguia el sò sort de la c/ç ([ts]) del sonor de la z ([dz]). En els primers escrits se colocava davant de qualsevol de les cinc vocals.
No obstant això, hui en dia és considerada una variant de la lletra c a la qual s'afig una coma inferior. Per això mateix, si es busca una paraula en el diccionari que la continga s'ha de buscar com si tinguera una c normal i a soles se situarà despuix d'esta en cas de que siga l'únic caràcter que diferencia una paraula. El diacrític servix per a que la c adopte el so [s] que normalment ya té davant de e i i quan se troba en quansevol atra posició. En la pràctica això vol dir davant de a, o i u i a final de sílaba. És interessant de vore que les úniques paraules en valencià que escomencen per esta lletra són els monosílaps ça (antiga forma adverbial en el significat d'"ací") i ço (variant antiga de "açò" i de l'artícul neutre "lo"), hui en desús.
Quan en el castellà es varen neutralisar els sons de la c/ç i la z, se va simplificar l'ortografia, i en conseqüència l'alfabet, fent desaparéixer l'us de la ç en el sigle XVII.
Nom de la lletra
El nom recomanat per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana per ad esta lletra és ce trencada i és l'única forma que apareix en el diccionari.[1] Popularment també és coneguda pel nom de cedeta, pero esta forma no és molt comú.
Us de la ç en diferents llengües
Esta lletra també és usada en l'occità, el francés, el portugués, el gallec reintegracioniste, el català, i ho era en castellà antic, galaicoportugués i en vasc prenormatiu, en una funció idèntica a la del valencià. En canvi, en el turc, el kurt, l'albanés, el turcman, el tàtar, l'azeri i en alguns dialectes del friülés, servix per a representar el sò de che. També és usat per a la transcripció romanisada de l'àrap. En el turc és considerada una lletra de ple dret i no una variació.
Atres llengües com l'anglés usen la ce trencada en els diccionaris per als préstams llingüístics de paraules que originàriament ne duyen, tot i que està exclosa dels seus teclats. Un dels més populars seria per eixemple "façade".
Funcions
- En valencià, francés, occità, català, i portugués marca el sò [s] davant a, o, u. Conviu en atres grafies en esta funció.
- En albanés, azeri, kurt, tàtar, turc i turcman indica el sò de che.
- En l'AFI designa la fricativa palatal sorda (el sò de la hac en la paraula anglesa huge o la che alemana en la paraula "ich", per eixemple).
Ortografia i pronunciació
- Vore: ce
Vore també